Eren les 18.37 hores del 14 de gener de 2020, quan una forta explosió va trencar la tranquil·litat del Camp de Tarragona. Era un dimarts de rebaixes i la deflagració es va notar especialment als barris de Ponent de Tarragona i a la Canonja, on es van produir danys materials de diversa consideració. La deflagració que es va produir a la planta d'Iqoxe, al terme municipal de la Canonja, va portar la por i el pànic entre els veïns i veïnes, molts dels quals van sortir al carrer per anar a buscar els seus fills i nets. Hi va haver cert descontrol, falta d'informació i desconeixement entre la població sobre què s'havia de fer.
El cor en un puny, pensant en els treballadors de IQOXE i de la petroquímica de Tarragona.
— Ermen (@ErmengolGassiot) January 14, 2020
I en els veïns i veïnes. pic.twitter.com/KXXArTFAv1
La deflagració va provocar molts danys materials, especialment esquerdes i vidres trencats al barri de Bonavista i al municipi de la Canonja. La pitjor notícia, però, van ser els danys personals, amb diverses persones ferides i tres víctimes mortals. Poques hores després de l'accident es va confirmar que tres persones havien perdut la vida arran de l'explosió: dos treballadors d'Iqoxe, Òscar Saladié i Óscar Atance, i un veí de Torreforta, Sergio Millán. Aquest darrer va morir després que una planxa de gairebé una tona volés gairebé tres quilòmetres, impactant al bloc de pisos on residia.
Sortosament, l'accident no va provocar danys en empreses químiques veïnes, evitant-se així una reacció en cadena que podria haver provocat una catàstrofe de dimensions desconegudes. L'afectació, segons les autoritats, no va anar més enllà del polígon petroquímic sud, motiu pel qual no es van fer sonar les sirenes, recomanant-se alhora el confinament preventiu. La falta d'informació a la població va ser una de les crítiques a les administracions. Els Bombers van aconseguir controlar el foc durant la nit i va quedar extingit durant la jornada del 15 de gener.
La resposta de la ciutadania després de l'accident
Els dies posteriors a l'accident d'Iqoxe, el pitjor en la història de la indústria química de Tarragona, es va produir una reacció de la ciutadania, que es va manifestar durant diversos dimarts per reclamar més seguretat en la indústria química i una millor informació als veïns i veïnes. Aquestes concentracions van deixar de celebrar-se arran del confinament per la pandèmia. A banda de les protestes a Bonavista, també es va fer una manifestació al centre de Tarragona. Així mateix, els treballadors de la indústria química, convocats pels sindicats CCOO i UGT, van fer una jornada de vaga per reclamar millores en la seguretat.
🔴 Mig miler de persones es manifesten a Tarragona i exigeixen més seguretat per l'explosió d'IQOXE #TGNDigitalpic.twitter.com/rJffsKfwuC
— TarragonaDigital (@TGNdigital) January 28, 2020
Això sí, cada 14 de gener els veïns i veïnes dels barris de Ponent organitzen una manifestació per recordar les víctimes i reclamar més seguretat a la indústria química de Tarragona. Enguany, no serà una excepció —amb la coincidència que també és dimarts 14 de gener— i està prevista una nova protesta, convocada per la FAVT, la FAV Llevant i els sindicats UGT i CCOO. Aquesta concentració, amb el lema 'No oblidem', es farà a les portes de la planta d'Iqoxe al terme municipal de la Canonja, a partir de les 18 hores d'aquest dimarts.
L'objectiu de la manifestació és recordar la víctimes de l'accident químic, amb un minut de silenci, la lectura d'un manifest en què també es donarà suport a les famílies i es recordarà que, cinc anys després dels fets, el judici encara no té data i que no hi ha un pla de seguretat "seriós" per a la ciutadania. Abans, a les deu matí, a la sala Època de la Canonja, el sindicat CCOO organitza una jornada per analitzar com l'accident d'Iqoxe ha influït en la seguretat en els àmbits laboral, industrial i ciutadà, amb dues taules rodones, una tècnica i una altra social.
La recuperació del Plaseqta, una demanda del territori
Una de les conseqüències de l'accident d'Iqoxe va ser la recuperació del Plaseqta, que en una primera etapa va estar vigent entre 1993 i 2007. El 10 de març del 2020, menys de dos mesos després de l'accident a la planta d'Iqoxe, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta), amb 51 establiments industrials de risc químic en una trentena de municipis del Camp de Tarragona. Amb aquesta actuació, es recuperava la direcció de l'emergència des del propi territori, amb la persona titular de la Delegació del Govern al capdavant, com s'havia reclamat de manera insistent.
La consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlon, explicava fa pocs dies a Tarragona que "a dia d'avui el sistema ofereix una major capacitat d'anticipació, amb pedagogia i informació per avançar en la cultura de l'autoprotecció". La darrera actuació des de l'administració catalana en el desplegament del Plaseqta ha estat la instal·lació de gairebé 600 sensors de risc químic al Camp de Tarragona, que estaran desplegats a finals del mes de febrer i que entraran en funcionament durant aquest 2025.
Parlon assenyalava també que "totes les actuacions, millores i la robustesa del sistema de Protecció Civil van orientades a protegir la població de les conseqüències davant d'un possible accident químic", alhora que afegia que "s'ha fet una actualització i remodelació del Plaseqta incorporant les noves tecnologies i amb sistemes de detecció preventiva, juntament amb simulacres i amb un treball de sensibilització de la població perquè disposi de la informació necessària, amb la col·laboració dels ajuntaments i de tots els actors afectats".
La titular d'Interior recordava que "la finalitat d'aquests projectes és protegir el conjunt de la ciutadania". En el marc del Plaseqta també s'han incorporat els simulacres, el darrer dels quals el passat mes de desembre al polígon nord, mentre que Protecció Civil ha posat en marxa les alertes als telèfons mòbils, que també s'han provat diverses vegades. En el marc d'aquests simulacres, també s'ha posat en marxa el consell assessor del Plaseqta, reunit al
Els sindicats i la FAVT asseguren que encara hi ha qüestions pendents
Els organitzadors de la concentració d'aquest dimarts 14 de gener, la FAVT i els sindicats UGT i CCOO, reconeixen que s'han fet coses, però que encara hi ha moltes qüestions pendents. En aquest sentit, el portaveu de la FAVT, José Martín Carrasco, assenyalava que "estem molt preocupats perquè no s'ha avançat en seguretat que reclamàvem, falta informació i coordinació i hi ha uns judicis que no avancen". En una compareixença fa pocs dies, assegurava que "nosaltres no sabem què passa dins d'una fàbrica, però alguns treballadors ens han transmès la seva preocupació que no s'avança en determinats temes de seguretat".
Des de la FAVT reclamen que tal com es fa a les escoles es facin campanyes d'informació i formació sobre què s'ha de fer en cas d'accident químic. "Si sortim al carrer a preguntar, ningú sap com s'ha d'actuar", diu José Martín Carrasco, que reconeix que hi ha cert relaxament entre la ciutadania, tot i que culpa d'això a les administracions. En aquest sentit, des de Protecció Civil s'ha explicat que es fan accions informatives de manera periòdica, tot i que en els darrers temps l'assistència és molt baixa.
La Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona reclama més simulacres i una informació constant a la població, perquè "la gent encara no sap què ha de fer davant d'un accident químic o en cas que sonin les sirenes". En el mateix sentit es pronuncia el secretari general d'UGT a Tarragona, Joan Llort, que assenyala que "cal més informació i formació sobre seguretat tant pels veïns com pels treballadors". Llort considera que aquesta informació no ha de ser només telemàtica, sinó que s'ha de fer arribar "de forma constant i a peu de carrer".
El secretari general de CCOO d'Indústria de Tarragona, Pedro Carmona, diu que "falta molta conscienciació", alhora que també reclama que es facin més simulacres. Carmona creu que no ha de passar "el que va succeir en l'últim simulacre que es va fer, en què no es va confinar ningú o que els missatges als mòbils no van arribar tots alhora". El líder sindical lamenta que "no s'ha avançat gaire" en matèria de seguretat, ja que "sembla que no hagi passat res, estem com abans de l'explosió". Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, discrepa i assegura que "s'ha avançat molt" en l'àmbit de la seguretat i la formació a la ciutadania.
Des dels sindicats s'ha explicat que la situació a l'empresa Iqoxe ha millorat en els darrers temps. La planta va tornar a produir a ple rendiment dos anys després de l'accident, amb una inversió de més de 40 milions d'euros en la reconstrucció de les instal·lacions i millores en la seguretat. "Després de l'explosió esperàvem una cura d'humilitat i ens vam trobar el contrari —en relació a l'acomiadament del president del comitè d'empresa—. Avui s'ha de dir que no és així i amb el canvi de direcció la situació s'ha reconduït i ara hi ha diàleg i es coopera", ha exposat Carmona.
"Ens hem relaxat"
Loli Gutiérrez és la presidenta de l'Associació de Veïns de Bonavista, "el barri més pròxim i més afectat per l'explosió", amb més de 160 afectats. La representant veïnal recorda que "la por i el pànic es va apoderar de la gent perquè no estàvem preparats". En aquest sentit, Gutiérrez explica que aquell dimarts 14 de gener de 2020 va sortir al carrer per informar a la gent que hi havia al carrer que havia de confinar-se perquè "molts no sabien que s'havia de fer". La presidenta de l'AV Bonavista assegura que "si tornés a passar, seria igual o pitjor, perquè, tot i que s'ha treballat en alguns aspectes, vam fer manifestacions i s'han fet simulacres, ens hem relaxat".
Sobre aquesta qüestió, comenta que "si es repetís un accident així, serien els nens i nenes qui ens dirien que fer, ja que Protecció Civil fa xerrades a les escoles, però quan es programen pels adults no hi anem". En aquest sentit, Loli Gutiérrez creu que "la Generalitat hauria de conscienciar més, fent dos simulacres a l'any i que siguin de confinament obligatori, perquè en el darrer que es va fer un 90% de la gent va passar de fer-lo". Gutiérrez també està preocupada pels perills per a la salut que suposa la indústria química, qüestionant si "sabem realment quin mal ens està fent, si les dades que mesuren són falses o no".
La presidenta dels veïns i veïnes de Bonavista, comenta que "hem de continuar treballant, en la seguretat, en la informació i també en les sortides del barri per carretera, que si s'hagués de fer una evacuació massiva serien un cul-de-sac". Així mateix, considera que "tothom hem de posar de la nostra part. Les empreses han anat implementant millores i han fet els deures, per això la ciutadania també ha de posar de la seva part".
Per recordar els cinc anys de l'accident d'Iqoxe, a Bonavista es farà una concentració a partir de les 17 hores a la plaça de la Constitució, durant la qual es farà un minut de silenci, per homenatjar les víctimes. L'acte està organitzat per diverses associacions veïnals i entitats dels barris de Ponent.
El judici de la peça principal del cas Iqoxe, sense data
La cúpula d'Iqoxe està pendent de judici, després que el passat mes de setembre, l'Audiència de Tarragona desestimés el darrer recurs presentat per les defenses contra l'auto d'apertura de judici oral dictat per la magistrada Sofía Beltrán Miralles el 14 de juny de 2023. Així, la companyia i els directius José Luis Morlanes, Juan Manuel Rodríguez Prats i Gerard Adrio aniran a judici. Pel que fa a companyia, se l'acusa d'un presumpte delicte d'estralls, mentre que els tres investigats estan acusats dels presumptes delictes d'imprudència greu amb resultat de mort i lesions, funcionament habitual de l'empresa en condicions inadequades de seguretat i contra els drets dels treballadors.
Per tot plegat, la jutgessa va imposar una fiança de 20 milions d'euros i Fiscalia de Tarragona demana 11 anys de presó per cadascun dels tres exdirectius d'IQOXE. La petició de pena més elevada són sis anys de presó per un delicte d'homicidi imprudent, a més de tres anys per un delicte de funcionament habitual de l'empresa en condicions inadequades de seguretat i dos anys més per un delicte contra els drets dels treballadors. S'espera que durant el judici s'aclareixin les causes de l'explosió.
Ara com ara no hi ha data fixada per al judici. En aquest sentit, ara fa un any, el president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, va explicar que el judici se celebraria en un termini de dos anys. Agafant aquesta referència temporal, la vista de la peça principal es podria celebrar a finals del 2025 o principis de 2026. En aquest sentit, cal recordar que hi ha altres dues peces separades en la causa, en les quals s'ha dictat obertura de judici oral.