Un projecte fet a Tarragona crea sensors per detectar gasos de guerra química

El projecte per detectar gasos de guerra química ha comptat amb una important participació de la Universitat Rovira i Virgili

Publicat el 11 d’abril de 2024 a les 11:20

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha jugat un paper crucial en un projecte internacional destinat a protegir la població civil davant de possibles atacs amb gasos de guerra química. Es tracta del projecte SENSOFT (sensibilitat intel·ligent per a la ràpida resposta a amenaces químiques en espais vulnerables), coordinat pels investigadors del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica.

Els sistemes de detecció de compostos químics desenvolupats en aquest projecte a la URV, especialment el gas mostassa i el gas nerviós, estan pensats per col·locar-se en punts amb alta afluència de persones, com ara estacions de tren, aeroports, centres comercials, teatres i cinemes. El grup de recerca MINOS (Microsystems Nanotechnologies for Chemical Analysis) de la URV ha estat responsable del desenvolupament dels sensors.

El projecte ha generat dos tipus d'instruments. Primer, s'han creat nodes d'una xarxa sense fils que contenen els sensors desenvolupats per la URV, permetent una cobertura àmplia de l'àrea a protegir. En segon lloc, s'han implementat les anomenades trampes passives, que absorbiran els compostos químics presents a l'ambient, permetent la detecció precisa amb un detector portàtil d'espectroscòpia Raman.

Un projecte amb participació internacional

Aquests dos sistemes treballen en tàndem: mentre els sensors alerten sobre la presència de gasos en temps real, les trampes passives acumulen informació per a una confirmació precisa. Un exercici d'avaluació i validació dels sistemes es va dur a terme amb èxit a Madrid, utilitzant agents de guerra química reals.

El projecte, finançat pel programa H2020 de la Unió Europea, ha implicat diverses institucions internacionals, entre elles la URV, universitats espanyoles, franceses, canadenques i nord-americanes, a més de centres de recerca portuguesos i empreses alemanyes i portugueses.

A més de la seva aplicació per a la detecció de gasos de guerra, aquests sistemes també poden ser usats per a altres finalitats, com la detecció de substàncies tòxiques a l'ambient i el monitoratge no invasiu de persones vulnerables que viuen soles.