Reus celebra aquests dies la seva Festa Major Petita amb motiu de Misericòrdia, la patrona de la ciutat. Immersos en un programa amb més de 150 actes, els reusencs i reusenques commemoren la llegenda que ha arribat fins als nostres dies en què l'aparició de la Verge a Isabel Besora -La Pastoreta- va ajudar a combatre l'epidèmia de pesta a finals del segle XVI. Des d'aquests orígens, i amb diverses fluctuacions, dur el nom de la patrona ha sigut costum, tradició i, fins i tot, moda.
Aquest pròxim dilluns 23 de setembre, a partir de les 20 hores, l'Ajuntament acollirà la 30a Trobada de Misericòrdies de la ciutat, on hi ha poc més de mig miler d'empadronades. Moltes, a més, formen part de l'entitat Grup de Misericòrdies de Reus i, a TarragonaDigital, parlem amb cinc d'elles per conèixer l'evolució que ha tingut el nom i quin significat té per a elles.
"Suposa tradició, responsabilitat i estic contenta perquè, vagi aquí o allà, tothom sap que soc de Reus", comença Misericòrdia Salvadó Novell; "per a mi és un goig i un orgull portar aquest nom", continua Anna Coia Rué Iglesias, la mare de qui va prometre a la Mare de Déu de Misericòrdia que si tenia una filla li seria homònima. També la mare de Maria Misericòrdia Anguera Sans, reusenca de tota la vida, tenia clar que "si naixia nen, es diria Pere Pau, i que si naixia nena, s'havia de dir Misericòrdia".
Encantada de dur el nom de la patrona, Misericòrdia Pàmies Mir li va posar, al seu torn, a la seva filla perquè "tenia ganes que s'ho digués, hi va haver lluita a casa perquè els avis no estaven massa conformes, però vaig dir que triava jo", assegura. Per la seva banda, Cori Vallvé Ollé "ho porta amb orgull perquè se sent molt de Reus"; els pares la van nomenar així en agraïment a la bona acollida de la ciutat i ella també li va posar a la seva filla petita.
La supervivència del nom, resistència cultural
Les cinc Misericòrdies encapçalen la junta de l'entitat, la tasca principal de la qual és reivindicar el nom "perquè estigui vigent i se'n parli". Per aquest motiu, Anguera explica que gairebé tots els actes es fan aquest mes de setembre, però participen d'altres propostes en l'àmbit cultural. Amb tot, "Reus és l’únic poble que conserva aquesta tradició de posar Misericòrdia", assenyala Salvadó, amb l'experiència d'haver visitat altres municipis on no es manté tan "fidelment".
Encara que la supervivència del nom ha tingut alts i baixos, a la capital del Baix Camp continua prou present, en part per l'activitat de l'associació i les seves 227 sòcies. L'evolució de dir-se o no Misericòrdia ha depès de celebracions com el Centenari de la Coronació o altres efemèrides i, fins i tot, de modes; però la gent es va fent gran -la població amb el nom de la patrona té forma de piràmide inversa- i en neixen molt poques.
"Vam tenir un període de deu anys en què no n'hi va haver cap, la més petita -fins ara- té 3 o 4 anys, per tant, tenir una nova Misericòrdia és una alegria", celebra la presidenta del grup. La més jove, ara, té un parell de mesos i és filla d'una parella jove, la Raquel Ferret i el Roger de la Cruz, que reivindiquen el nom pel simbolisme cultural del mateix i la trajectòria associativa que tots dos tenen a Reus.
De la Cruz apunta que la supervivència de 'Misericòrdia' ha "millorat" -en comparació amb poblacions veïnes com Tarragona (amb Tecla) o les Borges del Camp (amb Riera)- gràcies a la possibilitat de posar els hipocorístics (o diminutius), que el fan més portable: Cori, Coia, Còrdia, Micoia... A més, "té un punt de resistència, un granet de sorra més dins el món cultural; per exemple, en el cas de Diables, és el nom que més ens vincula a la ciutat", conclou.
Un vincle social i una gran amistat
El Grup de Misericòrdies de Reus es va crear l'any 1979, per tant, enguany en fan 45. Una de les fundadores, Misericòrdia Salvadó, recorda que es van unir "sense pensar que fos res que duraria", van començar sent sis o set i després van quedar només dues, que van aconseguir reunir de nou un grupet i van decidir crear un segell com el que es dona a les Montserrat quan van a veure la Moreneta.
"Vam intentar buscar Misericòrdies per Reus i, cada dimarts al matí, anàvem allà on ens deien que hi vivia alguna i anàvem casa per casa a preguntar", relata. En la següent baixada de la Mare de Déu ja van ser una vintena i es van anar trobant i visitant santuaris on estigués la mateixa Mare de Déu: La Fatarella, Canet de Mar, Borja, Balaguer, Vallbona de les Monges, etc.
"Hem fet una bona pinya, som molt amigues i, si no hagués sigut pel nom, ni ens hauríem conegut", evidencia Salvadó. Aquest 2024, no faran gran celebració, però, perquè van perdre dos pilars de l'entitat a principis d'any i va ser "un gran sotrac"; esperen arribar al 50è aniversari i poder-ho fer. Així i tot, com a novetat, faran un "sopar de germanor obert a altres membres familiars, parelles i amics", anuncia Pàmies.
Misericòrdies, de Reus al món
Entre les sòcies del grup, hi ha una barcelonina centenària i altres que viuen a Saragossa, Illes Canàries o municipis dels voltants de Reus; però el vincle creat va molt més enllà. Amb la ciutat: la Trobada de Misericòrdies és un esdeveniment molt identitari de la Festa Major i, gràcies al Forn Sistaré, també les Coietes són un gran èxit popular.
D'una banda, el reconeixement institucional va començar com un berenar al Jardí de la Casa Rull i s'ha mantingut, amb els anys, tot i els canvis d'alcaldia. De l'altra, les galetes són tot un reclam: "tenen la forma del manto i la corona, les fem amb avellanes de Reus, una mica de Vermut i oli d'oliva; és molt d'aquí", descriu Cori Vallvé.
Al mateix temps, per al Grup de Misericòrdies ja s'ha convertit en tradició fer un viatge cada any. Primer van ser excursions d'un dia, a santuaris o indrets propers vinculats a una Mare de Déu de Misericòrdia, fins que ja havien conegut tot allò que quedava a la vora i, arribat el 2016 -any de les Misericòrdies-, van fer un gran viatge cultural a Roma. Des de llavors, Itàlia és el seu destí predilecte.
De tornada a Reus, per circumstàncies alienes i no per decisió pròpia, l'entitat ha canviat de local coincidint amb els seus 45 anys. Els propietaris de l'anterior edifici on es reunien van decidir que farien reformes i no renovarien els contractes als seus llogaters. Amb tot, les Misericòrdies es van posar a cercar i treballar fins que, el passat divendres 13 de setembre, van poder inaugurar un nou espai de trobada al carrer Sant Miquel, núm 55. L'acte va aplegar desenes de persones amb gent del barri, membres d'altres entitats festives, veïnes "homònimes" de tota la ciutat i autoritats.