Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre de casos positius i sospitosos no confirmats de coronavirus totals, els casos per a dones i per a homes, la població, la ràtio de casos positius per cada 1.000 habitants, la ràtio del 22 d'abril i l'augment d'aquesta. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades de l'11 de maig.

La crisi del coronavirus s'ha alentit però continua estenent-se a Catalunya. L'afectació no ha estat homogènia i, tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha fins i tot alguns municipis no hi ha cap cas detectat o sospitós de persona contagiada. Es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort, també amb dades sobre les ràtios per habitants i l'evolució de les darreres setmanes.

En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà és la zona amb una ràtio d'infectats acumulats fins ara més elevada -positius i sospitosos-, per davant del Pallars Jussà, el Bages, l'Anoia o la Garrotxa. En tot cas, la zona sud i oest del país té, en general, comarques amb ràtios inferiors de casos. On n'hi ha menys és al Solsònès, seguit de l'Alta Ribagorça, el Priorat i el Pallars Sobirà.
 
Si es posa el focus en relació a la variació de la ràtio des del 22 d'abril, el mapa comarcal resultant és similar, però amb les zones d'impacte més marcades. Respon bastant a la decisió de fer saltar les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu-Aran a la fase 1. A Lleida, de fet, l'increment també ha estat limitat.

En general, el nombre de casos detectats ha passat -amb municipi identificat- de 125.231 a 231.810, sobretot pel que fa a la incorporació de sospitosos sense test, creixent la ràtio de catalana de 16,3 casos per 1.000 habitants a 30,2, quasi 14 punts més. L'augment, al Berguedà, però ha estat de 30,2 punts, per davant del Pla de l'Estany (23,7) o la Garrotxa i el Moianès (22,8), mentre que al Pallars Sobirà és on ha crescut menys (4,9), junt a l'Urgell (5,7) i l'Alta Ribagorça (6).
 
En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius i sospitosos, en funció de l'evolució des del 22 d'abril o pel que fa al nombre de casos per sexe.

[noticiadiari]2/201976[/noticiadiari]
En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Sant Boi de Lluçanès, Àger, Vilalba Sasserra o la Pobla de Lillet, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on hi ha més positius són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.



[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]


[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201853[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201487[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201411[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201791[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]