La presència de senglars en zones urbanes i nuclis habitats és una constant des de fa molts de temps. Però la quantitat d’animals que s’han vist aquest estiu supera de molt les xifres que hi havia en anys anteriors. I no només en nuclis pròxims a zones boscoses o muntanyoses, sinó també a primera línia de mar.
Les xarxes socials s’han omplert d’imatges i vídeos de grups de senglars deambulant per zones del litoral del Vendrell, Calafell o Cunit. Un clar senyal que aquests animals han perdut definitivament la por a acostar-se a zones habitades. Tot i que els senglars no són animals agressius, la seva presència crea diversos conflictes, tant en zones rurals com en nuclis urbans.
Els motius de l’increment
La proliferació creixent de senglars en zones urbanes els últims anys es deu a diversos factors. Un informe de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) apunta quins serien els principals. D’una banda hi ha factors biològics de l’espècie, com ara que té una alta taxa reproductiva i una gran longevitat.
A això cal sumar que són animals amb una gran capacitat de dispersió i d’adaptació a l’entorn. Per altra banda, hi ha els factors antropogènics, com la manca de depredadors naturals o la reforestació. També el canvi climàtic influeix, ja que els hiverns més suaus augmenten la seva supervivència.
Agricultura i biodiversitat
Aquesta situació genera diversos conflictes amb l’entorn, un dels quals és els danys a l’agricultura. Segons el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, els conreus més afectats són els cereals, els hortícoles, la fruita dolça i les farratgeres. Però en general tots els conreus en resulten afectats en major o menor mesura.
Un segon problema és l’amenaça que suposa per a la biodiversitat, especialment en espècies de flora i fauna que estan protegides. Els senglars poden actuar com a depredadors sobre ous i cries, en colònies nidificants d’ocells marins o aquàtics. Això va passar aquest estiu a la platja de Calafell, on un grup de senglars va entrar en una zona de nidificació del corriol camanegre.
Sortosament, en aquell moment no hi havia ous de corriol a la zona, ja que aquest ja havien desclòs. Però el succés va provocar preocupació per si es poden repetir situacions com aquesta en el futur. Fa pocs dies també es va detectar un grup de senglars a la zona de les Madrigueres, al Vendrell, on hi ha fauna protegida.
Accidents de trànsit
En aquest últim cas, els senglars estaven també a prop de la carretera que uneix el Vendrell amb Calafell. Aquesta és una zona amb un elevat trànsit de vehicles, el que deriva en un important risc d’accidentalitat. De fet, les col·lisions entre vehicles i porcs senglars no són estranyes a les carreteres catalanes.
Aquest és un dels problemes de la seva presència en entorns urbans i entre la població. Tampoc s’ha d’oblidar que no són animals domèstics i que poden reaccionar de forma agressiva si se senten amenaçats. Des dels consistoris afirmen que poc poden fer davant aquestes situacions, més enllà d’avisar els Agents Rurals.
«És un tema que depèn de Medi Ambient, que és a qui informem junt amb els Agents Rurals», explica l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. «És una situació complexa perquè tothom se’n renta les mans», afegeix Jaume Casañas, alcalde de Cunit. El batlle recorda que els municipis que no disposen d'una societat de caçadors tenen pocs recursos per solucionar el problema.
Batudes extraordinàries de caça
I és que les batudes extraordinàries de caça són una de les accions principals de la Generalitat per controlar la població de senglars. Són permisos especials que es donen en zones amb una presència excessiva de senglars, que resulti nociva per a l’agricultura o la ramaderia. Aquestes batudes les duen a terme societats de caçadors, com ara la que hi ha a Sant Jaume dels Domenys.
Tal com van informar des d’aquest Ajuntament, durant tot l’estiu hi ha hagut batudes en diferents indrets del municipi, que s’han anunciat per l’eBando. A Sant Jaume, els pagesos havien mostrat la seva preocupació pels danys que els senglars estaven fent a les explotacions agrícoles. Avisaven que la proliferació d’aquests animals era cada cop més freqüent i en un nombre més gran.
Aquesta passada primavera, la Generalitat va presentar un pla de xoc per controlar la població de senglars a Catalunya. Amb un pressupost de deu milions d’euros, el pla presentava diverses accions per aplicar-se en els pròxims tres anys. A més de dissenyar un programa de protecció de conreus, apostava per la creació de la figura del caçador expert.
Segons el Govern català, aquesta figura, destinada a actuacions de més risc, hauria de millorar la seguretat de les batudes. I és que la Generalitat segueix afirmant que la caça és el mètode més eficaç per controlar la sobrepoblació de senglars. No ho veuen igual des de FAADA, que esgrimeixen que el nombre de senglars segueix creixent tot i que cada any augmenten les batudes.
Des de l’associació es decanten per alternatives com fer servir repel·lents olfactius i gustatius per mantenir-los allunyats de zones conflictives. També per habilitar punts d’alimentació en zones forestals i controlar la seva natalitat amb píndoles anticonceptives o vacunes.
