La Setmana Santa a la capital de l'Alt Camp té una olor característica que la fa única. Tradicionalment, el Divendres de Dolors, que enguany s'escau el dia 11 d'abril, dona el tret de sortida als actes dels dies sants vallencs. Al matí, la capella de la Mare de Déu dels Dolors es converteix en l'escenari ideal que acull l'ofici de la festivitat.
En aquest acte, un dels fets més singulars que s'esdevé és l'encesa del perfum, una fragància que impregna totes els racons i estances de la la capella i de bona part de l'església de Sant Joan.
Segons expliquen des de la Reial Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, "en un lloc reservat de la capella, s'hi posa un fogonet amb una olleta de terra plena de vi ranci i s'hi aboca una cullerada de pols d’encens, una altra de pols de mirra i una poma amb tot de claus d’espècies clavats. Quan la barrejava bull, es desprèn una fragància suau que omple tota la capella durant el dia".
Aquesta olor, per a tots els vallencs, va indissolublement associada a la festa dels Dolors i a la Setmana Santa.
La capella barroca dels Dolors
La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba annexa a la nau central de l'església de Sant Joan. Compta amb unes mides molt considerables, 24 metres de llarg per 9 d’ample i per 16 d’alçària, i va ser construïda a les darreries del segle XVIII. Pe aixecar-la va caldre enderrocar l’església romànica de Sant Miquel.
La imatge de la Mare de Déu dels Dolors, amb el seu fill jacent en braços, és l’únic testimoni que ha quedat de l’antic retaule dels Dolors, realitzat per Lluís Bonifàs i Massó l’any 1781. Actualment, ocupa el seu lloc una pintura mural realitzada l’any 1962 per Pere Queralt i Fargas (Valls 1927-2008).
En aquesta capella totalment restaurada hi podem observar la traça de l’escultor Lluís Bonifàs, especialment en el disseny de la seva decoració. Els seus murs laterals estan dividits per pilastres adossades que descansen sobre un alt basament coronat per una motllura de guix. El dibuix d’aquesta recorda els que Bonifàs va utilitzar per alguns dels seus retaules. Sobre les pilastres estriades hi ha un gran entaulament amb el fris decorat amb garlandes. Tant les pilastres com l’entaulament conserven policromia original del segle XVIII.
En una de les capelles laterals hi ha la imatge del crucificat de la Germandat del Sant Crist de l’església de Sant Joan, realitzat l’any 1941 per Joan Matamala. I en l’altra capella hi ha la imatge de Jesús mort al sepulcre, de la Germandat del Sant Sepulcre, realitzada l’any 1941 per Josep Busquets. L’espai està decorat amb frescos d’Anton Català Gomis realitzats l’any 1948.
La Mare de Déu dels Dolors
La imatge de la Mare de Déu dels Dolors amb el Crist Jacent, és una de les obres més rellevants de l’escultor vallenc Lluís Bonifàs Massó (1730-1786). Es conta l’anècdota que, l’escultor, preocupat per la realització del rostre de la Mare de Déu, va donar, sense cap motiu, una bufetada a la seva muller, la qual sobtada i esglaiada, va posar-se a plorar; l’escultor va prendre nota de la cara de sentiment per inspirar-se a l’hora de fer el dibuix del rostre de la Mare de Déu.
