L'Ajuntament de Reus ja disposa dels projectes executius de les intervencions de naturalització d’entorns escolars i refugis climàtics a les escoles General Prim, Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. Amb un pressupost total d'1,2 milions d'euros, les obres s'engegaran abans de l'estiu del 2025 i hauran d'estar enllestides el desembre del mateix any, d'acord amb el finançament dels Fons Next Generation, atorgats en el marc del RENATUReus.
Aquests treballs suposen la primera fase del Pla de Refugis Climàtics de la ciutat, en el marc del compromís del govern amb una ciutat més verda, i l'objectiu és adaptar els patis al context climàtic d’augment de temperatures generant zones d'estada confortables a partir de solucions basades en la natura. A més, un cop millorats, seran accessibles per a tota la ciutadania fora de l'horari lectiu.
La regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, ha assenyalat que "situar el benestar dels infants i adolescents com a eix central del disseny dels patis és essencial i determina la qualitat de vida de la població". "Seran espais més confortables, no tan durs ni impermeables, gràcies a elements més verds i espais d'estada i de joc que comptaran amb elements naturals; faran que l'experiència lectiva i de lleure siguin més positives" -ha afegit-, contribuint al desenvolupament motriu, psicològic i social de cada individu; a més de la lluita contra el canvi climàtic i la sensibilització sobre el respecte vers el medi ambient.
Projectes de ciutat
Els projectes s’han elaborat amb la participació de les comunitats educatives de les quatre escoles. Així, des de l’inici de l’any passat s’han organitzat trobades per posar en comú els objectius de les intervencions: es preveu la plantació de nombrosos arbres i arbustos, es construeixen umbracles i pèrgoles vegetals i se substitueix part del paviment dur per altres paviments permeables i semipermeables per afavorir la creació d'un sòl viu i estructurat, que permeti retenir l’aigua.
A més, s'han pogut vehicular iniciatives que ja s'havien iniciat en alguns centres, cada cop més conscienciats per ser escoles verdes; per tant, la iniciativa vincula millores urbanístiques, pedagògiques i de salut. La voluntat és "entrar el parc a l'escola en la mesura del possible, desdibuixar els límits o tanques perquè el veïnat de l'entorn més immediat puguin gaudir de l'espai", ha descrit Berasategui.
El contracte per a la redacció dels projectes bàsics i executius i direcció d’obres dels quatre refugis climàtics es va adjudicar a l'empresa Leku Studio SLP per un import de 76.525,24 euros (IVA inclòs). En representació, Jokin Santiago ha recalcat la distribució estratègica dins la ciutat de les escoles escollides, on s'aniran desenvolupant els respectius projectes de manera simultània i causant el mínim impacte durant els mesos lectius. La previsió és que els últims treballs s'encarin a l'octubre.
En global, es realitzaran accions de renaturalització i despavimentació, s'incorporaran SUDS (Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible), s'augmentarà el percentatge de cobertura arbòria, arbustiva i herbàcia (amb vegetació autòctona de baix requeriment hídric), la presència de flors i d'elements d'interès per a la fauna, hotels d'insectes, etc. També es garantiran espais d'ombra i s'incorporaran elements de joc.
Escola General Prim
Santiago ha explicat que els centres General Prim i Pompeu Fabra es troben "en un entorn més dens i presenten una estructura més dura, són tipologies més urbanes i, per tant, es treballarà segons la lògica d'adaptació al perímetre". En tots quatre casos, això sí, es busca reconèixer la diversitat d'usos dels espais escolars perquè no tot estigui orientat a l'esport reglat -com futbol o bàsquet- i donar opció a alternatives més espontànies i creatives.
La incorporació de textures naturals (fusta, sorres, graves, paviments permeables...) constituirà en si mateixa una experiència pedagògica dins un paisatge més tou, amable i jugable. En el cas d'aquesta escola, es passarà de pràcticament un 100% de formigó a la meitat de la superfície despavimentada, amb la creació de zones lúdiques diverses en terrenys fets amb sauló, sorra, fusta triturada o escorça de pi.
D'altra banda, s'obrirà un nou accés al pati: s'enderrocarà part del mur de l'encreuament entre l'avinguda dels Països Catalans i el carrer del Doctor Ferran. Actualment, la parcel·la es tanca amb un mur de formigó armat i coronat amb una tanca metàl·lica. La proposta generarà parterres vegetats en tot el seu límit, fent que el pati quedi envoltat per una massa arbustiva i arbòria. Finalment, es construirà una font d'aigua potable que substituirà l’existent.
Escola Pompeu Fabra
En la mateixa línia que l'anterior, s'instal·laran jocs de fusta per incorporar varietat i amabilitat a l'espai. S'actuarà tant al pati nord com en el sud, amb l’estratègia de generar un límit vegetat en els extrems i afavorir les zones de trobada, joc i ombra.
Al pati nord, que limita amb el carrer de Roig, hi ha un dels accessos principals. En les hores punta, aquest pati acull un gran nombre de nens, nenes, pares i mares. Per això, ha de mantenir un caràcter obert i no integrar massa elements centrals que dificultin l'espera de les persones usuàries. També, es mantindrà part del paviment de formigó perquè l'espai sigui compatible amb les classes d'educació física. De manera consensuada amb el centre, s’han adaptat les mides de la zona de la pista esportiva. Per a la creació d'umbracles es plantaran nous exemplars d'arbres i es construirà una nova pèrgola.
Al pati sud, el que limita amb la Travessera d’en Sardà, l'actuació complementarà la construcció de la graderia. És el pati on juguen els nens i nenes més petits i la proposta els oferirà paviments drenants, ombra amb nova vegetació i zones de joc.
Escola Marià Fortuny
En canvi, les escoles Marià Fortuny i Teresa Miquel ja compten amb "patis més amplis i més espai, tot i la necessitat de renaturalització perquè encara són zones hostils davant el canvi de temperatures" motiu pel qual "s'intervindrà amb la creació d'oasis", descriuen des de Leku Studio. S'actuarà tant al pati d'entrada com a l'esplanada posterior.
En aquest cas, es parteix d'una superfície de pati molt gran, on es crearà acompanyament vegetal a les pistes ja existents i un espai de protecció. Concretament, la zona d'oliveres es complementarà amb elements naturals, com troncs i roques, i la incorporació d'una pèrgola amb espècies enfiladisses. Aquesta pèrgola acollirà una graderia en el seu interior, generant un espai de trobada confortable, i oferint una aula exterior a l'escola; la proposta serà comuna a tots els patis.
D'altra banda, l'actuació principal es col·locarà en l'espai resultant entre l'edifici i les oliveres existents. Les topografies, els parterres, els jocs, els bancs i els elements lúdics es col·locaran de manera concèntrica.
Escola Teresa Miquel
A l'escola Teresa Miquel es "mantindrà l'hort preexistent i s'aprofitaran les petites topografies del pati per crear espais més pròxims i sensibles a l'escala de la infància", exposa Jokin Santiago. L'actuació inclou diferents actuacions de despavimentació i la intervenció se centrarà en la zona central del pati, que ja té paviment drenant i es troba al costat de l'hort.
També s'actuarà en la vorera de l'entrada principal de l'escola, al passeig de Misericòrdia. S’hi plantaran arbres i es dotarà a la zona de mobiliari d’estada. Les zones de joc i d'estar es construiran amb materials naturals. Els paviments es realitzaran amb acabats tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l'escorça de pi. Les zones de joc s'equiparan amb elements d'equilibri, sorrals i elements naturals com a roques o fustes. També es construirà una font d’aigua potable que substituirà l’existent.