Els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp, representats per l'alcaldessa Sandra Guaita i l'alcalde Josep Sabaté, respectivament; i Emili Fort, responsable de construcció d'E-distribución Redes Digitales, han signat, aquest dilluns 30 de desembre, els dos convenis que engegaran definitivament el soterrament de les línies d'alta tensió de la urbanització El Pinar. Ambdós documents regulen la relació econòmica i tècnica entre ambdues administracions i engeguen el projecte tècnic i d'execució de les obres, que haurien d'iniciar-se el 2026.
"Fa molt de temps que es va treballant, ha costat anys i panys, però per fi es desencalla aquesta reclamació històrica de Reus i Castellvell per al soterrament de les torres", ha celebrat Guaita, qui ha afirmat que la voluntat és que l'obra estigui finalitzada abans que s'acabi el 2027, com bé marquen els dos convenis i com han traslladat, també, a l'empresa que les executarà.
Precisament, des d'E-distribución (Endesa), exposen que no hi ha una data marcada, però els projectes haurien de rebre l'autorització administrativa prèvia a finals del 2025 i, amb els materials ja demanats, les màquines començarien a treballar a principis de l'any següent. "Si no hi ha cap entrebanc, amb dos anys (termini mínim de 18 mesos) tindrem de sobres per poder fer el soterrament; seran unes deu torres -8 a Reus i 2 a Castellvell- tot i que el soterrament serà bastant més llarg perquè resseguirà tota la zona que es reurbanitzarà de nou, no només l’avinguda de les Torres, que se soterrarà fins al final", ha apuntat Emili Fort.
Reurbanització homogènia
El soterrament de les dues línies d'alta tensió (Reus-Valls i Reus-Seròs), amb un traçat d'1,43 quilòmetres, té un cost inicial de 3.569.955,22 euros, subvencionat parcialment per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) amb un ajut de 2,45 MEUR; la resta de l'import el finançaran, de manera proporcional als seus territoris, els dos ajuntaments: un 79,5% per part de Reus i un 20,5% de Castellvell. Quedarà pendent el càlcul definitiu del cost dels materials quan s'iniciïn les obres.
Per la seva banda, l'alcalde Josep Sabaté ha recordat que "és des del 1966 que les torres no haurien d'estar a prop dels habitatges, es va signar un conveni el 2006, però no es va poder portar a terme; després, l'any 2019, en el marc del Pla de l'Energia de Catalunya, tampoc es va tirar endavant, vam insistir i ens van dir que no; però hem continuat insistint per poder atendre les demandes dels veïns del Pinar".
El dos municipis han fet força plegats per replantejar el projecte i permetre que, per fi, estigui a prop de ser una realitat. Un cop enllestit el soterrament, es materialitzaran els projectes urbanístics, en què ja estan treballant per millorar la via pública i la zona que actualment ocupen les torres. "S'estan treballant els projectes perquè l'avinguda quedi unificada, intentarem adaptar-nos el màxim possible", ha assegurat Sabaté.