Allò que els anglesos anomenen folk literature representa, segons els experts, ben bé la meitat de la literatura de qualsevol cultura. Ara, setze experts de diferents universitats dels Països Catalans, així com acadèmics i estudiosos, coordinats per Carme Oriol i Emili Samper, de la URV, han publicat Història de la literatura popular catalana, un llibre magnífic on es fa un recorregut documentat sobre la literatura tradicional o literatura oral, com aquí es coneix aquesta literatura. L'obra és editada, conjuntament, per la URV i les universitats d'Alacant i de les Illes Balears, en un exemple ben clar que la voluntat i el rigor fan saltar fronteres administratives i que és possible una mirada global dels Països Catalans com a unitat d'anàlisi, àmbit de recerca i espai de difusió.

Les llegendes i les rondalles, la poesia popular, el cançoner, les endevinalles, configuren un corpus literari que singularitza la nostra cultura, amb moltíssimes coincidències i petites variacions o matisos de la mateixa peça, arreu del nostre domini lingüístic. Una romanalla sorprenent, tenint en compte les vicissituds polítiques de tota mena que han viscut els territoris estudiats en aquesta obra: Andorra, Catalunya Nord, Principat, la Franja, País Valencià, enclavament murcià del Carxe, Illes Balears i l'Alguer. Tot l'àmbit territorial de la llengua catalana hi apareix, doncs, referenciat, a partir de la tasca colossal dels millors especialistes en la matèria i millor coneixedors de cada indret.

El llibre fa justícia amb la tasca dels primers interessats en l'estudi de la literatura popular, com M. Milà i Fontanals, Marià Aguiló, F. Pelai Briz, J. Verdaguer, S. Farnés, C. Gomis, A. Capmany, Maria del Pilar Maspons, entre molts altres, al Principat, amb iniciatives com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, el Centre Excursionista de Catalunya, l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. A les Balears, els noms són A. Febrer, J. de Togores, J.M. Quadrado, l'arxiduc, Mn. A.M. Alcover, F. Camps i Mercadal, A. Ferrer i Ginard, I. Macabich o, més ençà, R. Ginard o J. Castelló i Guasch, amb F. de B. Moll i el Diccionari Català-Valencià-Balear, un paisatge riquíssim de cultura popular.  Al País Valencià i al Carxe, els referents són J. Martí i Gadea, F. Badenes i Dalmau, el Centre de Cultura valenciana o la Societat Castellonenca de Cultura i, més a prop, M. Sanchis Guarner i Enric Valor. Les Corrandes rosselloneses de P. Courtois, amb J. Pepratx, P. Vidal o E. Caseponce, amb la Societat d'Estudis Catalans, són fites simbòliques del retorn a la literatura popular catalana, al nord del país, com Roque Alberto Faci a la Franja,  A.Fiter i Rossell i el també capellà Antoni Puig, a Andorra, i J. Frank, A. Ciuffo i J. Palomba, a l'Alguer.

Sempre recordaré com l'alguerès i amic Rafael Caria (lo meu gelmà, em deia) explicava com, cada nit abans d'anar a dormir, la seva àvia li feia dir la mateixa oració:  "dorm i reposa, no tinguis por de cap mala cosa", una pregària que, al llarg dels segles, s'ha repetit infinitat de vegades arreu d'aquesta pàtria tan petita que, com Joan Oliver, la somio completa. El llibre en qüestió és un treball rigorós sobre persones, institucions i obres, però no aplega textos, cançons, rondalles, llegendes o endevinalles, sinó que, amb la seva lectura, ens anima a cercar aquest material a les llibreries.

En l'univers de la globalització despersonalitzada, sense referents culturals propers, hem de retrobar el goig de tornar a emocionar-nos, distreure'ns, divertir-nos, alegrar-nos amb les nostres cançons tradicionals, algunes de tant meravelloses com La dama d'Aragó; les nostres moixaines d'infant, com Ton pare no té nas; els nostres contes, com En Pere Poca Por; les nostres rondalles, com En Pere Bambo; les nostres llegendes com El capellà de Favara; les nostres endevinalles, com Una capseta blanca, que s'obre i no es tanca, i un gavadal de refranys, locucions i frases fetes que ens han fet com som. Una herència massa important com perquè ens la deixem perdre i no la traspassem als nostres fills i néts, a tots els compatriotes d'avui, tant se val on hagin nascut.