Reus ha posat en marxa la primera prova pilot del servei de recollida de residus porta a porta. S'ha implantat a 33 habitatges unifamiliars dels afores de la ciutat i no es descarta, els pròxims anys, ampliar-ho a altres zones amb cases similars. La prova s'inclou al contracte municipal de neteja viària i recollida de brossa.

S'ha implantat, des d'aquesta setmana passada, als masos i habitatges situats a l'entrada de l'avinguda de Salou i a la del Morell. Tècnics de l'àrea de Medi Ambient han visitat, un per un, cadascun dels 33 habitatges per explicar-los com funciona el sistema porta a porta. Se'ls han facilitat cubells que, segons el calendari marcat, hauran de deixar a la porta de casa.

A la façana exterior s'ha instal·lat un sistema per lligar el cubell i que el servei de recollida el pugui passar a buscar. La referència d'altres municipis amb experiències com aquesta és que l'índex de reciclatge on s'ha implantat ronda el 80% segons ha explicat el regidor Daniel Rubio. Per contra, admet, reproduir aquest sistema a gran escala suposa un cost molt elevat.

El que sí que es plantejarà l'Ajuntament, a partir del mes d'octubre, serà ampliar-ho a zones amb perfils d'habitatges similars. D'aquí a uns vuit mesos hauran passat els dos primers anys del contracte de la brossa, termini durant el qual no es podia ni ampliar ni canviar. A partir del mes d'octubre, en canvi, sí que es podran plantejar millores i modificacions del cost.

El porta a porta ha de solucionar dos problemes

Aquest primer desplegament no suposarà un increment en el preu del contracte de la brossa. Quan es va fer la darrera licitació ja es va incloure una prova pilot com aquesta i, per tant, la seva implantació va a càrrec de l'empresa concessionària. Les dues zones per on s'ha començat a introduir s'han escollit «per la dificultat logística que tenen per llençar les escombraries».

El que sí que té clar l'Ajuntament és que no és un sistema «viable» en zones amb blocs de pisos, «que és el gran percentatge al nostre municipi», admet Rubio. Per aquestes zones «estem treballant altres sistemes, com les illes de contenidors emergents o els contenidors intel·ligents». El porta a porta, a les zones concretes on s'ha desplegat servirà per solucionar un segon problema, el de contenidors convertits en abocadors.

«Ens trobàvem que, sovint, alguns contenidors eren abocadors perquè la gent incívica aturava el cotxe i abocava rodes, olis, pintures, bosses i de tot», ha criticat. Ara s'han retirat aquests punts, precisament perquè amb la incorporació del porta a porta, els contenidors deixen de ser necessaris. La recollida es fa per fraccions de reciclatge, amb diferents freqüències i dies.

Es recolliran sis fraccions de residus

«Sabem que requereix un canvi d'hàbits», comenta Rubio, «però per això fem aquest exercici amb educadors ambientals i campanyes de comunicació». El vehicle encarregat del porta a porta es posa en marxa a les set de la tarda. Amb la separació entre resta i orgànica, segons exposa el regidor, la primera fracció deixa de ser tan voluminosa i molesta.

És per això que només es recollirà un dia, el dilluns. També tindran una sola recollida setmana el paper i el cartró, que es passarà a buscar els divendres, i el vidre, que serà els dijous. Els envasos es recolliran dos dies a la setmana, els dimarts i els dissabtes.

L'orgànica, en canvi, tindrà tres dies de recollida, els dimarts, els dijous i els dissabtes. Per últim, el tèxtil sanitari, format per gases, bolquers o productes d'higiene femenina, es recollirà cinc dies a la setmana, de dimarts a dissabte.

Una mesura més per incrementar l'índex de reciclatge

Rubio posa aquesta prova pilot com a exemple que «fem els passos correctes per millorar els índexs de recollida selectiva». L'Agència Catalana de Residus no ha fet públiques les dades del 2022, però el 2021 es va tancar, a Reus, al voltant del 40% de reciclatge segons ha apuntat el regidor. «Això ens fa ser optimistes», assegura.

Segons detalla, «hem pujat deu punts percentuals els últims quatre o cinc exercicis». Admet, però, que «estem lluny dels estàndards que marca la Unió Europea per al 2025, d'estar al voltant del 50%». Tot i això, creu que els pròxims anys s'hauria de poder produir un augment notable d'aquest índex.

En primer lloc per la manera com es calcula. Ara hi ha sectors econòmics que no entren als barems de la ciutat perquè tenen empreses gestores de residus pròpies. A la llarga aquestes dades s'han d'acabar unificant per a tot Reus i, segons apunta Rubio, «el creixement repuntarà de manera molt més ràpida».

No ha de ser l'únic punt d'inflexió en l'àmbit del reciclatge a Reus. S'està treballant una ordenança «perquè la gent que recicla pagui menys» que anirà acompanyada de la posada en marxa dels contenidors intel·ligents. «Aviat començarem a fer proves pilot perquè d'aquí a un any puguem tenir la capacitat de tancar els contenidors», explica.

Aquest sistema suposarà que cada domicili tingui una targeta que permetrà obrir els contenidors. Es tracta d'una mesura que vol servir per controlar l'ús que cada llar fa dels contenidors i el seu índex de reciclatge. Altres mesures d'aquest àmbit són la supressió dels contenidors soterrats a l'interior del tomb de ravals.

A canvi ja funcionen les primeres tres illes de contenidors mòbils. Consisteixen en un remolc amb set contenidors diferents que es col·loquen a les set del vespre i es retiren a les onze de la nit. Les primeres ubicacions són la plaça del Teatre, el Pallol i el carrer del Vidre, però «no descartem ampliar-les amb alguna illa emergent més els pròxims mesos».

Rubio considera que «les dades que tenim són positives, la gent s'hi ha adaptat», tot i que entén que pugui haver-hi veïns que, de manera «puntual» no ho puguin fer servir. Principalment per la restricció horària en la qual es pot llençar la brossa, de set de la tarda a onze de la nit. En aquests casos «de manera puntual a pocs metres, al tomb de ravals, hi ha illes de contenidors fixes».