Els nivells d'1,3 butadiè al Morell es van disparar arran de l'apagada elèctrica del 28 d'abril de l'any passat. Aquell fet va representar que els registres analitzats en continu a l'abril per l'Observatori de la Qualitat de l'Aire de Tarragona fossin els més elevats de l'any i que la mitjana mensual arribés als 3,02 µg/m³. Amb tot, segons les dades, les mitjanes anuals d'aquest compost va ser més baixes que l'any 2024 en la majoria dels 22 punts de mostreig.
L'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona avalua les immissions i la presència d'un total de 75 compostos orgànics volàtils (COV). L'Observatori ja acumula vuit edicions i més de cent mil dades sobre la qualitat de l'aire. Impulsat per Repsol, té el suport de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l'Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Entre els compostos analitzats, hi ha l'1,3 butadiè i altres que es generen en les instal·lacions industrials de la zona, com el benzè o l'1,2 dicloroetà. Els mesuradors s'ubiquen en 22 punts de l'entorn dels polígons petroquímics de Tarragona, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Barcelona, Lleida i Girona, i Prades com a lloc de muntanya on la contaminació de les ciutats no arriba.
Lluís Inglada, responsable de l'Institut Cerdà i coordinador de l'estudi, ha explicat que l'Observatori serveix a les empreses per "tenir informació i millorar les seves operacions". En aquest sentit, ha afirmat que "al Camp de Tarragona no hi ha un problema en la qualitat de l'aire. Hi ha especificitats, com en tots els territoris, però les dades, les nostres i les de la Generalitat, indiquen que la qualitat de l'aire és bona, però cal continuar mesurant perquè sempre hi ha marge de millora".
"Va ser una situació molt puntual"
Al Morell, amb prop de 16.400 dades recollides en continu —cromatògrafs— durant el 2025, la mitjana anual de l'1,3 butadiè mesurada va ser d'1,20 µg/m³, amb l'abril (3,02) i el novembre (2,09), com els mesos amb una mitjana més elevada. En aquest sentit, cal recordar que aquest compost —potencialment cancerigen— no està regulat per llei i que s'agafa com a referència els 2 µg/m³ de mitjana anual, que fixen les autoritats ambientals d'Ontario, al Canadà.
Segons les dades, durant l'apagada elèctrica del 28 d'abril, els nivells al Morell van enfilar-se fins als 200 µg/m³. En aquest sentit, Lluís Inglada ha explicat que "dins d'una mitjana sempre hi ha valors més elevats", però aquest pic "va ser una situació molt puntual, amb una bona reacció per part de les empreses davant les dificultats". Inglada ha afegit que "els valors puntuals van tornar a baixar".
El coordinador de l'estudi ha manifestat que "està dins de la normalitat que això pugui passar". Així mateix, Inglada ha destacat que el 90% dels quasi 16.400 valors registrats durant el 2025 estan per sota dels 2 µg/m³ —de fet, el 84% de les mostres no arriben als nivells mínims de detecció del compost—. Únicament un 1% de les mostres superen els 20 µg/m³, el mateix percentatge que els dos anys anteriors.
Les concentracions d'1,2 butadiè baixen en la majoria de punts mesurats
Pel que fa a les dades obtingudes d'1,3 butadiè en els diferents punts amb els mesuradors passius, en la majoria dels llocs les concentracions són inferiors a les registrades el 2024. Al voltant del polígon petroquímic nord, en totes les localitats es milloren els resultats. De fet, el que més baixa és precisament el Morell, ja que el 2024 hi va haver un increment significatiu.
A tocar del polígon sud, en canvi, hi ha llocs on els registres del 2025 són superiors. Són els casos de la Canonja, Bonavista i el Serrallo, mentre que a la Pineda i Vila-seca es van mantenir estables. En tots els punts les mitjanes anuals van quedar per sota dels 1,5 µg/m³ i, en la majoria, per sota de l'1 µg/m³.
Increment en el benzè i en els COV
El benzè és l'únic dels 75 COV analitzats que té una limitació fixada per llei, situada en els 5 µg/m³ de mitjana anual. Un valor que a partir del 2030 una directiva europea rebaixarà fins als 3,4 µg/m³. En aquest cas les dades de l'Observatori indiquen que en cap dels 22 punts de mostreig es va arribar als 1,5 µg/m³ de mitjana anual. Tot i això, sí que els registres van ser lleugerament superiors als del 2024 en la majoria dels casos. De fet, tan sols Constantí va millorar les xifres.
Pel que fa al sumatori del COV, la tendència és similar. Aquí no hi ha cap marc legal que n'estableixi límits i tots els valors mitjans anuals estan per sota dels 70 µg/m³, una xifra inferior a màxims d'anys anteriors, quan s'havien arribat a registrar concentracions de més de 80 µg/m³. Malgrat això, els aparells van detectar nivells més alts que el 2024 a tots els punts, a excepció de la Pineda, que es va mantenir estable.
Les concentracions més altes van ser al Serrallo (67,7 µg/m³ de mitjana anual), especialment per una punta mensual al gener, i a la Universitat Laboral (56,5 µg/m³). A Bonavista i Campclar també es van detectar increments destacables. Amb tot, tan sols el Serrallo supera la mitjana anual detectada a Barcelona, que va ser de 57,4 µg/m³.
Segons els impulsors de l'estudi, molts d'aquests COV estan relacionats amb el trànsit i les emissions de gasos dels vehicles de combustió. En aquest sentit, municipis com Constantí (35,4), la Pobla de Mafumet (34,2), Valls (34,1) o Reus (31,9) van quedar força per sota.
