La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha apuntat aquest dijous que la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona haurà de tenir un ens jurídic que s'encarregui d'administrar i gestionar els recursos econòmics que hi aportaran els diferents ajuntaments.

En una trobada amb periodistes celebrada a Reus, Llauradó ha destacat les diferents tasques que haurà de fer el recentment constituït grup impulsor de l'àrea metropolitana, entre les quals hi ha definir la forma jurídica que "segurament" s'acabarà creant a nivell territorial. Una de les prioritats de l'AMT serà millorar el sistema de transport. En aquest sentit, ha apostat per reorganitzar les línies interurbanes d'autobusos a partir del 2027, quan s'acaba la concessió actual.

Per ara l'àrea se cenyeix als municipis de Tarragona, Reus, la Canonja, Constantí, Cambrils, Vila-seca, Salou i Valls, si bé la presidenta de la Diputació ha avisat que la perspectiva és ampliar-la per acabar de definir l'àmbit territorial sobre el qual treballaran les comissions. Per ara, aquestes comissions no tenen horitzó temporal, canviaran de presidència cada sis mesos i durant aquest temps la mateixa presidenta de la Diputació presentarà el projecte a la Generalitat.

Una de les incògnites sobre la taula és quina dedicació hi destinaran els municipis integrants, ja que l'objectiu és "mutualitzar" els recursos econòmics per tal de fer inversions. Llauradó ha posat l'exemple de Barcelona, on els municipis aporten part de l'IBI per finançar la bossa comuna, però no hi ha encara res clar, tampoc quina forma jurídica prendrà l'àrea metropolitana: ens local, agència o consorci.

De moment no hi ha grans discrepàncies entre el grup promotor. Funcionar com una "ciutat única" en alguns aspectes atrau especialment les dues comarques més poblades, el Baix Camp i el Tarragonès, liderades per l'"impuls polític" de la Diputació.

D'altra banda, Llauradó també ha titllat aquest mandat que aviat complirà cinc mesos del "mandat de l'aigua", en relació a la crisi climàtica i la sequera. En aquest sentit ha destacat els projectes amb l'ACA i el CAT a la Conca de Barberà o la millora de l'eficiència en la gestió de l'aigua i la reducció de les fuites que, ha afirmat, en alguns municipis "perden un 40% de l'aigua".