Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, els kgs de residus generats per càpita i dia, el total de residus generats i recollits de forma no selectiva, el total de residus generats i recollits de forma selectiva, el total de residus generats, i el percentatge de residus recollits de forma selectiva en relació al total de generats (excepte aquesta darrera i la dels residus per càpita, totes és xifres són en tones). També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La recollida selectiva encara ha de recórrer molt de camí per ser una pràctica majoritària a Catalunya. De mitjana, només el 39,9% de residus municipals van acabar al contenidor que tocava, el 2017, i fins i tot 214 municipis no van arribar ni al 30% de recollida selectiva (aquesta enquesta, amb dades recopilades per l'Agència de Residus de Catalunya, inclou els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i, per tant, exclou els industrials). A l'altre cantó de la balança, 100 municipis recullen de forma selectiva més del 60% dels residus.

Aparentment, el tamany del municipi no és una variable significativa a l'hora de determinar el grau de recollida selectiva dels seus habitants. Els pobles més petits no arriben, de mitjana, al 37% de recollida selectiva, mentre que els d'entre 200 i 20.000, superen el 40%. Aquest percentatge torna a baixar, a mesura que creix el tamany del municipi, mentre que a Barcelona es torna a situar en un punt mig. Els més complidors serien els municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants, que separen correctament el 44,8% dels residus.

PERCENTATGE DE RECOLLIDA SELECTIVA, EN FUNCIÓ DEL TAMANY DEL MUNICIPI

Sigui com sigui, set municipis són molt complidors i superen el 85% de recollida selectiva. Es tracta de Matadepera (Vallès Occidental), que assoleix el 90,8%; seguit per Tavèrnoles (Osona), amb el 89,1%; Vilablareix (Gironès), amb el 88,7%; Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), amb el 87,1%; Argentona (Maresme), amb el 86,5%; Miravet (Ribera d'Ebre), amb el 86,3%; i Sant Vicenç de Torelló (Osona), amb el 85,1%. Per contra, set municipis no arriben al 15% de recollida selectiva: Creixell (Tarragonès), amb el 10,3%; Pedret i Marzà (Alt Empordà), amb el 12%; Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), amb el 12,8%; Cabrera d'Anoia, amb el 13,4%; la Pobla de Mafumet (Tarragonès), amb el 13,7%; la Pobla de Montornès (Tarragonès), amb el 13,8%; i la Vajol (Alt Empordà), amb el 14,5%.
 

Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el total de residus generats i recollits de forma no selectiva, el total de residus generats i recollits de forma selectiva, el total de residus generats, i el percentatge de residus recollits de forma selectiva en relació al total de generats (excepte aquesta darrera i la dels residus per càpita, totes és xifres són en tones). També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

A nivell supralocal, Osona és la comarca que va estar més atenta a campanyes com la d'"Envàs on vas?", ja que els seus habitants recullen de forma selectiva el 60,4% dels seus residus. En segon lloc, hi ha la Terra Alta (54,4%), seguida del Pallars Sobirà (54,2%), el Moianès (53,6%) i la Segarra (53,4%). Per contra, la comarca menys complidora és la Cerdanya (26,9%), una mica per sota de la Noguera (27,8%), el Segrià (28,6%), les Garrigues (28,9%) o el Baix Penedès (31,6%).