L’efecte Santa Tecla que ja anunciava la campanya de comunicació de les Festes s’ha fet més palès que mai. La coincidència dels dies forts de les Festes en cap de setmana lluny d’allunyar als tarragonins de la seva celebració els ha fet sortir al carrer en massa. La nit de la Baixada de l’Àliga, els carrers de la Part Alta es van quedar literalment petits davant la munió de persones de totes les edats que volien veure o acompanyar als elements del Seguici Popular de Tarragona.

 

Un fet que no va ser aïllat però que ja es podia preveure en comprovar la resposta de la ciutadania davant dels primers dies de Festes i de la Santa Tecla Petita. Després del gran espectacle que van oferir els elements del Seguici Popular la vigília de Santa Tecla i dels punyents versots dels Balls Parlats —amb la independència i la corrupció política com a grans protagonistes— la diada de Santa Tecla va començar amb una plaça de la Font plena a vessar per veure a les quatre colles de la ciutat fent el seu millor repertori.

 

La Jove van regalar als presents un 3d9f, un espectacular 5d9 amb folre i un intent de pilar de 8 amb folre i manilles que no trigarem a veure fet realitat perquè tot i ser la primera vegada que el portaven a plaça, el folre i les manilles estaven molt ben lligades. Els Xiquets van repetir tripleta màgica amb el 3 i 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. El proper repte dels ratllats, de cara a Tots Sants, serà el 5 de 9 folrat. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha igualat la seva millor actuació de la història descarregant el 2 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla. Els Xiquets del Serrallo, en la setmana que s’anunciat que tindran nou local, van descarregar el 5 de 7, el 7 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla.

 

Entrada del Braç de Santa Tecla amb xiulada als polítics

 

La Professó de Santa Tecla és un dels actes centrals del fi de Festes. A faltar dels pilars caminant i del Correfoc, reservats pel dia de la Mercè, la diada acaba amb el Seguici Popular i la corporació municipal acompanyant el Braç de Santa Tecla pels carrers de la Part Alta. En recorregut circular, la comitiva surt del pla de la Seu per tornar-hi i rebre, amb tots els honors, a la relíquia de la santa. Una explosió que afecta a tots els sentits, que es podria considerar com «l’instant més gran dels Països Catalans», pren forma gràcies a la música de les bandes, els trets dels bandolers del Serrallonga, els elements pirotècnics de les bèsties de foc i els que pugen cap al cel just darrere de la catedral, l’olor de pólvora que se’n desprèn, els pilars de les colles castelleres amb les quatre enxanetes alçant el braç, la multitud empenyent per tots els costats saltant al ritme dels instruments i milers de paperets daurats volant i escampant-se entre els dits dels espectadors privilegiats que tenen tribuna sobre les espatlles del pare.

 

En mig de tot aquest clímax, uns quants membres del consistori tarragoní i d’altres representants polítics van ser rebuts a crits per la ciutadania. Molts xiulets i alguns “i, inde, independència” van donar per tancada una escridassada que ja ve sent habitual. La resta del Seguici, aliena per un dia a la política, va acomiadar-se dels tarragonins tornant a la plaça de la font per fer el seu últim ball entre aplaudiments.

 

El punt i final a la nit, que ha perdut la revetlla de la plaça de la Font, el va posar la Pirotècnia Valenciana, guanyadors del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona que no van decebre als espectadors gràcies a un treballat espectacle amb bona combinació de focs aquàtics i una gran traca final.