L'Ajuntament de Reus, a través de l'empresa supramunicipal FuneCamp, ha iniciat un projecte de senyalització especial d'espais al Cementiri General del municipi que acullen ciutadans i ciutadanes que van perdre la vida en el decurs de la guerra civil de 1936-1939. Una part d’aquests treballs s’ha acabat coincidint amb l’aniversari de l’esclat de la guerra civil de 1936-1939, aquest 18 de juliol.
Des de fa mesos s'està treballant en un procés d'investigació que té com a objectiu principal delimitar cadascuna d'aquestes zones i recordar els difunts que hi reposen i que van perdre la vida en defensa de les seves creences i els seus posicionaments personals.
Soldats combatents a la batalla de l'Ebre
Actualment, s'està treballant en la senyalització i dignificació del que s’anomena Fossa Militars, un espai situat a tocar de les Fosses històriques, i que suposen un testimoni directe de l'impacte de la batalla de l'Ebre a la ciutat de Reus. A partir d'una investigació realitzada als darrers mesos, s'ha constatat, en primer lloc, que aquest espai del Cementiri General de Reus havia estat creat el 1910 a petició del destacament militar de la ciutat per acollir els nois que morissin fent el servei militar.
I, en segon lloc, gràcies a l’avís d’un familiar d’un dels soldats inhumats, s’ha pogut localitzar a través dels llibres de registre del cementiri que acull una fossa de la Guerra Civil (1936-1939), on reposen les restes de 104 persones.
Segons el registre, en aquesta fossa s’hi van fer inhumacions entre el 23 d’agost de 1937 i el 14 de gener de 1939, just un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Reus. Tot i que hi hagi sepultat algun civil, el gruix dels difunts són militars inhumats entre el setembre de 1938 i el gener de 1939. Corresponen, per tant, a soldats víctimes dels combats de la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938) i de l’ofensiva franquista sobre Catalunya (hivern de 1938-1939).
Els herois de Vilallonga i el Morell
També a petició d’un familiar d’un dels soldats de la guerra civil inhumats en aquest espai, s'ha completat la informació i senyalització de la Capella coneguda com "dels herois de Vilallonga". En aquest cas s'ha comptat també amb la col·laboració del Centre d'Estudis Pere Virgili de Vilallonga.
El text actual explica les dues etapes d’inhumacions: en primer lloc, que va ser creada per acollir les restes dels 133 milicians liberals reusencs que van morir a la batalla del Morell i Vilallonga (1 de març de 1838) durant la Primera Guerra Carlina, uns fets que van provocar una profunda sacsejada emocional a la capital del Baix Camp.
I, en segon lloc, que durant la guerra civil s’hi van enterrar també alguns soldats republicans i brigadistes internacionals. No és gens anecdòtic que el 1938 s’escollís aquest espai per a inhumar aquests difunts, ja que els milicians de 1838 havien estat homenatjats durant dècades, i s’hi consideraven llavors encara, com a herois de la llibertat. En la mentalitat de les autoritats reusenques de 1938, un fil de lluita unia els difunts d’una guerra i l'altra.
Monòlit pels milicians liberals
Al peu del monòlit que durant dècades estava instal·lat a la plaça Llibertat i que posteriorment va ser traslladat al Cementiri General de Reus s'ha col·locat una placa que recorda la gènesi inicial del projecte tot destacant que s'havia ideat molts anys enrere en record dels 133 milicians liberals reusencs que van morir l'1 de març de l'any 1838 a la batalla de Vilallonga i el Morell.
A més, s’ha fet constar les autories de les diferents fases de creació del monòlit. El projecte inicial s’atribueix a Josep Simó Bofarull (1937) pensat en homenatge als membres de la Milícia Liberal de Reus morts el 1838 a la batalla de Vilallonga i el Morell.
Finalment, però el projecte el va acabar Antoni Sardà Moltó (1939), convertint-lo en homenatge a les víctimes franquistes de la Guerra Civil de 1936-1939. Va ser inaugurat l'any 1940 a l’actual plaça de la Llibertat. L'any 1998 va ser traslladat al Cementiri General de Reus.
