El rap, la gamba vermella, els escamarlans, els llobarros o l'orada són els productes més demanats i amb els preus més cars al Mercat Central de Tarragona aquests dies. Després d'unes setmanes més "fluixes", les peixateres confien que les vendes s'animaran durant les jornades prèvies a Nadal. Els més previsors ja van fer les compres a finals d'octubre i inicis de novembre per evitar la pujada de preus habitual a mesura que s'acosten les festes. Enguany, el peix s'ha encarit globalment al voltant d'un 6%.

Les paradistes també apunten la tendència creixent de no cuinar i optar pel menjar preparat. Per la seva banda, els pescadors d'arrossegament recorden que la demanda de més dies de pesca redunda en una millor oferta de captures de proximitat.

"Està molt car, però un cop a l'any es pot fer"

Les parades de peix del Mercat Central de Tarragona tenien els taulells plens de productes divendres passat, en un mercat ple de compradors que miraven preus i compraven per als àpats de Nadal. La Maria Àngels i en Joan, de Bràfim, es van gastar uns 200 euros comprant peix. "Està molt car, però un cop a l'any es pot fer", han afirmat. "La sèpia ha pujat bastant", han afegit. Mònica Belchi, encarregada de la peixateria Rosa, ha explicat que les vendes han estat una mica més "fluixes" la darrera setmana en comparació amb altres anys.

"La gent ha comprat abans per congelar i no s'esperen a l'últim dia", ha subratllat. La peixatera ha explicat que en aquests últims dies abans de festes es ven sobretot marisc, com ara musclos, cloïsses, mentre que la gamba, els escamarlans i tots els peixos que es cuinen al forn, com els llobarros o les orades, s'han venut prèviament. Pel que fa als preus, Belchi ha indicat que la gamba i l'escamarlà són els que van més cars, entre 96 i 120 euros, la mitjana, en el cas de la gamba.

També s'han encarit el llobarro i l'orada, en canvi, les cloïsses i els musclos s'han mantingut com altres anys. "Com més s'apropa a Nadal, el que va més car és la gamba i l'escamarlà perquè hi ha molta més demanda, hi ha gent que ho vol del mateix dia, no ho volen congelar. Llavors, a la vigília de Nadal és el dia que va més car a llotja", ha detallat.

La propietària de la peixateria Rita, Maria Rosa Dalmau, afegeix que el peix "estrella" és la cua de rap. "Almenys aquí a Tarragona, és un producte que va a parar a gairebé totes les taules, perquè normalment es fa amb un suquet i es pot preparar el dia abans", ha asseverat. Alhora, ha dit, que el besuc és un dels peixos que s'ha encarit més i que el llamàntol també és un dels productes que tenen més sortida aquests dies.

Les peixateres també expliquen que el llobarro i l'orada s'han apujat. "El preu de la cua de rap va pujar molt i ara s'ha abaixat uns 3 o 4 euros, les peces grans de lluç del nord s'han encarit, d'anar a uns 18-19 euros durant l'any, ara poden estar a 22-23 euros", ha apuntat. "La resta de peix s'està mantenint el preu o fins i tot més barat", ha assegurat.

La gamba vermella, la més buscada

Totes les embarcacions d'arrossegament de la Confraria de Pescadors de Tarragona van sortir a pescar divendres passat per capturar tota mena de peix. Ara bé, segons el secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, la gamba vermella és la principal captura. "També s'està agafant força gamba blanca, la que tota la vida s'anomenava la gamba de Huelva, que estava més al sud, amb aigües més calentes, ara se n'agafa molt aquí", arran del canvi climàtic, diu.

Aquests dies, els pescadors també pesquen galeres, crancs, morralla i tots els exemplars relacionats amb els brous. "El que va molt buscat són tot peixos grans, d'escata, déntol, orades... aquests típics peixos que es fan al forn", ha explicat Domènech, que ha recordat que ja ha començat la veda de la sardina.

"Els que no tenen tanta demanda són, sobretot el lluç, la sardina i el seitó, palaia, molleres, bròtoles. Hi ha una sèrie de peixos que es mengen durant tot l'any amb molta normalitat, en canvi, per Nadal baixa el seu consum perquè la gent tira a un altre tipus amb una mica de més qualitat", ha comentat.

Preus a l'alça

Preguntat sobre l'increment d'un 6% en global del preu del peix, Domènech defensa que es tracta d'una qüestió "d'economia pura", dit en altres paraules, de l'oferta i la demanda. "Quan tu baixes l'oferta, o sigui, menys peix perquè hem pescat menys dies, si tu mantens la demanda, automàticament s'apugen els preus. Com menys gènere hi ha d'un producte, més s'incrementen els preus", ha indicat. En aquest sentit, ha destacat que els pescadors volen sortir a pescar més dies perquè els interessa poder oferir més captures.

Ha recordat que la seva petició era sortir a feinejar 180 dies i no només 143, tal com s'ha establert a Brussel·les per a les quotes de 2026. "No pel fet que el peix pugui anar molt car o molt barat, ens guanyem millor o pitjor la vida. Ens interessa agafar una quantitat i vendre-la a un preu digne perquè tothom es guanyi la vida", ha afirmat. "Si et diuen que pescaràs nou dies, és igual que vengui les famoses gambes a 1.000 euros al quilo, tampoc em guanyaria la vida", ha etzibat.

Per la seva banda, Belchi lamenta que els pescadors no puguin sortir a la mar els dies que reclamen, ja que depenen del seu producte fresc i de proximitat. "Si cada cop hi ha menys dies de pesca, no podrem garantir la qualitat d'aquest producte i haurem de vendre peix d'altres llocs, que no ens interessa", ha reblat. També ha criticat que només puguin sortir a feinejar 143 dies. "Em sembla fatal, perquè qui hi pot viure amb aquests dies a l'any? Crec que amb les vedes que es fan, ja es fa tot. El peix està prou regenerat", ha opinat.

En el mateix sentit s'ha posicionat Dalmau, que confia que l'any vinent sigui positiu per als pescadors. "Al final tots som una cadena, uns treballem junt amb els altres, esperem que tot vagi bé", ha manifestat. Així mateix, ha apuntat que alguns clients estaven amoïnats per si hi hauria prou peix. Finalment, Domènech ha agraït el suport dels comerciants i ha lamentat que la disminució de consum de peix, donada per altres factors, com ara que els canvis de tendència entre els joves, que cuinen menys.