Quatre anys després de l’esclat de la pandèmia de la covid, l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, explica que allò ha quedat més que enrere, però també diu que cal parlar-ne. Per què? Doncs perquè no estem aprofitant totes les lliçons que es van aprendre a un preu alt i molts sacrificis.
Potser algú pensarà que perquè l’alcalde parla de tot allò, afortunadament passat. Quin sentit té?
Sé que igual costa d’entendre. Perquè és veritat que vam superar-ho i vivim igual que abans. No amb noves normalitats, sinó com abans. Semblava impossible, però així ha estat. I perquè hi hem d’insistir? Doncs perquè el que hauríem d’haver-ne aprés, sembla que no. I malgrat el preu que vam pagar.
Què vol dir?
Doncs que en els moments més difícils dèiem coses que després, com a societat, no hem portat a la pràctica. Se’n recorden d’allò de muscular el sistema sanitari? La realitat, quatre anys després, és que estem igual. Amb uns equipaments sanitaris insuficients i una plantilla curta i precària. Així estàvem abans, vam estar-ho durant i ho estem després. Consti que sempre he pensat que els bons propòsits eren sincers, encara que fos collats per una emergència extrema. La qüestió és que quan no hem tingut el peu al coll, ens hem relaxat. Al nostre mateix municipi i a la nostra mateixa comarca ho hem patit.
A què es refereix?
Doncs que tenim les mancances sanitàries de sempre i que ni amb la pandèmia pel mig ho estem resolent. El CAP de Segur continua sent una mena de centre de segona, malgrat alguna millora que ens ha costat molta feina aconseguir. El CAP de Calafell, tot i ser un centre que cobreix aspectes importants tant de Calafell com de Segur, podria anar millor. En general, una simple visita costa un munt de dies d'aconseguir.Parlo només del municipi del qual soc alcalde, però si voltes mínimament per altres municipis veus que a tot arreu estan com abans de la covid. I no és tan sols en l’atenció primària. En l’atenció hospitalària, que és raonable que sigui comarcal, la situació potser és encara pitjor.
Pitjor?
I tant. I el Baix Penedès no en pot ser un exemple més clar. Tenim un hospital que va nàixer, aviat farà 20 anys, ja insuficient per a la població existent en aquell moment. Compta-hi quan la població s’ha més que duplicat. I penseu, doncs, en una situació en què la demanda es dispara de forma extrema.
Però l’anunciada ampliació d’aquest hospital no ho resoldrà?
La idea és aquesta. És el que hauríem d’aconseguir. Però cal dir dues coses. Una és que el compromís de la Generalitat és molt lent, tot i la parafernàlia dels reiterats anuncis oficials. L’altra és que l’atenció primària tindrà mancances per molt que l’hospitalària millori.
En quin moment es troba l’ampliació de l’hospital comarcal?
Enguany hauria ser l’any clau. A finals de 2022, el president de la Generalitat es va comprometre a un munt de coses, en un acte amb molta escenografia in situ. Durant 2023 no va concretar-se res, malgrat parlar-ne i parlar-ne. 2024 havia de ser l’any d’iniciar obres i no sé si les eleccions catalanes anticipades hi ajudaran gaire. De totes formes, considerant que estàvem abocats a una paràl·lisi d’un any i mig, si és de mig any, encara guanyarem un any. Ara, tornant al tema de l’hospital, tots sabem, des del primer dia, que tot això ho acabarà finançant la Xarxa Santa Tecla, que ja gestiona la major part de l’atenció sanitària a la comarca, precisament perquè ha posatels diners en cada moment. M’agradi o no aquest model, sort que en tenim.
No ens estem desviant una mica del tema?
No ho crec. Els ajuntaments ens vam mullar fins on podíem, i més enllà, durant la pandèmia. Però ja estàvem posant diners abans de la covid, sobretot en forma de terrenys. Dos milions d’euros, pel capbaix, per cada solar per a un CAP o una escola. Ningú no pot dir que no ens hi implicàvem, i des de fa anys.
I això no s’ha corregit després de passar la pandèmia?
M’agradaria dir el contrari, però no.
Hem aconseguit recuperar-nos al 100% del daltabaix econòmic i social que va representr tot allò?
Al 100%, encara no. Ha ajudat ben poc que quan començàvem a aixecar el cap es desfermés una crisi inflacionista i de tipus d’interès, derivada de la guerra a l’Est d’Europa. Crec que estem redreçant la situació i que hi ha motius per a l’optisme a mig termini. Però encara ens falta algun temps i molta feina.
En què es nota?
Per exemple, els indicadors econòmics no han recuperat les xifres de 2019 i, a la vegada, el nombre d’usuaris dels serveis socials es manté per sobre. Precisament per això dic que una cosa és no mirar enrere i una altra, no intentar revertir els efectes encara vius del que va passar.
Calafell necessita alternatives econòmiques?
Per descomptat, i amb pandèmia o sense. I l’Ajuntament ha fet i fa tot el que pot. Des de fomentar l’emprenedoria en sectors “diferents” i formar aturats en professions emergents, a bregar perquè la fibra òptica arribi a tots els barris i al mateix Parc Empresarial. Molta gent ja teletreballa i això s’està traduïnt en xifres impensables fa uns anys: a algunes urbanitzacions de les més allunyades del centre urbà, el 90% d’habitatges tenen població resident fixa i fins i tot empadronada.
I això ja és suficient?
No. Cal anar més enllà, tot i que és un indicador de per on van les coses. I s’ha de dir, amb rotunditat, que la política industrial depèn d’una Generalitat que continua marginant el Baix Penedès, pressupost rere pressupost. Desprès es parla de xifres récord d’atur... Però què volen?
L’Ajuntament no pot fer més?
És que fem tot el que podem, i fins i tot més del que ens toca. Ja ho deia fa una estona, parlant dels equipaments educatius i sanitaris. El que no podem fer són miracles. Tampoc assumir fins a l’infinit que la Generalitat es desentengui de les seves obligacions i competències i, per sistema, encolomi el mort als ajuntaments. Això fa dècades que funciona així, però en els darrers anys ha empitjorat, i molt.I penses... Calla, després d’una experiència com una pandèmia, en què el discurs dominant era que havíem d’anar tots a l’una..., que ens en sortiríem junts i només junts... Doncs resulta que no.
Fa temps que proliferen veus, especialment en moments crítics, que diuen que no s’ha d’insistir en el turisme. Què hi diu?
De vegades no entenc algunes opinions. En el moment present, tenim menys turistes que abans. Però en canvi, la població de tot l’any, empadronada o no, s’ha disparat. Qui molesta, si és que n’hem de parlar així? Jo no ho plantejo en aquests termes. Però de debò el gran problema del municipi és una activitat econòmica en els seus diferents vessants, de la qual, per altra banda, en viu la major part de la població?En tot cas, hem fet moltes coses per tal que les molèsties que pot ocasionar el turisme es vagin reduint. De promoure públics tranquils, com el familiar i l’esportiu, a posar ordre en el lleure nocturn de cara a anar-lo reconvertint. És a dir, és perfectament possible fer-ho compatible, de forma que la gent s’hi guanyi la vida i, a la vegada, al municipi s’hi viqui bé. Puc afegir quelcom?
Digui
Fa temps que a Calafell vivim un fenomen curiós relacionat amb les xarxes socials. Hi ha un catastrofisme virtual, segons el qual tot està malament i és un desastre. Ja va passar durant la mateixa pandèmia. L’única diferència és que ara no hi ha morts a grapats per la covid.Però estem parlant, tant llavors com ara, de dues dotzenes de persones i un parell de dozenes més de personatges ficticis, altrament dit trolls. I sempre són les mateixes i els mateixos. A les xarxes socials de l’Ajuntament, per exemple, són el 0,1 o el 0,2% dels usuaris. Si comptem la població empadronada, deuen ser el 0,05%. I si compten la real, el 0,02%.Què vull dir amb això? Que potser no estem del tot com voldríem, encara no. Però que el municipi continua progressant no pot negar-ho ningú. No poden negar-ho quatre gats per molt que cridin a les xarxes socials.
En una entrevista que vam fer-li fa uns mesos, vostè comentava que ara era el moment de consolidar la transformació del municipi. Era una afirmació que vostè feia referint-se a mirar ja només cap a endavant. Ho manté?
I tant. Que tinguem serrells pendents dels últims tres o quatre anys, no vol dir que no haguem de recuperar el temps perdut per aquelles circumstàncies i continuar una feina que estava canviant el que mai no canviava a Calafell. El que estava previst a principis de 2020 i vam haver d’ajornar per la covid, ja està pràcticament tot fet, fora d’una cosa o dues.
Però tirem endavant, disculpi la insistència?
Anem bè. Estem ja en una etapa diferent, amb projectes importantíssims per a aquesta transformació. Algun, com la residència per a persones grans i persones amb diversitat funcional ja té les obres en marxa. I hem tancat el finançament d’altres dos projectes dels que marcaran el mandat: la construcció de 110 habitatges públics de lloguer assequible i la remodelació del barri de Segur Platja. Inversions històriques, totes tres.
En aquest inici de mandat, la pujada d’impostos i taxes ha rebut crítiques...
Entenc que hi hagi crítiques, perquè això no li agrada a ningú. I algú es creu que m’agrada a mi? Però no hi havia altre remei i aixi ho hem explicat. Vam estar anys amb els impostos congelats i l’IBI rebaixat un 10%. I vam fer una gran inversió i millora de serveis, reduint a la vegada l’endeutament. Però la situació creada per la nova crisi no deixava altre remei que demanar un esforç a la ciutadania.
Com continua el clima polític a l’Ajuntament?
No gaire diferent, per no dir igual, que al principi del mandat. Però el que veiem als plens confirma el que ja va veure’s durant una campanya electoral particularment bruta. Jo ja vaig dir llavors que alguns pactes serien impossibles i, després de 9 mesos de mandat, m’hi ratifico. Per cert, què diferent de la unitat política que vam tenir a l’Ajuntament durant els pitjors moments de la pandèmia...
Va ser així?
Només un exemple. Vam aprovar per unanimitat un pla de rescat, amb ajuts socials i econòmics, que incloïa accions de protecció a les dependències públiques. També vam prendre mesures econòmiques per estar preparats i tenir un marge si la situació s’allargava indefinidament. Els partits no estàvem d’acord al 100% en tot, però vam fer un esforç immens per posar-nos d’acord. No sé si avui seria possible.
Per anar acabant, quins records té d’aquesta època?
Són records molt complexos. Tu no estàs al capdavant d’un Estat o d’una comunitat o una ciutat molt gran. Però et toca actuar amb la mateixa decisió, amb molts menys mitjans. Crec que, com a Ajuntament, vam respondre raonablement bé, dins d’aquelles circumstàncies. Em queda una resta emocional: hauria volgut fer molt més, tot i que no sé com, però hauria volgut.
Algun bon record, però?
En són dos. Un, el centre de vacunació massiva del pavelló Joan Ortoll, on van salvar-se vides a grapats. Més de 105.000 dosis administrades van ajudar molt... L'altre, la resposta ciutadana, que va ser magnífica. Diria que de tot allò en va nàixer un orgull de poble, que es manté viu. Quelcom que no és la tanca de la rotonda, tot i que allí està molt ben expressat.