Més d'un centenar de persones s'han concentrat novament a Reus per protestar contra l'expulsió de Mohamed Said Badaoui. La nit de divendres passat va ser traslladat del CIE de la Zona Franca de Barcelona a l'aeroport de Barajas de Madrid. Simultàniament, la Policia Nacional va detenir i traslladar el vilanoví Amarouch Azbir, contra qui també s'havia dictat una ordre d'expulsió.
Aquella mateixa nit van ser traslladats tots dos a Casablanca amb la prohibició de tornar a l'Estat espanyol durant deu anys. El reusenc es troba, ara mateix, a la ciutat de Larache, a prop de Tànger. Una vegada més, les entitats i col·lectius que els donen suport qualifiquen l'actuació de «racisme institucional».
Posen en relleu les «irregularitats del cas», com el fet de no haver-se pogut defensar de les acusacions, o que no s'hagin aportat proves que les demostrin. Asseguren que mantindran «totes les vies obertes» perquè Badaoui i Azbir tornin a Catalunya. Aquest vespre, a la plaça del Mercadal, Jala Badaoui, germà de Mohammed Said, ha insistit que es tracta d'una «situació totalment injusta».
«Ell anímicament està bé, però per molt fort que siguis, t'acaba afectant», explica. «Et destrossa la vida, de la nit al dia veus com la vida que has fet durant trenta anys queda en no-res», afegeix. Durant la concentració d'aquest dimecres s'ha llegit el relat que el reusenc ha explicat de la seva expulsió.
Subratlla que es va fer «d'amagat» un divendres a la nit perquè el seu entorn no tingués temps per reaccionar. També destaca el fet que el Ministeri de l'Interior dediqués els recursos necessaris per fer volar un avió de passatgers buit. A l'interior només hi anaven Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, a més dels agents policials.
Per com s'han desenvolupat els esdeveniments insisteix que és una mostra del «racisme institucional instaurat a l'Estat espanyol». Aquest vespre també s'ha ratificat el suport que li dona l'Ajuntament de Reus, que lamenta i rebutja l'expulsió. El consistori insta la Generalitat «a mantenir activades totes les eines jurídiques, administratives i diplomàtiques per garantir el seu retorn».
Un suport que també ha rebut per part del Grup Interreligiós i Interconfessional de la ciutat. Altres entitats amb les quals ha col·laborat durant anys han tornat a posar de manifest la seva feina. Insisteixen que la seva activitat «ha contribuït a una major cohesió social a Reus».
L'expulsió obre la via judicial per recórrer el cas
Ara que s'ha executat l'expulsió sí que s'obre la via judicial per recórrer el cas. Com que fins ara ha sigut un tràmit administratiu, aquesta possibilitat no existia. Jalal Badaoui confirma que presentaran una querella per la manera com s'ha dut a terme l'expulsió.
Recorda que tot va començar arran de la petició de nacionalitat espanyola tramitada pel seu germà i per Amarouch Azbir. La Policia Nacional va oposar-s'hi acusant-los de ser persones radicalitzades. Tal com denúncia Jalal, quan el jutge va demanar que s'argumentés l'acusació amb proves, el cos policial va optar per redactar l'ordre d'expulsió.
Subratlla precisament que no s'han aportat proves de les acusacions de ser un perill per la seguretat nacional. «Saben que és un muntatge i que no en tenen proves», sentencia. Administrativament, el tràmit de la nacionalitat segueix el seu curs.
Això podria suposar, en teoria, que si la petició tira endavant, s'acabi atorgant la nacionalitat espanyola a Badaoui i Azbir mentre estiguin expulsats. El germà del reusenc apunta que «encara esperem les proves de la denegació de la nacionalitat». Perquè aquest escenari es produís caldria «que segueixi les pautes que hauria de seguir de manera democràtica», recrimina.
«No tenen dret a negar-li la nacionalitat perquè fa trenta anys que viu aquí», explica. Mohamed Said va engegar els tràmits aportant tots els requeriments necessaris.
Per una banda, que des que va arribar havia mantingut els permisos de treball i de residència en regla. A més també va proporcionar proves d'arrelament, com el seu matrimoni i els tres fills que té, nascuts a Valls i a Reus.
