Milers d'ampolles, cartells i objectes relacionats amb el vermut procedents d'arreu del món configuren l'exposició del Museu del Vermut de Reus, una iniciativa que va sorgir com un projecte personal del Joan Tàpias, que va començar en un pis i a porta tancada, i que enguany celebra 10 anys des que va obrir les portes, conjuntament amb la vermuteria i el restaurant, al carrer de Vallroquetes.
Amb més de 500 metres quadrats dedicats a la col·lecció monogràfica, que es pot visitar de manera gratuïta i sense reserva prèvia, s'hi plasma la història d'aquesta beguda i el seu vincle amb la ciutat que es referma com la Capital del Vermut. "Jo sempre he dit que el vermut no ha perdut mai la moda, però havia quedat relegat com una beguda de vells i dels bars dels pobles, quan la cervesa va créixer els anys 70-80; a Reus, crec que hem contribuït a l'experiència social de fer el vermut", descriu Tàpias.
"Ho vam encertar", assegura sobre el fet d'obrir el negoci l'any 2014, que és quan el vermut va viure una revifalla a Espanya. Joan Tàpias ja ho defensava pel seu valor com a emblema i tradició reusenca, però no s'esperava el gran ressò que va tenir el Museu del Vermut. Ell havia començat a col·leccionar i a interessar-se per aquest món el 1982 i, quan ja superava els 4.000 objectes, amics i altres col·leccionistes el van incentivar a exposar-los públicament. Així, reconeix que "la idea era bona, però li faltava trobar un lloc que fos emblemàtic; si no hagués trobat aquest espai (antiga fàbrica J. RiusGatell), potser no hauria fet mai el pas".
Una col·lecció amb més de 6.000 objectes
"S'ha convertit en un temple del vermut, estem molt contents per aquesta fita, les expectatives de negoci han sigut millors de les que crèiem", explica satisfet el seu impulsor. Actualment, la col·lecció inclou 6.200 articles i continua augmentant perquè Tàpias continua buscant coses: quan va de viatge, entra a botigues antigues i demana als bars si tenen un magatzem on "remenar", coneguts li fan arribar peces a través de col·leccionistes, Internet li permet cercar a tot el món, etc.
Al Museu del Vermut hi ha ampolles de més de cinquanta països i 2.300 marques diferents; les peces més antigues de l'exposició són algunes ampolles d'entre el 1880 i el 1890, ja que abans no s'embotellava. En canvi, els cartells i anuncis publicitaris van aparèixer més endavant. Com a curiositats, Tàpias destaca ampolles d'origen jueu, que estan escrites en hebreu; altres de països àrabs, on no es beu alcohol, però havien estat colònies angleses ofranceses i feien vermut; i hi ha ampolles dels Estats Units de l’època de la Llei Seca, l'etiqueta de les quals posa que no portaven alcohol.
Amb aquests i altres objectes, l'exposició ha tingut una gran acollida a la ciutat, arreu de Catalunya i altres indrets, fins i tot, fora de l'Estat espanyol. "Hi ha gent que ve expressament, ens hem convertit en un referent", celebra Joan Tàpias. Tot i no ser un museu convencional -comparteix espai amb el restaurant-, fins a la pandèmia oferien visites guiades a grups de 50 persones; ara proporcionen uns tríptics informatius i les visites són lliures.
De Reus, com el vermut
La Família Tàpias, en col·laboració amb Vermuts Miró, va crear un vermut propi, el Cori, que també celebra la seva primera dècada. El seu impulsor relata que, quan era petit, "on avui està l'Església de Crist Rei, hi havia un parc d'atraccions i en les casetes de tir, qui guanyava, s'emportava un vermut, independentment de l'edat". Aquell gust va quedar en la seva memòria i, amb els anys, va desenvolupar un interès per estudiar-lo i convertir-lo en un hobby.
Es tractava d'evocar "el vermut d'abans", mantenint una fórmula tradicional com els altres cellers que fa més de 150 anys que fan Vermut de Reus. Joan Tàpias detalla que és un vermut molt fàcil de beure, gràcies a la maceració amb pell de taronja i està composat de 40 botànics diferents, sense que les herbes "tapin" la beguda. Així, han rebut fins al moment 8 o 9 Premis Vinari de Catalunya i, enguany, celebraran els seus 10 anys amb un canvi d'imatge de l'etiqueta.
En aquest sentit, reivindicar les maneres de fer artesanals tenen una raó de ser, entre d'altres, en la voluntat d'aconseguir un segell d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que certifiqui i reconegui aquests mètodes de producció tradicionals que preserven el patrimoni. Sota el paraigua de "Vermut de Reus", que es produeixen amb cura i menys industrialització, hi seran totes les marques implicades: Miró, Yzaguirre, DeMuller, La Unió, Rofes, etc.
L'equilibri clau amb la restauració
Les marques de vermut també donen nom a quatre menjadors temàtics i és que la restauració -i la vermuteria- és una baula indispensable en l'èxit del Museu del Vermut. L'equilibri entre l'experiència turístico-cultural (visita a l'exposició i l'edifici modernista) i l'experiència gastronòmica, amb una cuina mediterrània que fusiona tradició i creativitat, n'ha sigut garantia.
Guardonat amb un Solete Repsol, el restaurant del Museu del Vermut ofereix tapes de mercat, llaunes de conserva prèmium i plats elaborats amb productes de proximitat i de temporada. En un dissabte fort, els menjadors i la terrassa del pati interior poden rebre unes 600 persones (aforament màxim simultani de 180 comensals) i servir entre 300 i 350 menús.
Més enllà d'aquest gran moviment, Joan Tàpias reconeix que "mai hauria entrat en el món de la restauració, perquè no és el seu ofici, però li van obrir els ulls dient que era un espai únic i la gent ho havia de gaudir". La viabilitat econòmica també requeria fer aquest pas: "ens vam llençar a la piscina i hem sabut nedar i anar bé", afegeix, encara que deixa clar que, després dels sis mesos inicials, des de llavors és el seu fill qui s'encarrega de la part gastronòmica del negoci.
Quant a les perspectives de futur, el fundador del Museu del Vermut de Reus exposa que no tenen més capacitat de creixement, per manca d'espai, i que ja fa dos o tres anys que han arribat al límit i estan consolidats, només cal mantenir-ho així. No es planteja ampliar amb un tercer pis, habilitant els 100 metres quadrats que queden a dalt de tot de l'edifici, perquè les obres comportarien estar tancats durant uns mesos. També, afirma que no volen tocar els preus perquè no volen convertir-se en un restaurant car. "Estem bé com estem", conclou Tàpias.
