Les Biblioteques Municipals de Reus han presentat la finalització del procés de digitalització de tota la premsa històrica local, pel qual ja es poden consultar digitalment a l’hemeroteca un total de 215 capçaleres i, gairebé, 350.000 pàgines digitalitzades. Pere Anguera ja va apuntar que la història de premsa és paral·lela a la història de la llibertat, i a la ciutat es donen diverses capçaleres que són la rèplica de les unes cap a les altres des de principis del s. XIX.
Al primer diari (Periódico político y mercantil de la villa de Reus, editat el 4 d’octubre de 1813) ja va sortir una publicació complementària, l’Eco de Reus, també liberal (editat el 16 d’abril de 1814). Al mateix temps, va sortir El Centinela de la Patria en Reus (1 d’abril de 1814). L’absolutisme de Ferran VII el 1814 va acabar amb aquesta premsa.
Donada la importància d’aquest fons patrimonial, l’any 2022, les Biblioteques Municipals de Reus va iniciar el procés de digitalització de l’hemeroteca històrica local, en aquell moment, amb un total de 104 capçaleres digitalitzades, unes 110.000 pàgines aproximadament. Títols com ara el Diari de Reus, l’Àlbum d’Euterpe, El Reusense, El Sorbete o Puericultura: publicació de l'Institut de Puericultura de Reus, entre d’altres, ja es van poder consultar a text complet. Va ser l’inici del repositori de l’Hemeroteca Històrica Local de les Biblioteques Municipals de Reus, consultable en línia.
Dos anys més tard i, gràcies a la subvenció concedida pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha procedit a la digitalització de gairebé la totalitat de la premsa històrica local. S’han introduït títols com Las Circunstancias, Foment: setmanari nacionalista republicà o Lo somatent: diari regionalista, entre d'altres.
Gran proliferació de publicacions
Actualment, podem trobar a l’Hemeroteca un total de 215 capçaleres i, gairebé, 350.000 pàgines digitalitzades i ha tingut un cost de 57.500 euros. Amb aquest important suport, pràcticament tot el fons procedent de l’hemeroteca històrica està totalment digitalitzat, només hauran quedat algunes publicacions ja presents en altres repositoris que restaven excloses de la convocatòria de l’any passat.
Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, ha explicat que "Reus, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar entre finals del segle XIX i començament del XX. Aquesta premsa ofereix un ampli ventall de registres ideològics (catalanistes, republicans, conservadors, obreristes…) i temàtics (culturals, de pensament, esportius, socials, professionals, lúdics…) que proven la rica ebullició ideològica i social de la ciutat i de la seva àrea d'influència".
Aquest fons és de gran interès per als investigadors d’un moment econòmic i social molt potent a la nostra ciutat, també per alumnes que vulguin fer treballs de recerca, però també es vol destacar que és un fons d’interès per a qualsevol persona que tingui curiositat en conèixer com era un dia de la vida al Reus del segle XIX. Amb la digitalització, les possibilitats de cerca s’amplien i el temps de localització es redueix molt, ja que tothom ho pot fer còmodament assegut des de casa seva.
Per a donar a conèixer el funcionament de l’Hemeroteca històrica als alumnes de Batxillerat, la biblioteca ha ideat unes visites didàctiques, «Engeguem rotatives», per a conèixer aquest fons i també per a experimentar com s’imprimia un diari al segle XIX, que realitza Ans Educació. Durant l’any 2024, van passar-hi més de 300 alumnes.
Les biblioteques creixen en usuaris
El regidor i la directora de les Biblioteques Municipals, Cristina Garreta, van aprofitar la presentació de la tasca de digitalització per a fer balanç sobre l'any 2024 a aquests equipaments. Ho van descriure com un exercici positiu, amb importants increments en el nombre de visitants (+6% a la Xavier Amorós) i en el préstec a ambdues biblioteques, amb un augment del 8,5% respecte del 2023.
Altaveu, l’eina que permet apropar la lectura i les biblioteques més enllà dels equipaments, obté també un increment de visitants, amb la qual cosa es confirma l’interès i la millora de la nova orientació (diversificació de places i sessions vinculades a programes generals de ciutat). Es mantenen també el nombre de nous carnets.
D’altra banda, les Biblioteques Municipals han obtingut finançament de la Generalitat per a iniciatives com la commemoració de l’Any Joan Ferraté i el desenvolupament del Pla Municipal de Lectura (que es treballarà aquest 2025) i l’organització del Premi de narrativa «Diré el que em fuig», a més de les aportacions habituals per a la compra de fons, un total de 125.000 euros.