Pagesos i propietaris forestals reclamen que el futur parc natural de les Muntanyes de Prades es faci amb el "consens" del territori. Consideren que les decisions s'estan prenent des de la Generalitat, "a quilòmetres" de la zona afectada. En un acte a Montblanc que ha aplegat unes 300 persones sota el lema "parc natural sí, però no així", País Rural ha avançat que presentaran al Govern una proposta per actualitzar la llei d'espais naturals. Consideren que l'actual és "obsoleta".

Des de Revolta Pagesa, el portaveu Eduard Escolà, remarca que cal "vetllar pels interessos de tothom, tant de la propietat privada com la pública". El sector agrari tem que el nou parc natural suposi un increment de burocràcia. També han donat suport a la convocatòria altres entitats com l'Associació Catalana de Comunitats de Regants, el Consorci Forestal de Catalunya, l'Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), el grup de propietaris forestals PEFC, la Federació Catalana d’Associacions Forestals i el Gremi d'Àrids de Catalunya. Així mateix, alguns ajuntaments com el de Cornudella de Montsant (Priorat).

Revolta Pagesa ha insistit en un "consens ampli" a l'hora de dissenyar el parc natural que just es troba immers en un procés participatiu abans de la proposta final. Escolà ha demanat que "tot quedi ben redactat" i ha avisat que si el projecte es fa "a quilòmetres del lloc on es farà el parc natural" pot comportar "problemàtiques al territori que afecta". Així mateix, ha subratllat que cal "escoltar les propostes de tothom" i que "s'elabori amb totes les parts implicades", amb una "representació" d'elles en la futura gestió.

Els pagesos també s'han mostrat preocupats per la burocràcia que els pot comportar practicar la seva feina dins l'espai protegir. "Fer qualsevol activitat o canvi d'ús del terreny implicarà una sobrecàrrega", ha argumentat. Així mateix, temen que els hi puguin "denegar" alguns permisos.

Nova llei d'espais naturals

Des de País Rural assenyalen que el punt de partida dels actuals parcs naturals és una llei de 1985 que consideren que "no té res a veure amb la realitat que té el país avui dia" en un context de canvi climàtic, un "infrafinançament" dels ajuntaments o el "problema endèmic" del sector agrari. El president de l'organització, Àlex Serrahima, apunta que la Generalitat vol impulsar el parc natural de les Muntanyes de Prades partint "d'un model que ha quedat obsolet".

El president de l'entitat reconeix que el parc és "una eina de dinamització molt important", i que, a més a més, "cohesiona tots els ajuntaments i tot l'àmbit del parc". Malgrat això, critica que la normativa que vertebra els parcs naturals és "restrictiva" i demana incorporar "l'òptica territorial" en la gestió. "No té res a veure aquesta zona de les Muntanyes de Prades, de Poblet i de la Serra de la Llena, amb altres zones com podrien ser Girona, Catalunya Central o els Pirineus".

Serrahima ha avançat el seu "compromís" per presentar al Govern una proposta sobre "com ha de ser la futura llei d'espais naturals". "Creiem que el territori té el coneixement i la diagnosi com per poder fer aquest retorn i poder proposar una nova llei", ha assenyalat tot destacant que la seva voluntat no és "entorpir la tramitació administrativa" del parc natural de les Muntanyes de Prades. Volen fer una "bateria de propostes perquè el parc sigui realment de la ciutadania, del territori, de la pagesia, de la ramaderia, de la silvicultura i de les activitats industrials que puguin haver-hi".

Des de País Rural argumenten que avui en dia la Generalitat planteja la protecció "enviant el seu cos funcionarial a governar com un virrei el territori". "Aquest model genera moltes disrupcions en el món agrícola, el ramader, el forestal, l'industrial i sobretot en el món local", diu. Amb tot, demanen que hi hagi unes normes "més àgils" i que es "faciliti la gestió administrativa dels ajuntaments i els recursos econòmics".

Preocupació pel desenvolupament socioeconòmic

El fòrum d'administracions locals pel parc natural de les Muntanyes de Prades demana incloure les seves aportacions al projecte. L'entitat ha compartit en un comunicat la "preocupació" davant les veus que diuen que el parc suposarà una "limitació per al desenvolupament socioeconòmic".

En aquest sentit, l'organisme insisteix que la documentació final i la normativa associada hauran de garantir que per a les explotacions agrícoles i ramaderes els sigui "més interessant estar dins que fora del parc".

Amb tot, l'agrupació apunta que la primera proposta del projecte "sembla ben encaminada", si bé considera que cal millorar i esmenar alguns aspectes. Així, confia que la pròxima fase aporti una proposta amb "el màxim consens possible".

El Govern, «determinat» a avançar

Fa tan sols uns dies, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, es va reunir amb alcaldes i representants municipals dels pobles afectats pel parc natural. Va insistir que el Govern està "totalment determinat" a tirar endavant el parc natural de les Muntanyes de Prades. Va afirmar que no li havien traslladat "cap opinió contrària" i va comentar que el projecte tiraria endavant amb "consens".

Paneque sí que va reconèixer que hi havia "neguits". Des del Fòrum d'administracions locals pel parc natural de les Muntanyes de Prades van destacar que s'estaven atenent les peticions dels municipis i van valorar positivament tot el procés participatiu fet.

El dissabte 24 de maig, hi va haver un altre acte, en aquell cas a favor del parc natural. Una quarantena d'entitats de les demarcacions de Lleida i Tarragona agrupades sota la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades van reivindicar el projecte perquè consideren que és una oportunitat "única" per a la conservació del patrimoni natural i cultural, així com pel desenvolupament socioeconòmic del territori.