El dijous, 28 d'agost, fa quaranta anys d'una de les gestes més icòniques de l'alpinisme català: el primer ascens català a l'Everest. L'expedició, liderada per Conrad Blanch i amb el tarragoní Òscar Cadiach com una de les figures clau, va assolir el sostre del món (8.848 m) el 1985, fent història no només pel país, sinó també internacionalment. Era la primera vegada que una expedició catalana trepitjava el cim i la primera occidental que ho feia per la ruta nord-est, a la banda xinesa, fins aleshores reservada a grups de la Xina i el Japó.
Cadiach, juntament amb Toni Sors, Carles Vallès i tres xerpes nepalesos —Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma—, va fer el cim després d'un ascens exigent i ple de dificultats, culminat en plena època de monsons. Però la fita va estar marcada per un descens dramàtic: quatre dels alpinistes van haver de passar la nit a 8.600 metres d'altitud sense oxigen artificial, improvisant un bivac a la neu, un fet inèdit fins aleshores. Aquella nit extrema va consolidar la llegenda d'una expedició que havia fracassat en dos intents previs (1982 i 1983), i que finalment, el 28 d'agost de 1985, va fer història.
La gesta també va tenir un fort component simbòlic i identitari. Des del cim, Cadiach va llegir un poema escrit expressament per Joan Brossa i va proclamar per ràdio: "Catalunya ha assolit el cim del món". Des del camp base, els companys van fer sonar Els Segadors, fent ressonar l'himne enmig de les muntanyes de l'Himàlaia. Aquell missatge va convertir-se en icònic i va simbolitzar l'orgull d'un país que trobava en l'alpinisme una nova veu internacional.
La muntanya com a estil de vida
L'expedició Caixa de Barcelona estava formada per 14 alpinistes catalans, entre ells Nil Bohigas, Jordi Camprubí, Enric Lucas, Xavi Pérez i molts altres noms que, quatre dècades després, continuen vinculats a la muntanya. La seva arribada a Barcelona va ser triomfal: centenars de persones els van rebre a l'aeroport i la plaça de Sant Jaume es va omplir per retre'ls homenatge. Els expedicionaris, units per una experiència que els va marcar per sempre, asseguren que aquells vincles "són per a tota la vida": "Les cordades són per sempre", diu Blanch.
Taradell (Osona), lloc estretament vinculat a aquesta fita gràcies a la relació de Blanch amb el Centre Excursionista local, ha esdevingut el punt neuràlgic de la memòria d'aquesta gesta. Allà es conserva el banderí que Toni Sors va exhibir al cim i una escultura monumental en homenatge als alpinistes i xerpes. Aquest dijous 28 d'agost, coincidint amb el 40è aniversari, s'hi organitzaran activitats commemoratives: una caminada popular al Castell d'en Boix, la preestrena del documental "Everest 1985. Els primers catalans a fer el cim" (de Joel Badia) i una taula rodona amb alguns dels protagonistes.
Quaranta anys després, Cadiach i els seus companys observen amb crítica la massificació de l'Everest, que consideren que ha convertit una aventura èpica en "turisme d'alçada". El contrast és enorme: en lloc del camp base solitari que ells van trobar, avui la muntanya acull milers de persones cada temporada. "No té res a veure amb la muntanya que fèiem nosaltres ni amb l'esperit de respecte per la natura", diu Carles Vallès. Malgrat els canvis, la seva ascensió continua sent una fita irrepetible per al país i un referent per a noves generacions d'alpinistes.
