El tió s'ha convertit en l'element l'ambaixador perfecte del Nadal català. Aquests dies, la majoria de les llars catalanes, i especialment aquelles amb xiquets i xiquetes, acompleixen d’una forma escrupolosa la tradició de fer cagar el tronc. Durant segles, s'ha transmès de generació en generació gairebé d'una forma inalterable, però en les últimes dècades el costum ha patit algunes modificacions que l'han actualitzat al nou mil·lenni. 

La dinàmica d'aquesta tradició és fàcil. Un tronc o tros de soca amb una forma especial i foradada arriba uns dies abans de Nadal a les llars on hi ha infants. Quan es troba, cal col·locar-lo en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'ha d'alimentar diàriament fins que està ben tip. El dia de Nadal o de Sant Esteve, depèn de la família, és el moment que se'l fa cagar. Per a fer-ho, prèviament cal que els xiquets escalfin o mullin el bastó i resin davant del pessebre. Un cop davant del tió, se l'haurà de picar a l'esquena fins que deixi anar els regals i les llaminadures, al so d'una cantarella que variarà segons el poble o ciutat, però que sempre comença amb l'imperatiu "caga, tió...".

Tió o cagatió?

Cal tenir en compte quina és la forma correcta per a la denominació del tronc que caga dolços. Un tió és just això: un tros de soca o branca gruixuda destinada a ser cremada al foc. En els últims anys, però, hi ha molt implementada la paraula "cagatió" per a referir-se a la soca, cosa que és totalment incorrecta. Com a molt, ens podem referir d'aquesta manera a l'acte nadalenc de fer cagar el tió

L'expressió té l'origen en les cantarelles que acompanyen l'activitat, i que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu: "Caga, tió / pixa vi blanc / el dia de Nadal...".

Alcover té el tió més llarg del món

En aquesta tradició, el Camp de Tarragona està de sort, ja que té el tió més llarg del món. El dia de Sant Esteve, al municipi d'Alcover, és sinònim de fer cagar l'espectacular tió. La plaça Nova acull el tió més llarg que existeix a la terra en aquests moments, ja que va de punta a punta de la plaça i està pensat amb la finalitat que cagui per a 500 nens alhora. Fa entre 30 i 40 metres de longitud i la tradició ve de 4 dècades enrere, quan l'Associació Sardanista del municipi va impulsar l'acte.