Constitució de l'Ajuntament de La Canonja. Foto: Gencat.La Canonja percebrà el 49% dels impostos derivats de les empreses químiques aquest any 2014. Més de quatre milions d’euros que l’Ajuntament de Tarragona (que enguany rebrà un 51% d’aquests impostos) deixa d’ingressar. El 2015, el percentatge d’impostos que anirà a les arques de la Canonja ja serà de més de la meitat (un 52%).
Segons l’acord signat per ambdós consistoris després de la segregació de la Canonja, aquest percentatge s’anirà incrementant a favor del nou municipi fins que, el 2026, els canongins percebran ja el 100% dels impostos que generen les químiques instal·lades al seu àmbit municipal.
Així doncs, amb la segregació de la Canonja, Tarragona acabarà perdent uns ingressos aproximats de més de 8 milions d’euros. Amb tot, el consistori tarragoní, liderat primer per Joan Miquel Nadal (CiU) i després per Josep Fèlix Ballesteros (PSC) va aprovar i donar suport a aquesta reivindicació del poble canongí per unanimitat. El mateix va passar amb el Parlament de Catalunya, en el qual tots els partits amb representació van votar a favor de la independència de la Canonja.
No és difícil trobar paral·lelismes entre la segregació de la Canonja i el que podria ser el procés sobiranista català. En els dos casos existeix una reivindicació històrica i una motivació econòmica de pes.
«Jo sempre he dit que la Canonja és a Tarragona el que Catalunya a Espanya», ha explicat l’alcalde del municipi, Roc Muñoz (PSC), quan des del NotíciesTarragona.cat se li ha preguntat per aquesta coincidència. El batlle admet que Madrid podria prendre com a exemple el cas canongí, en el qual Tarragona renuncia a part dels seus ingressos per respectar la voluntat d’un poble, però recorda que «les raons sempre són econòmiques, les històriques pesen, però no tant».
Muñoz recorda que les similituds entre ambdós casos no s’acaben aquí: «si Tarragona hagués buscat un estímul a les necessitats de la Canonja, la independència hauria sigut cosa de quatre romàntics, entre els quals jo m’hi hauria inclòs», admet l’alcalde canongí. Muñoz opina que si Espanya hagués cobert les necessitats de Catalunya, no s’hauria arribat a «aquest punt sense retorn» que lamenta.
Amb tot, el batlle de la independència de la Canonja alerta que per als municipis i per als seus ciutadans hi ha «coses més importants» que el debat sobiranista, com ara l’entrada en vigor el passat 1 de gener de la Llei de Bases de Règim Local. La descriu com «la ingerència més gran per part de l’Estat a l’administració local i afirma que «cap ministre, conseller o tècnic de la Diputació farà millor la meva feina que jo».
A banda, Muñoz opina que els pressupostos de la Generalitat menystenen el poble de la Canonja i ja ha anunciat que «lluitaré i em queixaré al Govern català perquè la crisi sigui equitativa per a tothom», referint-se a la desigualtat d’inversió que pateix la Canonja en comparació amb altres municipis de mida i població similars.
En aquest sentit, el batlle ha explicat que l’Ajuntament pagarà o avançarà les obres no incloses als pressupostos catalans.
