L'arquitecte Saül Garreta és el president del Port de Tarragona des de principis del mes de novembre de 2022, tot just ara farà un any, substituint en el càrrec Josep Maria Cruset. Ens rep en el seu despatx de la quarta planta de la seu institucional de l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), un edifici amb cert simbolisme per ell, ja que el disseny el va fer el seu pare, Josep Maria Garreta, també arquitecte de professió.
El Port de Tarragona segueix amb el creixement de tràfics als seus molls i afronta el futur amb el repte de la descarbonització. En els pròxims mesos diversos projectes ja començats esdevindran una realitat, com la nova terminal de creuers, la ZAL o les noves terminals de Marchamalo i la Boella. De tot això en parlem amb Saül Garreta un any després del seu nomenament.
Ara fa un any que va acceptar el repte de presidir el port, quin balanç fa d'aquests 365 dies?
Personalment estic força satisfet, perquè és un privilegi i la capacitat que tens d'incidir en la societat és molt gran. És una responsabilitat i un privilegi, perquè al fer-ho bé, de manera encertada, la influència en l'entorn és molt més elevada que la feina que feia jo abans (arquitecte), que m'agradava moltíssim. La creativitat també existeix perquè fem projectes interessantíssims, hi ha un equip professionals boníssim amb una capacitat de fer coses enormes, i la motivació, si et va a la marxa, com em passa a mi, intentes estar a l'alçada i aprendre.
Parlem de creuers i del debat que hi ha la societat sobre aquesta tipologia de turisme. Què n'ha de dir com a president del Port?
Les crítiques s'han de fer amb dades, i s'acostumen a fer amb opinions i amb emocions. Ens enfrontem a un repte que és la mitigació del canvi climàtic i que el turisme sigui de qualitat. Pel que fa al canvi climàtic, apostem per l'ECOPORT 2027, sense esperar al 2030 per reduir la nostra petjada de carboni, treballant en moltíssims fronts. I no parlem només d'intencions, perquè tenim 17 milions d'euros provisionats per electrificar molls, el primer d'ells el de Balears.
El nostre projecte de creuers desestacionalitza la temporada turística
Aquells que legítimament no veuen amb bons ulls el turisme de creuers parlen de la gentrificació i de la contaminació. Pel que fa a la gentrificació, pensem que el projecte de creuers que tenim ara mateix, amb les expectatives de creixement que hi ha, no produeix gentrificació ni en produirà. A mi m'agrada plantejar-ho en positiu. El nostre projecte de creuers desestacionalitza la temporada turística, reparteix riquesa arreu del territori i és un tràfic que és descarbonitzat, com serà aquests pròxims anys, jo no trobo que sigui negatiu.
Entén les crítiques?
S'ha de parlar amb dades i amb criteri, no amb opinions i emocions. No es pot comparar el projecte de creuers que tenim aquí a Tarragona amb altres llocs. L'horitzó el 2030 són 200.000 creueristes, quan en altres llocs estan en xifres de 3 i 4 milions.
La nova terminal de creuers quan estarà enllestida i que suposarà pel Port?
Doncs ja s'estan instal·lant diverses parts estructurals, mentre que els mòduls s'estan construint a Almeria. Si vas al moll de Balears no es veu el progrés, perquè com que són uns mòduls que estan construint lluny d'aquí, però la terminal està molt avançada i el mes de juny en principi la tindrem operativa.
De fet, el juny de 2024 es fa a Tarragona l'Assemblea MedCruise i entenem que es podria inaugurar aprofitant aquesta cita. Disposar d'aquesta nova terminal serà una gran oportunitat pel territori i el que hem de fer és aprofitar-la.
Saül Garreta, davant la galeria en què es poden veure els retrats dels presidents del Port de Tarragona. Foto: Laia Solanellas
Les xifres de tràfic són excel·lents, amb un increment constant. Hi ha marge de creixement?
No ens agrada parlar de creixement, sinó de sostenibilitat. Jo penso que el Port, perquè acabi de ser equilibrat i complet, necessita unes peces, que fa molts anys que estem treballant, que són aquestes 100 hectàrees de la Zona d'Activitats Logístiques. Tindrem un contradic de Ponent, que protegirà el Port, el pantalà, generant uns espais molt necessaris per a nous negocis relacionats amb energies renovables, separant la zona industrial d'una zona turística de primer nivell.
La relació amb la química és de simbiosi total
Crec que l'exemple més clar seria el d'acabar un quadre. El creixement que nosaltres estem plantejant és natural, completant el Port perquè sigui més resilient, més equilibrat, més diversificat. En pocs dies també començaran les obres de la terminal de Marchamalo, que connectaran ferroviàriament el Port amb amb Madrid. També tenim la Boella i el nou enfocament del Moll d'Andalusia. Tot això fa que la potencialitat del Port no estigui, ni molt menys, exhaurida.
Parlava de la Zona d'Activitats Logístiques. Per què és important?
La ZAL acabarà d'omplir aquells buits de la cadena logística zona d'activitats logístiques, agrupant i optimitzant el transport de mercaderies per ferrocarril. Amb la ZAL fomentarem que si una empresa omple dos vagons de mercaderies i necessita dues empreses més que omplin quatre o cinc vagons més les pugui trobar. Això és important, això ho fan en molts ports del món i és una de les activitats bàsiques d'una ZAL, cosa que permetrà completar un port que sigui eficient.
L'objectiu és descarbonitzar el transport de mercaderies
És un repte que necessita coordinació i generositat per tirar endavant tots els projectes necessaris. L'objectiu és descarbonitzar el transport de mercaderies i el ferrocarril és el més fàcil d'electrificar i a nivell energètic és el més eficient.
Quina és la relació del Port amb la indústria química?
La relació amb la química és de simbiosi total. La paraula més adequada és un arquetip industrial, això vol dir que és un port que està connectat directament amb la indústria. De fet, fa un parell de mesos es van complir 25 anys de l'empresa Rack Dixquímics, que va apostar per deixar de transportar els hidrocarburs en camions cisternes i fer-ho a través de canonades. En el nostre port, si una empresa vol transportar qualsevol producte pot fer-ho amb totes les garanties de seguretat.
La relació amb la química és de simbiosi total
També vull destacar que tenim experiència en el transport d'hidrogen des de fa 60 anys i en l'ambit de la seguretat som un referent: tenim la ISO 2022, un cos de Bombers propi i ara amb el 112 coordinarem tots els nostres sistemes de seguretat amb els de la Generalitat. I encara serem una infraestructura més segura quan tanquem el contradic de Ponent.
Quines passes està fent el Port en l'àmbit de la descarbonització?
L'escenari per descarbonitzar realment és electrificar i les energies renovables. En el transport de mercaderies, a nivell mundial, el 90% es mou pel mar. Per això són importants els nous combustibles, amb l'hidrogen verd i la captura del CO2. Des del Port de Tarragona ens hem centrat en dos focus importants: les noves terminals ferroviàries i la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, amb el nous combustibles i l'impuls amb l'AEQT del ChemMed.
El 50% del nostre tràfic depèn dels hidrocarburs i això té un futur limitat
Nosaltres hem de jugar amb paper que és molt important, perquè no només és descarbonitzar l'activitat industrial del nostre port, és que a través d'aquesta estratègia del ferrocarril i dels combustibles podem irradiar molt més la nostra influència en aquest aspecte indispensable per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic.
En l'aposta per la descarbonització, aquest edifici és la seu de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. En què beneficia això el Port?
Més que beneficiar, és que estem obligats a jugar aquesta partida. El 50% del nostre tràfic depèn dels hidrocarburs i això té un futur limitat. La dependència dels hidrocarburs, que és la causa principal de l'escalfament del planeta, d'aquest CO2 que cremem, hi ha un consens que hem d'anar reduint progressivament la dependència dels combustibles fòssils.
Ens hem de preparar moltíssim per fer una transformació no només energètica, també una transició en tots aquests llocs de treball que depenen directament d'aquest sector
El 2050 el que es busca és arribar a una reducció que sigui zero i això està molt a prop. Ens hem de preparar moltíssim per fer una transformació no només energètica, que és la clau, també una transició en tots aquests llocs de treball i famílies que depenen directament d'aquest sector.
El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, en un moment de l'entrevista. Foto: Laia Solanellas
Quin paper han de jugar des del Port?
Hem d'acompanyar aquesta transició i hem de buscar nous mercats i ens hem de reinventar. I amb molta menys energia hem de fer més. I l'hidrogen, en aquest sentit, té la seva importància, perquè aquí a Tarragona tenim empreses que són consumidors d'hidrogen de fa molts anys i que aquest hidrogen sigui verd i que aquest hidrogen es pugui barrejar amb CO2 capturat, tenim unes possibilitats enormes.
Hem de transformar-nos i hem d'acompanyar la indústria química en aquesta transformació d'economia verda, d'economia circular, d'economia descarbonitzada i nosaltres estem absolutament alineats amb això. Per això estem donant-hi un nou impuls al nou pla estratègic.
Que li demana al nou govern de l'Estat?
Que accelerin al màxim la transició energètica sense perdre mai de vista que aquesta transició no és només energètica, sinó social. És a dir, no s'ha de deixar mai ningú enrere. Això vol dir que mantinguem llocs de treball, que mantinguem la societat del benestar i que mantinguem la biodiversitat, i amb menys, fer més. O fer el mateix amb menys, que també seria una manera de créixer.
Com afecten els conflictes d'Ucraïna i el Pròxim Orient al Port?
A nivell operatiu no ens ha afectat, els vaixells continuen arribant i Ucraïna és el principal proveïdor de cereals. Però els problemes globals tenen una corretja de transmissió molt més directa, per múltiples raons. Qualsevol cosa que passa a la punta del món en un moment ja se sap a l'altra punta. L'economia s'ha globalitzat i qualsevol problema que hi hagi al canal de Suez o al canal de Panamà ens afecta aquí.
Això ho hem vist clarament amb la guerra d'Ucraïna i la manca de pluges a nivell nacional va fer que arribessin vaixells molt més grans del Brasil o dels Estats Unit, obligant a adaptar la nostra infraestructura a un tipus de tràfic a què no estàvem acostumats. Ara, el tràfic d'Ucraïna s'ha restablert, però aquests fets que abans eren excepcionals ara passen molt sovint.
Les persones consumim cultura, ens humanitza i des del Port ens interessa moltíssim potenciar aquest aspecte
En quin punt es troba el conflicte de l'estiba?
En el tema de l'estiba no hi ha una solució definitiva. Es va acordar és una pau social fins al 2029, condició prèvia per afrontar el repte real, que és tenir un sector dimensionat i de la qualitat adequada per afrontar les puntes de tràfic. Hem fet un primer pas indispensable, però aquest sector s'ha de modernitzar com tots i ha d'estar dimensionat adequadament per fer front a aquestes puntes de tràfic que venen. Això no és gens fàcil i encara hi ha feina a fer.
El Port és un gran promotor de la cultura, com veu aquest paper de l'organisme que vostè presideix?
Jo penso que pel Port és una responsabilitat important la promoció del sector cultural. Primer, per un retorn social de tota aquesta activitat econòmica tan important. Al final, som una administració pública i hi ha un interès públic. Les persones consumim cultura, ens humanitza i des del Port ens interessa moltíssim potenciar aquest aspecte. És cert que l'enfoc que li volem donar també té una part divulgativa i pedagògica a explicar aquests reptes que com a societat afrontarem els pròxims anys.