La Canonja ha recuperat aquest Nadal una de les tradicions que va perdre fa 50 anys, el Pessebre Vivent, i ningú s’esperava el gran èxit de públic que ha tingut i que ha sorprès gratament a tots. Les representacions van ser els dies 27 i 28 de desembre al nucli antic, al voltant de l’església de Sant Sebastià i la Plaça de la O, al mateix lloc on es feia fa mig segle.
En total, hi van passar unes 2.300 persones. Una bona part van ser canongins i canongines, que van voler retrobar-se amb un pessebre que feia molts anys que no s’havia representat; però, també, van venir visitants de més de 40 poblacions dels voltants de la Canonja.
L’ànima d’aquest projecte és en Josep Torrents, qui explica que la idea va sorgir després d’una sessió de projecció de pel·lícules antigues per part de la secció del Centre d’Estudis Canongins, Memòria Canongina: “L’aparició d’unes fotografies corresponents al pessebre de 1974 ens va donar la idea de tornar a recuperar aquest projecte i l’organització ha estat espontània i hem comptat amb 60 figurants i 20 col·laboradors”.
Expectatives més que superades
Des de l’organització, es valora molt positivament aquest èxit de públic. Les previsions més optimistes parlaven d’entre 700 a 1000 persones, “però s’han superat totes les expectatives”, comenta Torrents. Els organitzadors van ser els primers sorpresos en veure les llargues cues que es formaven als carrers pròxims a l’entrada.
En les primeres valoracions, apuntaven, de fet, que “creuen que han posat la Canonja al mapa dels pessebres vivents de Catalunya”. A hores d’ara encara hi ha més xifres que encara s’estan acabant de comptabilitzar, però ja es pot avançar que es van servir 75 kg de llonganissa, 1500 llesques de pa i 100 litres de brou.
El retorn que s’ha anat rebent aquests dies és molt encoratjador. Els comentaris positius animen molt als organitzadors; després de molts mesos d’esforç el fet que hagi agradat a la gent és la millor recompensa. En el capítol d’agraïments, l’organització vol fer esment de les tres institucions que “des del primer moment ens van obrir les portes: l’Ajuntament de la Canonja, la Parròquia de Sant Sebastià i el Centre d’Estudis Canongins”.
