Amb les darreres sessions informatives sobre la creació del parc natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, realitzades aquest passat mes d'abril en municipis com Prades, Alforja i Ulldemolins, i les al·legacions presentades per ajuntaments com els de l'Espluga de Francolí o Montblanc, la balança "s'equilibra" entre partidaris i detractors del projecte presentat pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

La declaració de parc natural de les Muntanyes de Prades hauria de ser una realitat a principis del 2026, segons les previsions de Govern, que va obrir el procés de participació ciutadana, el passat 5 de març, per encarar la recta final i acabar de configurar el decret de protecció especial de l'espai i el seu pla de gestió per a la protecció del medi natural i del paisatge. Cal recordar que amb una superfície de 44.000 hectàrees serà el segon més gran de tot Catalunya i comprendrà les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues.

En concret, inclourà territoris d'un total de 24 municipis -majoritàriament del Baix Camp i la Conca-. Les primeres oposicions van ser de l'Ajuntament de Montblanc, precisament, i el plenari va exposar la seva preocupació pel que fa a les dimensions de l'espai, ampliades respecte de l'actual PNIN de Poblet, així com per les restriccions a l'activitat agrícola per a la captació d'aigua dins la zona protegida. Conjuntament i en aquesta mateixa línia, l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí va presentar un total de deu al·legacions i un seguit de propostes per defensar el desenvolupament local.

Entre les peticions, destaquen la de fixar la cota mínima del parc als 500 metres per excloure conreus, edificis i equipaments municipals, o la de retirar la declaració de reserva natural parcial als barrancs de la Trinitat i del Titllar per garantir el subministrament d'aigua potable al poble. Altres demandes anaven adreçades a garantir la representació en l'òrgan rector. Ara, segons informa Canal Reus, algunes poblacions del Priorat i associacions ecologistes impulsen una recollida de signatures per frenar l'ampliació territorial del futur parc natural.

Veïns i entitats també s'oposen: els motius de discrepància

Un exemple són els veïns d'Ulldemolins, que expliquen al mateix mitjà els motius que els han portat a crear una plataforma en contra del projecte. Denuncien, sobretot, la manca d'informació als propietaris privats dels terrenys cap a on s'ampliaria el perímetre del parc i que no s'ha consultat a la ciutadania ni comptat amb la seva participació per a redactar el projecte. Al municipi prioratí, haurien recollit més de 200 suports.

També exposen les seves discrepàncies, en la televisió local, des de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant, amb la voluntat de reivindicar l'entorn de Siurana que, consideren, "perdrà importància" dins la declaració de parc natural de tota la zona. En aquest sentit, han elaborat un seguit de propostes per resoldre les mancances actuals del projecte i perquè s'adeqüi a les necessitats i realitats del territori.

D'altra banda, entitats com País Rural, defensen el projecte com "una de les reivindicacions més transversals" de les comarques que abasta pel fet de ser una "oportunitat de desenvolupament i conservació d’un territori", però etziben que amb alguns ajuntaments s'ha negociat però no amb tots. Assenyalen que la proposta de la Generalitat "posa en risc les activitats rurals i històriques del territori, obviant que la biodiversitat existent i la gestió del seu paisatge és fruit, precisament, de les accions que han fet les comunitats locals des de temps immemorials".

Critiquen, alhora, que el pla de protecció representarà una "sostracció de les competències municipals als ajuntaments i un augment de burocràcia administrativa". Per tot plegat, han convocat un acte públic el pròxim divendres 30 de maig, a les 19 hores, al convent de Sant Francesc de Montblanc per valorar al projecte i establir les bases de com creuen que hauria de ser. "Sí al parc natural, però així no", tanquen des de País Rural.

La crítica de l'extrema dreta

Davant l'organització veïnal i d'algunes associacions per a oposar-se al futur parc natural, la formació d'extrema dreta Aliança Catalana ha aprofitat per carregar contra el projecte. El representant del partit al Tarragonès ha qüestionat, a través de la xarxa social X, "la falta de transparència, informació inconsistent i absència de consulta als afectats".

En la mateixa línia, la formació "s'oposa a l'expropiació encoberta de propietats, les limitacions a agricultors, ramaders, caçadors i empreses, i a l'augment de burocràcia", mentre demanen, també, "un referèndum popular, compensacions justes i excloure el sòl agrícola del parc". Des del grup comarcal a la Conca de Barberà -on va ser la cinquena força més votada en les eleccions del 12-M-, expressen el seu suport a la propietat privada i demanen que es tinguin en compte les Comunitats de Regants i les Agrupacions de Defensa Forestal, així com les cooperatives.