El projecte de recuperació de la Granja dels Frares, ubicada al marge del riu Francolí en el terme municipal del Morell, ja ha posat la primera pedra. Més aviat, les primeres bastides i puntals per evitar que aquest conjunt arquitectònic, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), continuï degradant-se, i poder procedir a la consolidació i reestructuració de les construccions. El projecte total ascendirà a uns 700.000 euros i el repte que es planteja l'Ajuntament és que estigui enllestit en els pròxims 4 anys.
A principis d'aquest mateix mes de febrer, l'empresa Rècop ha començat a treballar per preservar aquest patrimoni històric, que va ser propietat de l'Orde del Temple i, posteriorment va passar a mans del Monestir de Santes Creus (va rebre les terres entre 1160-1186). Els monjos concedien a la gent viure a l'espai amb la condició que s'erigissin els seus habitatges i es dediquessin a l'explotació agrícola, a cultivar les terres fèrtils per garantir l'autosuficiència del monestir, situat a 24 km de distància, en el terme d'Aiguamúrcia (Alt Camp).
Aquesta primera intervenció que s'ha iniciat suposa una inversió de més de 400.000 euros per a la consolidació i l'estintolament -apuntalament- de les restes arquitectòniques del que van ser els habitatges del poblat, d'una banda, i de la reforma de la torre i el magatzem, de l'altra. Compten amb el suport econòmic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.
Detalls tècnics del projecte
Pel que fa a l'àmbit del poblat, el projecte es divideix en tres fases. Primer, s'han engegat les intervencions més urgents en les restes arquitectòniques; i la primera fase de rehabilitació, consolidació estructural i estintolament, té un pressupost de 180.097,08 euros (100.000 de la Generalitat i 80.000 de la Diputació). En aquest primer estadi del projecte, es preveu que les obres durin uns sis mesos; més endavant, caldrà cercar més finançament per executar les dues fases restants.
"Tenim sort que encara es mantinguin algunes parets dempeus", exposa l'arquitecte Genís Boix, responsable de la direcció d'obra d'aquest primer àmbit. "Ens hem concentrat en les actuacions més urgents de caràcter estructural per evitar que se segueixi perdent", ja que el seu "estat de degradació dificulta la intervenció", evidencia Boix. De fet, apunta que des que van començar a redactar el projecte, amb les mesures preses, al despatx, fins ara que es plasma amb les obres, "alguns murs ja han desaparegut".
Pel que fa a la torre i el magatzem, que es troben en millor estat de conservació, el pressupost total és de 224.110,28 euros (169.328 euros d'una subvenció de Cultura), per tal de convertir-los en habitatge i centre de visitants, respectivament. L'objectiu és crear un centre d'interpretació per atraure locals i turistes, i promoure el nexe d'unió amb el nou eix verd que la Diputació de Tarragona projecta per al passeig del Francolí. Aquests treballs s'allargaran uns nou mesos, simultàniament a l'àmbit del poblat i, per tant, estaran enllestits abans que es puguin reconstruir les antigues edificacions.
Per aquest motiu, l'alcalde del Morell, Eloi Calbet, contempla que la dinamització de l'espai patrimonial podria començar abans que es completi la recuperació de tot el conjunt arqueològic. Segons explica l'arquitecte Manuel Prieto, responsable de la direcció facultativa d'aquest segon projecte, "serà un espai polivalent perquè pugui acollir diferents tipus d'actes" i, en el transcurs de les obres, "es mantindrà al màxim el que es pugui, per tal de diferenciar les construccions modernes de les antigues". Malgrat tot, la complexitat de l'actuació rau en el fet que "una part de la torre està en ruïnes i s'haurà de refer, mentre que el magatzem tindrà pràcticament el mateix aspecte que actualment", assenyala.
Revaloritzar un espai emblemàtic per al Camp de Tarragona
El recinte habitat va viure el seu punt àlgid el segle XVIII i després va començar el seu declivi, el 1884 va passar a ser propietat del municipi del Morell i, al llarg del s. XX, es va anar deteriorant; l'any 1997, es va fer la primera restauració, a l'església, que s'havia mantingut ben conservada; i ja en els últims temps s'ha començat a treballar per dotar econòmicament la iniciativa.
El projecte actual de l'Ajuntament es va engegar entre 2022 i 2023, després que, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van excavar i buidar els cacaus que hi ha sota l’edifici, en un dels quals es va trobar l’antiga roda del molí, de fusta, i el seu corresponent eix de ferro; i també, es van recuperar materials de menor rellevància, com ara restes ceràmiques, de vidre o de metall, algunes de les quals marquen l’últim moment d’ús del molí, al s. XVIII.
Amb el projecte de recuperació, la Granja dels Frares tornarà a ser un espai viu, d’ús per a tothom, "amb una riquesa patrimonial, natural i històrica úniques", com ha descrit la regidora de Patrimoni, Granja i Francolí, Èrika Moreno. "De patrimoni se'n parla poc i de municipis com el nostre, amb 3.900 habitants, encara menys", ha afegit Calbet, qui ha recalcat que tot i ser un patrimoni allunyat del poble, la gent se'l sent molt seu i se l'estima.
Per això, consideren cabdal que es recuperi aquest espai emblemàtic, que permetrà conèixer els orígens. "Avui és un dia important, és un projecte molt ambiciós i un compromís de mandat; no s'ha de deixar perdre i cada dia que passava era un dia perdut", ha refermat l'alcalde Eloi Calbet.
Un deure de les administracions públiques
El batlle morellenc, precisament, ha fet al·lusió a la Cartoixa d'Escaladei com a exemple d'espai patrimonial visitable des de fa anys mentre es continuen executant les obres de rehabilitació. A la Granja dels Frares es preveu comptar amb un "masover" que vigili i vetlli pel manteniment del centre seguint la mateixa idea.
Així mateix, Calbet ha assegurat que si surten noves línies de subvenció, per part de la Generalitat o de la Diputació, no dubtaran a continuar la recuperació perquè "sigui un centre 100% visitable on fer un viatge en el temps a través de la història del municipi". Per la seva banda, Óscar Sánchez, diputat delegat de Promoció Social i Cultural, ha destacat que "un edifici històric que està tancat o on no s'hi fa res està destinat a perdre's, és molt important que ja s'estiguin fent obres".
Finalment, la presentació del projecte també ha comptat amb representació del Departament de Cultura. La cap del servei de patrimoni arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, Mercè Costa, s'ha referit a la Llei 9/1993, del 30 de setembre, de patrimoni cultural català, per recordar que "és un deure dels poders públics preservar el patrimoni per ser gaudit per tota la ciutadania i preservar i traslladar els seus valors a les generacions futures".
També, ha reivindicat la "constructiva singular" del conjunt arquitectònic i que "aquells indrets que, a vegades, queden amagats al territori, cal recuperar-los més que mai". Així, ha posat en relleu una "segona esfera del patrimoni més rural i pròxim a la gent", més enllà de les grans obres d'àmbit català.
