La Costa Daurada no és tot costa i platges d'arena fina i, especialment, no ho és el Baix Camp, on les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs configuren una orografia particular i que, sense grans cims, guarda indrets privilegiats per a qualsevol amant del senderisme i la natura. A més, aquests racons muntanyosos permeten observar a vista d'ocell els paisatges propis de la comarca.

Conreus d'avellaners i oliveres, els principals nuclis de població i altres petits pobles, tot banyat amb el mar de fons... Diferents rutes excursionistes recorren el Baix Camp amunt i avall, entre miradors fàcilment accessibles que donen a conèixer el passat de la zona i el seu ric patrimoni tant natural com cultural. Al mateix temps, aquests miradors són una gran oportunitat per buscar l'ombra i possibles punts d'aigua i allunyar-se una mica de l'onada de calor, que es fa encara més evident sobre l'asfalt de les ciutats.

Els cingles d’Arbolí

A mig camí entre el pantà de Siurana i la Mussara, el mirador d'Arbolí es troba sobre el Cingle Blanc, des d'on es té una vista espectacular que, en dies clars, permet arribar a veure el Delta de l'Ebre o les Illes Balears. Als peus de les muntanyes, evidentment, tot de camps que expliquen la importància de l'agricultura al Baix Camp i grans extensions de boscos de pins i alzines. S'hi pot arribar amb cotxe, agafant el desviament de la carretera C-242 per la TV-7012 en direcció a Arbolí.

Ben a prop i amb un miler de metres d'alçada, es troba el puig del Gallicant que corona una de les millors zones per a practicar barranquisme al territori. És una zona habitual també per a l'escalada, amb alguns passos de considerable dificultat tècnica entre els cingles. Gallicant, ubicat damunt la vall del riu Siurana, havia estat antigament una pedania i encara es conserven les restes d'algunes de les cases ja abandonades. Molt probablement, els veïns van marxar a viure a Arbolí per la manca de serveis al cim.

Des del mirador, també us podeu acostar al Campament dels Castillejos, un campament militar que es va destinar a les milícies universitàries durant els mesos d'estiu i que va quedar en desús fa 25 anys. Les instal·lacions ocupaven gairebé 700 hectàrees -arribant als pobles de la Febró, Vilaplana i Alforja- i caldrà veure si les administracions intervenen en la gestió i/o rehabilitació de l'equipament quan es defineixi el futur parc natural de les Muntanyes de Prades.

El Tossal de la Baltasana de Prades

Al cor de les Muntanyes de Prades s'erigeix el cim més alt de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà, el Tossal de la Baltasana, que s'enfila fins als 1.200 metres sobre el nivell del mar. Aquest turó, ubicat a uns dos quilòmetres en línia recta del municipi, és un important vèrtex geodèsic, és a dir, forma part de la xarxa de cims que ajuden a cartografiar el territori. 

Pujar fins al sostre comarcal també permet observar uns paisatges únics, de fet, el camí que s'ha de seguir està envoltat de roures reboll, que no existeixen en cap altre lloc de Catalunya. El Tossal, conegut com "la Torre" per la gent local, compta amb nombroses senyalitzacions -amb sortida des del municipi de Prades (desviament per la T-701 des de la C-242)- que marquen els senders per arribar al cim, on també hi ha una rosa dels vents i una estació meteorològica. Des del punt més alt, s'aprecien la resta de muntanyes de la demarcació, com la serra del Montsant o la Mussara, i en dies clars, es poden arribar a veure els Pirineus.

Al terme municipal de Prades, podeu trobar un altre mirador, l'ermita de l'Abellera, que corona una cinglera i ofereix una vista impressionant dels boscos del voltant, la vall del riu Brugent i el poble de Capafonts. En conjunt, a més, la "vila vermella" és una molt bona opció per aquests dies de calor, ja que la seva orografia i alçada li proporcionen un clima únic i més agradable que vora el mar.

La Mola de Colldejou

Com bé destaquen des de la marca comarcal "Muntanyes de la Costa Daurada", un altre dels miradors imprescindibles del Baix Camp es troba en Terra de Dips. La Mola de Colldejou és un dels cims excursionistes per excel·lència, amb més de 900 metres d'altitud. El seu nom prové de la seva forma, de mola -o roda- d'un molí, que és una silueta de referència dins el paisatge del Camp de Tarragona.

Més enllà de les vistes de la Serra de Llaberia, muntanyes rocoses i boscos de pi que caracteritzen aquest indret singular i que sembla aïllat, tot i la seva proximitat a diverses poblacions del Baix Camp; al mateix cim es conserven restes d'edificacions militars de l'època de les guerres carlines. Entre praderies extenses, que van ser imprescindibles per als pastors i ramaders del territori, s'identifica una antiga torre de defensa, el castell de la Mola.

A més d'aquest mirador privilegiat, us convidem a recórrer altres rutes per la Serra de Llaberia, com ara pujar fins a la Miranda, una muntanya a tocar de la Mola que també forma part del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). L'exigència d'aquest ascens és moderada per a visitants no experimentats, a causa dels pendents pronunciats, sobretot, en la part més alta de la muntanya. La ruta comença des del mateix Colldejou, al qual s'arriba per la T-322, des de la T-310 (Mont-roig) o l'N-420 (Falset).