Laia Díaz (32 anys) és l'autora d'uns dels llibres que ha creat més sensació durant aquesta Festa Major de Tarragona, "Tots som la Tecla". La periodista tarragonina ha tret a llum la seva primera obra, es tracta d'un "homenatge" a la gent que fa possible Santa Tecla. El llibre, editat per Cossetània, recull 60 històries de persones vinculades a la festa i estan il·lustrades amb fotografies que ella mateixa ha captat amb l'objectiu de la seva càmera.

- Per què un llibre sobre Santa Tecla?

- La raó principal és que sóc molt teclera. Per mi Santa Tecla és molt especial, m'agrada i la visc molt. A banda, aquest és el cinquè any que treballo per l'Ajuntament durant les festes. Tot i que no sóc fotògrafa, vaig anar fent-ne algunes per encàrrec del mateix ajuntament per poder posar al programa i a les xarxes i el meu arxiu fotogràfic de Santa Tecla va anar creixent molt. Vaig anar-li donant tombs perquè vaig pensar que li havia de donar més vida a aquestes fotos. Vaig estar pensant en la possibilitat de fer una exposició però no li sabia donar un fil argumental, ja que tenia fotos de tot. L'any passat, parlant amb gent, m'anaven explicant anècdotes i com vivien les festes. Això em vafer pensar que les fotos les podia relacionar amb la gent que fa possible Santa Tecla. I d'aquí neix la idea.

- Com tira endavant aquesta idea?

- L'any passat, un cop acabades les festes, vaig contactar amb quatre persones per fer el que seria el projecte inicial per presentar-lo a l'editorial. Em vaig encantar una mica perquè em va entrar molta feina i ho vaig deixar aparcat. Durant el mes de març d'enguany ho vaig presentar i a l'abril, em van dir que endavant i que ho volien per aquesta Santa Tecla. El que volien era un llibre amb 60 entrevistes i 60 fotos per a il·lustrar-les. En el llibre hi ha fotos que són representatives i altres que són de retrat però totes són fetes a la Festa Major, excepte tres, que són les dels escultors Antoni Mas i Àngels Cantó, que estan fetes al seu taller, i la del director de la Banda Unió Musical.

- De les seixanta històries, amb quina es queda?

- Doncs és molt complicat perquè totes tenen el seu què. Hi ha històries de nens petits que al·lucines amb l'amor que tenen per la Festa Major, que ni se'n recorden de la primera Santa Tecla que van viure perquè hi han nascut a dins. També hi ha gent gran, que tampoc se'n recorda perquè a casa seva tota la família ha viscut les festes. Més que amb una història, em quedo amb detalls de la gent que durant la setmana de Santa Tecla viu únicament per a Santa Tecla, ja que es demana festa a la feina, es demana setmanes i dies sense sou per tirar endavant les festes. En general, em quedo amb el sacrifici que fa molta gent per les festes. Hi ha qui diu que Santa Tecla funciona sola i si és així, és perquè hi ha molta gent que treballa moltes hores perquè funcioni sola.

[blockquote]"Hi ha qui diu que Santa Tecla funciona sola i si és així, és perquè hi ha molta gent que treballa moltes hores perquè funcioni sola"[/blockquote]
- Això és el que fa que Santa Tecla sigui especial?

- Jo crec que sí. En el llibre el que he volgut fer és parlar de la seqüència ritual, no hi ha concerts. Només hi ha gent del Seguici, música i de les colles castelleres, el que seria la part més tradicional. Sense tota aquesta gent i sense tot el seu sacrifici Santa Tecla no seria el que és. Ells ho fan per gaudir de les festes però també perquè tots les puguem gaudir.
 
- Hi ha seixanta històries però en podrien ser milers. Molta gent ha hagut de quedar fora d'aquest recull.

- I tant! Tothom pot estar en aquest llibre perquè tothom té la seva història de Santa Tecla, encara que no estigui vinculat a cap entitat. Jo no estic vinculada a cap entitat ni a cap colla castellera i tinc la meva història de Santa Tecla. Jo podria estar al llibre com a públic. Hi ha gent que hi surt perquè jo volia que hi sortís. Creia que es mereixia una mena d'homenatge per tot el que fa per les festes. També n'hi ha d'altres que he preguntat a les entitats i aquestes m'han facilitat els noms de les persones que podia entrevistar. Hi ha gent triada a dit però hi ha representants de totes les entitats. És cert que algú es pot enfadar per no sortir-hi, però en algun moment havíem de posar el límit.

- Què fa especial aquest llibre?

- Crec que és una cosa que no s'ha fet mai perquè normalment s'explica molt la història de les entitats i de les bèsties però no s'havia donat mai veu a la gent que ho fa possible. Fins ara no hi havia un llibre on gent de perfil molt diferent expliqués un mateix objectiu, que és fer gran la Festa Major de Tarragona. A banda, també hi ha el tema gràfic, que les il·lustracions són amb les fotografies. Tot plegat és un llibre molt periodístic, ja que soc periodista. Crec que això podrien ser perfectament les contres d'un diari.

- Quin és el feedback de la gent que se l'ha llegit?

- He rebut missatges molt emotius. Hi ha gent que hi surt que m'ha dit que ha plorat d'emoció. Crec que per les persones que hi apareixen és un llibre molt emotiu perquè al final, és un llibre de records que explica la seva història personal. N'hi ha de molt divertides, altres més emotives. La gent que se l'ha llegit s'ha sentit identificada amb moltes d'aquestes històries.

[blockquote]"Hi ha gent que hi surt que m'ha dit que ha plorat d'emoció"[/blockquote]
- Quina rebuda espera que tingui, a banda de la que li han transmès alguns dels protagonistes?

- Jo crec que el llibre és un bon regal per aquella gent que no coneix Santa Tecla i poder fer-se una idea gràfica del que és la Festa Major i també per conèixer els seus protagonistes. Amb el recull pretenc que la gent s'emocioni i que rememori la història, que recordi coses que li han passat i inclús potser descobrirà algun acte que no coneix. Vull que la gent se senti identificada i que alhora, que pensi en quina seria la seva història de santa Tecla.
 
- Com explicaria què és Santa Tecla a algú que no la coneix?

- Jo li diria que per mi Santa Tecla és la millor setmana de l'any. Partint d'aquí, que ja és un bon principi, li diria que ha de venir a Tarragona del 21 i el 24 de setembre, que són els dies clau, i que no es pot perdre les sortides del Seguici ni els castells. Al final, jo soc una romàntica i a mi el que m'agrada és que cada any sigui el mateix, és a dir, que es mantingui tota aquesta festa popular ben viva.

[blockquote]"Jo li diria que per mi Santa Tecla és la millor setmana de l'any"[/blockquote]
- Ha notat algun canvi en aquests últims anys en les festes en aquesta part més romàntica?

- Crec que ha canviat la percepció de les festes des que va començar la crisi fins ara, ja que les entitats abans tenien diners i ara han hagut d'espavilar-se molt per aconseguir finançament i que no es notés. Ara bé, considero que el que ha canviat més és la part més festiva, com la de concerts que s'organitzaven. Ara no hi ha diners. Per sort, per tot el sacrifici d'aquesta gent, la part popular no ha canviat, al contrari, segueix creixent.