N’hi ha per tot arreu al nostre voltant, però molts cops ni tan sols ens n’adonem. Les construccions de pedra seca són molt abundants al Baix Penedès. Molts marges de camins estan fets amb aquesta tècnica, així com diverses barraques que es poden trobar, especialment, a les zones rurals.
Són, tal com apunta l’historiador Josep Borrut, «un patrimoni molt ric, però molt desconegut». Per tal de revalorar aquest patrimoni i aquestes construccions, el 2019 va néixer el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders. Borrut, junt amb Josep Güell i Joan Cugat, en són els tres integrants.
El seu objectiu és donar a conèixer les nombroses construccions de pedra seca que hi ha al terme municipal del Vendrell. «Són elements que estan mot oblidats aquí», lamenta l’historiador de Sant Vicenç. I això que «darrere de la Bisbal del Penedès, el Vendrell és el municipi de la comarca que més en té», afegeix.
Però, a diferència d’altres llocs, aquí no s’han fet accions per donar a conèixer aquest patrimoni, «ja que el tema rural està força abandonat», afirma. Per això la seva intenció és revertir aquesta situació. En els últims tres anys, el Grup de Pedra Seca ja ha desenvolupat tres rutes dins el terme del Vendrell.
Tres rutes al terme municipal del Vendrell
La primera, de dos quilòmetres, se situa entre Sant Vicenç de Calders i el Vendrell, sortint de la torre del Sebastià. «Ha tingut molt èxit perquè hi ha molts elements i hi passa molta gent», celebra Borrut. Lamentablement, a principis d’aquest mes d’agost va ser objecte d’un atac inexplicable.
Algú va arrencar i trencar tots els pals indicatius i va esborrar les marques a terra de la ruta. Un acte vandàlic «fet a consciència», com ells mateixos van denunciar, i que els obligarà a tornar a posar tots els indicadors.
Fa uns mesos, el grup va impulsar una segona ruta, en aquest cas, a prop del camí de Roda. Aquesta té 4,5 quilòmetres i passa pel costat de la torre del Telègraf i una antiga pedrera que era força desconeguda. «Hi ha menys elements que a l’altra, però un d’ells és la barraca més gran que hi ha al terme», explica Borrut.
Aquest estiu han obert una tercera ruta que transcorre pels terrenys dels Cellers Avgvstvs Fòrvm. Segons apunten, aquesta té un gran interès «perquè els marges estan molt nets i es veuen molt bé». La idea que tenen és seguir impulsant noves rutes en el futur.
Reconstrucció de barraques
No és aquesta l’única activitat del Grup de Pedra Seca, que també ha impulsat la restauració d'alguna barraca. En aquest cas, Josep Güell és la persona que se n’encarrega, ja que és dels pocs habitants de la zona que coneix la tècnica. I aquest és un dels grans problemes de les construccions de pedra seca, que tenen una vida limitada.
Amb el temps i les inclemències, moltes d’aquestes construccions acaben ensorrant-se. És habitual veure alguns trams de marges que s’han desmuntat literalment. Quan això passa, normalment ningú s’encarrega de refer-los.
«Ho hauria de fer el propietari del terreny, però avui ningú coneix la tècnica ja, només el Josep Güell», afirma Borrut. La Diputació de Tarragona només s’encarrega de retirar les pedres quan aquestes cauen a la carretera. Això va passar fa poc, per exemple, a l’entrada de Sant Vicenç, quan uns senglars van ensorrar un tros de marge.
Però no hi ha cap més actuació administrativa destinada a mantenir viu aquest patrimoni. Per això, en el futur, cada cop serà més escàs, i les accions de grups com el de Sant Vicenç són molt necessàries. Ells ho fan tot pel seu compte, ja que no tenen ajudes que els arribin de cap administració.
Per aquest motiu desenvolupen les iniciatives quan poden. En aquest sentit, els agradaria fer un inventari de totes les construccions que hi ha al municipi. També creuen que les més importants es podrien catalogar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Fa pocs anys, l’art de la pedra seca va ser inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Des del grup de Pedra seca ho tenen clar: «És tot un món i tindria un gran potencial turístic, però segueix sent molt desconegut».
