L'exdirectora de la secció de crèdit de la Cooperativa Agrícola de l'Aleixar (Baix Camp), Maria Àngels Salvat, presumptament hauria ocultat un forat d'uns 2 milions d'euros de l'entitat a través d'una comptabilitat falsa. És la principal conclusió a la qual arriba el jutge Diego Álvarez de Juan en el sumari de la instrucció del cas, que va aixecar el passat 26 de juny i al qual ha tingut accés l'ACN.

En la instrucció s'exposa que Salvat s'hauria enriquit personalment desviant part d'aquests diners, amb els quals hauria comprat un cotxe d'alta gamma i joies, algunes a la prestigiosa joieria Tiffany de Nova York. La investigació també esquitxa de retruc l'auditor que des del 2008 controlava els comptes de la cooperativa, i posa en dubte la seva tasca. Salvat, que va estar sota presó preventiva, està acusada dels delictes d'estafa, administració deslleial, apropiació indeguda i falsedat documental.

En l'aute que el jutge va dictar el passat 9 de novembre en el qual decretava la presó preventiva de Salvat, el magistrat afirmava que la investigada va poder "defraudar una xifra encara per determinar, però propera als dos milions d'euros". El magistrat també expressava amb claredat que "els balanços de la cooperativa no reflecteixen la imatge fidel", amb un actiu no acreditat d'1.440.494 euros. D'altra banda, assegurava que els diners que l'entitat tenia al banc no eren els mateixos que l'acusada reflectia com a reals, i que la cooperativa tenia "greus defectes formals en les operacions creditícies".

Cal recordar que la mateixa cooperativa va denunciar el cas per un possible frau, precisament, d'1,4 milions, però que durant el transcurs de la investigació la xifra l'han elevat fins als aproximadament 4 milions. En un informe dels advocats de l'entitat, han assegurat que a finals del 2017 el passiu de la cooperativa era 2,2 milions superior al que s'establia en la comptabilitat, mentre que bona part dels actius eren "ficticis". En concret, han estimat que en realitat hi havia 1,6 milions menys dels que la comptabilitat mostrava.

Augment del patrimoni i de les despeses

Per als advocats de la cooperativa, Salvat "s'hauria apropiat d'uns 600.000 euros entre 2016 i 2018 mitjançant l'emissió de transferències a comptes de la seva titularitat". De fet, els Mossos, en la seva instrucció, posen de manifest que la família de Salvat s'havia enriquit any rere any i apunten que el marit de Salvat, Jordi Viñas, hauria participat dels fets "com a mínim a títol lucratiu", "beneficiant-se patrimonialment dels diners desviats per la seva dona".

Els ingressos familiars van augmentar considerablement. Així, si el 2014 s'acrediten uns ingressos de 100.000 euros, el 2018 arriben als 309.000. Les despeses augmenten al mateix ritme. Entre altres raons per un crèdit que la parella va demanar però també pel ritme de vida que duien. Entre moltes altres coses, haurien adquirit un cotxe d'alta gamma valorat pels Mossos en uns 32.000 euros, o joies per uns 10.000, inclòs un anell a la botiga de Tiffany de Nova York.

L'auditor, qüestionat

Durant la instrucció dels Mossos també es critica el paper de l'auditor de la cooperativa que va controlar els comptes des del 2008 fins al 2016. L'auditoria del 2017 no la va finalitzar perquè va renunciar a la feina. En l'informe policial s'assenyala que "hi ha pogut haver certa negligència" en la tasca de l'inspector i s'afirma que "es fa estrany" que no s'haguessin detectat les presumptes irregularitats. També l'assenyala l'equip d'advocats de la cooperativa, que "no arriba a entendre com en la seva funció auditora no hagués detectat que els comptes de l'entitat no reflectien la imatge real de l'empresa".

D'altra banda, en declaracions a l'ACN, l'advocat contractat per la cooperativa, Rodrigo Fernández, també posa el focus en el paper de la Generalitat, que havia fet inspeccions l'any 2011 i també el 2018. Fernández afirma que l'administració "no té cap responsabilitat", però creu que "la inspecció de la Generalitat posa de manifest molt poca cosa en comparació al que realment succeïa en aquella entitat". "Ha resolt amb una sanció de 4.100 euros a cadascun dels membres del consell rector i així la Generalitat ha acabat la seva tasca", apunta l'advocat.

A partir d'aquí, el lletrat mostra incredulitat davant el fet que la Generalitat no hagués detectat "absolutament res", quan s'havien amagat tres milions d'euros al passiu. "Em costa d'entendre com una administració que té una funció d'inspecció, també cautelar i prudencial, respecte a les seccions de crèdit de les cooperatives no hagués vist els tres milions ocults en concepte de passiu, la principal magnitud del balanç, després de dues inspeccions", etziba Fernández.

L'advocat afirma que l'aixecament del secret de sumari i els detalls que s'hi revelen sobre aquesta comptabilitat paral·lela no els genera cap sorpresa nova, ja que la denúncia prové de la pròpia entitat. A partir d'ara, continuarà la fase d'instrucció. Encara manquen moltes declaracions i requeriments de documentació a entitats bancàries i administracions públiques. "El que ha sortit només és una petita part, falta molt per afegir a les diligències prèvies", conclou.