La setena edició de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona, un projecte que impulsa Repsol, amb el suport de l'AEQT, la coordinació de l'Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha constatat un increment de la presència d'1,3 butadiè —una substància reconeguda com a cancerígena— en sis dels punts de mesurament de l'estudi. Les dades, que s'han presentat aquest dilluns 7 d'abril, revelen que durant el 2024 es van disparar els mesuraments al voltant del Morell i Constantí, municipis que toquen al polígon petroquímic nord.

Així, el nivell mitjà detectat pels mesuraments passius al Morell va arribar als 2,7 micrograms per metre cúbic (µg/m3), una xifra molt superior a l'1,67 del 2023. Segons han explicat els responsables de l'estudi, aquestes xifres es van donar per "incidències puntuals". La presència d'1,3 butadiè també es va incrementar notablement a Constantí durant el 2024, amb una mitjana anual d'1,96 micrograms per metre cúbic, quan l'any 2023 la mitjana anual va ser d1,62 µg/m3.

Aquesta xifra mesurada a Constantí frega el llindar de referència de 2 µg/m3 que fixen les autoritats ambientals d'Ontario, al Canadà, ja que aquest compost no està regulat a Catalunya, com han recordat els responsables de l'estudi. En altres quatre punts de mesurament de l'Observatori —Tarragona, el Serrallo, la Pobla de Mafumet i Alcover— també s'ha incrementat la presència d'1,3 butadiè respecte de fa un any.

El volum global de compostos volàtils al Camp de Tarragona es redueix

L'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona avalua les immissions i la presència d'un total de 60 compostos orgànics volàtils (COV) al Camp de Tarragona. L'Observatori ja acumula set edicions i més de cent mil dades sobre la qualitat de l'aire, que configuren una eina per a l'estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els ajuntaments, la societat i el territori. Els resultats globals de 2024, si bé es mantenen en ordres de magnitud similar a altres anys, constaten una reducció en el volum global dels compostos orgànics volàtils en relació amb les dades d'anys anteriors.

La primera edició es va fer el 2018 amb una prova pilot. A partir de 2019, l'abast de l'Observatori ja va arribar a més d'una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l'any amb el propòsit de mesurar més de 60 compostos orgànics volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials. Actualment, es mesuren 18 punts de mostreig d'11 municipis del Camp de Tarragona —el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja— més quatre punts en ciutats de referència per valorar comparacions.

Aquests quatre  punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l'impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i a les ciutats de Lleida i de Girona, com a comparables amb Tarragona. En la seva setena edició, l'Observatori suma un total de 19 entitats i institucions adherides i que formen part del Consell Social del projecte, que avalua i analitza els resultats i proposa reptes i objectius per a cada nova edició.

"Incidències en plantes"

L'estudi presta especial atenció als compostos que es fabriquen en les instal·lacions del Camp de Tarragona, que com se sap singularitzen l'atmosfera de la zona, com per exemple el benzè, l'1,3 butadiè, el 1,2 dicloroetà, l'etilbenzè o l'acetat de metil, entre d'altres. En aquest sentit, a Catalunya, excepte en el cas del benzè, no hi ha una normativa de control d'aquests compostos. Per això, no és habitual el seu control i la Generalitat de Catalunya, l'administració competent en aquest àmbit, només fa algunes anàlisis puntuals.

El director científic de l'informe i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors d'1,3 butadiè a "incidències en plantes" a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. "Si durant el mostreig han bufat vents de nord, la incidència ha estat per a Constantí. Si han tingut un altre origen, pot ser cap a la part del Morell", ha resumit.

El benzè, compost regulat per llei, lluny del llindar màxim

L'informe de l'Observatori també analitza les immissions de benzè, les úniques regulades a Catalunya —amb un llindar màxim de 5 µg/m3— i que la Generalitat mesura en continu. Tot i que els valors van ser menys elevats que els registrats durant l'any 2023 i no van superar el límit legal, Borrull ha explicat que les mitjanes més elevades, com a Constantí (1,25 micrograms per metre cúbic), es deuen a la "proximitat" a les plantes que generen aquest compost. Al polígon sud també apareixen puntes al gener, juny o novembre en punts com la Pineda (1,04 µg/m3) o la Universitat Laboral (1,23 µg/m3).

L'estudi també mostra els mesuraments d'altres substàncies com l'etilbenzè, amb una toxicitat similar a la del benzè i que es concentra al polígon nord, concretament a Constantí. També de l'acetat de metil, que no té una toxicitat tan elevada, segons ha explicat Francesc Borrull, però que resulta clau per contribuir quantitativament a la mitjana de compostos orgànics presents.