Front comú dels alcaldes pedanis de la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta, el Pinetell i Rojals per reclamar un pla especial de pedanies per millorar la situació de les seves poblacions. Carrers en mal estat, manca d’enllumenat o la millora dels serveis bàsics són les principals queixes. Els batlles lamenten que no es facin inversions i denuncien que es tracta de greuges històrics. Malgrat la "bona voluntat" de l’equip de govern, diuen que se senten menystinguts i abandonats. “Volem que tornin els impostos que paguem, paguem els mateixos que els de Montblanc,”, diu Josep Tarragó, de Prenafeta. Per contra, l’alcalde montblanquí, Oriol Pallissó, assegura que no fan diferències entre veïns: “no hi ha ciutadans de primera ni de segona”. 

Reunits a la Guàrdia dels Prats, els cinc alcaldes pedanis de Montblanc s’han unit davant els problemes comuns que pateixen les seves poblacions. Denuncien que no s’hi destinen prou diners per mantenir els serveis bàsics. “Carrers en molt mal estat, zones per enjardinar, arbres que s'haurien de tallar, tenim el local social a mitges”, enumera l’alcaldessa del Pinetell, Antònia Mateu. Durant els darrers dos anys, assegura que s’hi ha invertit el “mínim”. “S'arreglen les coses urgents, com un fanal, però d’extres cap ni un”, lamenta. Aquesta pedania té censades vuit persones, en una població que s’enfila a la quarantena a l’estiu. És el nucli que es troba més allunyat. 

A Lilla, el seu alcalde, Josep Lluís Inglès, es queixa que s’han d’arranjar carrers, camins i la pista esportiva. També subratlla que no s’han acabat els vials laterals de l’autovia ni arreglat alguna esquerda derivada de les obres de l’A-27. “Com la resta de les pedanies, estem subjectes a la bona voluntat de l’Ajuntament de Montblanc”, assenyala Inglès. Per la seva banda, l’alcalde de Prenafeta destaca que els manquen des del clavegueram fins a la xarxa wifi. “És que no hi ha res, l'enllumenat justet i els carrers cada vegada estan pitjor. Són molts anys de deixadesa de tot i, ara, la inversió ha de ser superior”, sosté Tarragó. “No estem contents”, afegeix. 

Càmeres de seguretat dissuasives 

L’alcalde de Rojals, Baltasar Casinos, explica que s’ha millorat l'entrada a la població amb les darreres obres, però lamenta la situació dels carrers, que encara són de grava. “Les herbes no es poden netejar, tenim una problemàtica molt seriosa”, diu. A banda, des de fa dos anys, explica que reclamen que s’instal·lin baranes en diversos murs de la població. Aquests tenen una alçada de tres o quatre metres i ja han provocat caigudes entre els veïns. “Hi ha caigut gent i s'han fet mal, l'última va ser una noia que va caure quan era fosc i es va obrir una cella”, indica.

En l’àmbit de la seguretat, el batlle ha explicat que han patit robatoris als habitatges. La població ha passat de no viure-hi pràcticament ningú a residir-hi una cinquantena de persones, de forma permanent. Per això, demana que es col·loquin càmeres de seguretat per tal que tinguin una funció dissuasiva i ajudin a evitar futurs robatoris. En paral·lel, Casinos es queixa que el servei de recollida de la brossa  -del Consell Comarcal de la Conca de Barberà- no és l’adequat, ja que haurien de passar-hi almenys un cop a la setmana. 

Tots els alcaldes pedanis comparteixen que la comunicació amb el govern municipal és “bona” i destaquen la seva “bona” voluntat. Amb tot, lamenten que no avancin en qüestions importants i que a cada legislatura han de tornar a començar. “Estem decidits a estar les cinc pedanies unides i, a partir d'ara, estarem més units que mai per tirar-les endavant”, defensa Tarragó. 

De fet, el batlle ha estat un dels més contundents i ha exigit que els tributs que paguen tinguin un retorn. “Que vinguin dos operaris de la brigada a tallar l'herba cada setmana, amb els impostos que paguem no em surten els comptes”, assevera. Per aquest motiu, reclama una inversió “decent”. “La majoria de les pedanies no estan contentes, ens hem sentit abandonats molts anys, estem com si fóssim una aldea de Sòria dels anys cinquanta”, apunta.  

Pla de pedanies 

Els alcaldes pedanis consideren que la solució a les seves problemàtiques és la creació d’un pla específic per a les pedanies, el qual reguli els ajuts que aquests nuclis poden rebre per garantir els serveis bàsics, sense dependre de l’Ajuntament. “Volem aconseguir que la Diputació de Tarragona i la Generalitat facin un pla específic per a pedanies, no és normal que qualsevol municipi de 30 o 40 habitants rebi una quantitat ingent de diners, amb subvencions de fins i tot de 400.000 euros, mentre que nosaltres no ens hi podem acollir perquè no som ningú”, rebat. 

Per la seva banda, l’alcaldessa de la Guàrdia dels Prats, Marta Panadès, considera necessari un reglament d'organització, funcionament i règim jurídic entre l’Ajuntament de Montblanc i les pedanies per tal que els serveis estiguessin garantits amb els canvis de govern municipals. “Això vol dir que hi hagués qui hi hagués al consistori, aquest conveni sempre afavorís una bona situació al poble”, sosté. Panadés destaca que les competències inclourien tenir més autoritat a l’hora de decidir qüestions que els afecten, com el finançament econòmic. Alhora, exigeix que es millori el reglament actual que regula les funcions dels alcaldes pedanis. 

“L’EMD: aparcada, però no oblidada”

D’altra banda, la batllessa de la Guàrdia dels Prats explica que han “aparcat” la consulta ciutadana per crear una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), tal com es van començar a plantejar fa uns anys. “Era la primera opció, l'hem apartada una mica perquè des del 2014 va canviar la normativa i les EMD van perdre la personalitat jurídica, es van afeblir en aquest sentit”, raona Panadès. Per ara, diu, ho han deixat de banda, però no “l’han oblidat”.

A Prenafeta, el seu alcalde apunta que la idea de crear una EMD comença a ser una opció entre els seus veïns. “Comença a bullir, la gent comença a estar inquieta i molesta perquè se senten deixats, abandonats i menyspreats”, opina. En aquesta població, hi viuen 74 persones. Tot i això, assegura que no és la seva opció. “Preferiria que no es fes perquè és complicat, però tal com estan les coses, ningú descarta res”, tanca. 

“No hi ha ciutadans de primera ni de segona”

L’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, afirma que han fet “molt” per les pedanies des de l’inici del mandat i ho exemplifica amb el fet que tenen una regidoria “exclusiva” per a elles. “La inversió és la mateixa a Montblanc que a les pedanies i inclús sempre intentem donar-los-hi prioritat”, defensa. De fet, assenyala que en les tasques de retirar les males herbes són els primers, així com en la instal·lació dels llums de Nadal. “No n’havien tingut mai”, remarca. A més, afegeix que van aprovar un reglament dels alcaldes pedanis per dotar-los de més competències. 

Pallissó insisteix que no fan diferències entre els veïns de Montblanc i els de les pedanies. “No hi ha ciutadans de primera ni de segona, com a vegades es vol mostrar, de fet, quan algú decideix viure en una pedania sap que hi ha unes limitacions, exactament igual com viure dins del centre històric de Montblanc”, subratlla. En aquest sentit, remarca que s’arranjarà el carrer de Baix de la Guàrdia dels Prats amb el finançament rebut del Pla Impulsa de la Diputació de Tarragona. “Els carrers els comptem sencers, els de Montblanc i els de les cinc pedanies, la priorització va segons la seva degradació i el carrer de Baix de la Guàrdia és un dels que està en més mal estat”, indica. 

Per tot plegat, el batlle sosté que hi posen “els cinc sentits” i que estan oberts a seguir millorant per atendre les peticions dels alcaldes pedanis. “Les inversions les anirem fent progressivament de la mateixa manera a tots els 92 quilòmetres quadrats que té el terme de Montblanc”, manifesta. Finalment, pel que fa a la demanada d’un pla específic per a pedanies, Pallissó veu amb bons ulls la proposta. “M'encantaria que també hi hagués un ordenament jurídic, en l'àmbit català, que regulés les pedanies; tant de bo poguessin tenir ajuts independentment de l'Ajuntament”, conclou.