El nomenament de Garreta va comportar tot d'especulacions al voltant de les conseqüències que podria tenir que per primer cop algú amb un perfil com el seu manés al Port. "A la gent d'Esquerra se'ns veu com una mica destralers, i això jo penso que estem demostrant que no és així", explica en aquesta entrevista. Un dels projectes pendents del nou mandat és una nova comunitat energètica i un nou parc al voltant de la nova seu institucional.
- Ja està situat al nou càrrec?
- Jo penso que estic 75% situat ja. Falten temes de molta actualitat, a nivell intern hi ha la modernització de l'estiba, tot l'enrenou amb les empreses i com deslloriguem tot aquest atzucac. Tampoc estic 100% situat amb el tema de l'hidrogen verd i quines actuacions hem de fer en tots aquests anys de transició, no ho podem fer d'un dia per l'altre. Sí que tinc bastant clares les línies a seguir durant el mandat, en la relació amb la ciutat, la descarbonització, i temes més ideològics. La meva sorpresa és que tot això ja s'estava fent, l'Autoritat Portuària és un vaixell que està en marxa i els presidents s'hi pugen i en baixen, i ha de continuar sent així.
- Per què una part de la població pot haver tingut la sensació que l'Autoritat Portuària no treballava prou la sostenibilitat ambiental?
- No em vull contraposar amb l'anterior presidència, ho veig més aviat com una evolució, en clau de territori i cap on anem com a societat. És evident que cadascú posa l'accent en uns temes, i això no vol dir que se'n desestimin d'altres. Amb l'electrificació dels molls, jo li he posat l'accent, però ja s'estava treballant. El proper pla d'empresa on es defineixin les polítiques, hi haurà canvis, que no vol dir trencament. El més important és treballar a llarg termini, que acabis o no els projectes no és important.
La seu institucional de l'Autoritat Portuària de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- L'Autoritat Portuària és part de la maquinària política.
- Sí, exacte. La política és curt terminista, perquè depèn d'uns vots, l'avantatge de l'Autoritat Portuària és que té una cultura molt més empresarial, està funcionant amb tu o sense tu, i no depèn tant de la política com es pugui pensar. Hi ha polítiques per ser més competitius i eficients respecte als nostres competidors. Quan parlem de descarbonització, no és tant per l'energia sinó per la competitivitat, quins deures hem de fer perquè això passi. Sí que són polítiques, però no de la política clàssica.
- Hi ha qui podria pensar que la postulació d'un president com vostè, associat a ideologies mediambientalistes i d'esquerres, servirà més aviat per justificar l'actual direcció del Port, per exemple amb la logística o amb els creuers. Si l'Aurotitat Portuària funciona per si sola, els presidents que arriben no es podran desviar de la línia marcada. Si això passés, li tallarien el cap.
- Justament aquí hi juguen un paper important els periodistes com a mirall dels biaixos. A la vida s'han de tenir 3 o 4 contradiccions, si en tens menys de 3, ets un pusil·lànime, segueixes el corrent, i això no acostuma a portar resultats gaire interessants. Però si en tens més de 5, ets un caos. Jo penso que a la vida res no és blanc o negre. No faré un discurs dient que les coses són simples i immediates: és pur populisme, quan sabem que les situacions cada cop són més complexes i sobretot quan sabem que hi ha llocs de treball en risc.
- Justament amb la seva presidència al Port hi coincideix la presidència d'ERC alhora tant a la Generalitat com a l'Ajuntament. Això s'ha fet notar en una millor comunicació entre les tres parts?
- Sí, el que passa és que a la gent d'Esquerra se'ns veu com una mica destralers, i això jo penso que estem demostrant que no és així. És molt fàcil entendre's entre professionals, el que hem de buscar és que sigui una gestió professional i aquelles coses que funcionen doncs que segueixin funcionant: cuidar el medi ambient, els llocs de treball i l'economia ja no és incompatible, ha d'anar tot plegat.
- Abordem temes concrets. Hi ha col·lapse al Port a causa de l'acumulació de vaixells que han de descarregar?
- S'està solucionant, parlar de col·lapse és molt alarmista. Se'ns ha ajuntat una arribada de càrregues com mai havia passat abans, que això ve produït per fets conjunturals, com ara que hi ha hagut poca collita de cereals. Hi ha també una política empresarial de comprar i vendre al mateix moment, acumulant la mercaderia i històricament s'ha fet servir el Port de Tarragona com un gran magatzem. Aquí ha vingut una quantitat de cereal com no havia passat mai i ha vingut en un moment en què els estibadors ja tenien les hores esgotades, de vacances. I també ens ha agafat de ple en un conflicte entre les empreses i els seus treballadors. No hi ha ruptura d'estocs, ens hem reunit amb tots els actors, prioritzant una sèrie de trànsits, i una pila de professionals han deixat les seves vacances. Aquí hi ha un tema de fons, que és la modernització de tot un sector, de l'estiba.
Saül Garreta, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- No podem atribuir tot el que està passant al conflicte de l'estiba?
- No seria gens acurat atribuir tots aquests vaixells al Port de Tarragona al conflicte de l'estiba. Que no hi ha ajudat, evidentment, però atribuir-ho al conflicte de l'estiba és demagògia, populisme. Que en lloc de tindre 15 vaixells en tindríem 10? Sí. Però seguirien havent-hi 10 vaixells, que no és gens normal.
- Ara mateix el transport ferroviari de mercaderies es troba al 4% i en pocs anys s'ha d'arribar a un 20%. Quines tasques s'estan fent perquè això passi?
- Per nosaltres és un tema prioritari. Al Port de Tarragona tenim 55 quilòmetres de via, estem treballant en l'ampliació de l'estació de la Boella, i amb Adif per un intercanviador al polígon Francolí perquè els trens no entrin fins al bell mig del Serrallo. A part de fer reunions a Madrid, hem treballat aquests dos mesos en posar al servei de les entitats tota la informació que nosaltres tenim i això ha sigut recíproc. Per exemple ara estem pensant en una sèrie d'enllaços per una via segregada interna amb el pol petroquímic ja tenim gent treballant-hi.
- Per on han de transitar les mercaderies?
- Des del nostre punt de vista l'any 2030-2033 el tram de costa entre Tarragona i Barcelona estarà totalment col·lapsat. Si compartim aquestes vies amb passatgers, això no dona. Des del punt de vista d'altres dades, aquest col·lapse no serà tal, però nosaltres pensem que si passem del 4 al 20% per algun lloc passaran tots aquests trens, hem de preveure que tothom farà els deures. Creiem que hi ha d'haver una via interior que surti del Port de Tarragona i que sigui eficient, amb combois d'un mínim de 750 metres, que puguin circular amb el mínim d'interferències de línies de passatgers. S'està treballant en una solució consensuada diferent de la que estava plantejant l'Estat central.
- Passant a un altre projecte pendent del Port: què falta per la posada en marxa de la nova Zona d'Activitats Logístiques (ZAL)?
- Aquí el que cal és acabar d'aclarir unes parcel·les per a la seva expropiació, és molt poca cosa. Una sèrie de convenis amb l'Ajuntament de Vila-seca i la Diputació que està tot en marxa. I aquest mes de gener s'aprovarà inicialment el projecte d'urbanització. Això el que vol dir és que tota la part de la recuperació de la Xarxa Natura 2000, dels Prats d'Albinyana, de la Pineda i els aiguamolls, pugui començar abans de l'estiu. Que puguem licitar aquest primer projecte i que a nivell d'impacte territorial és molt important. Laureà Giner, director territorial de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental, m'explicava que després de la recuperació dels estanys d'Ivars, aquest és un dels projectes més importants que s'ha fet a Catalunya a nivell mediambiental. Ho tenim en un espai frontissa entre el pol petroquímic, les àrees més poblades, el lloc turístic, Vila-seca, Salou... A més, tirem endavant un centre d'interpretació.
- Quins terminis teniu en ment?
- A finals de gener acabarà el vial perimetral, ara s'ha adjudicat el pas subterrani i estem pendents que Infraestructures liciti la rotonda. Aquí ho fem al revés que a la resta, comencem per la renaturalització de l'espai i la recuperació d'espècies autòctones. En paral·lel, s'està comercialitzant la ZAL, que s'està buscant una inversió generadora de tràfics marítims i que sigui una aportació d'alt valor afegit pel territori. La ZAL podria entrar en funcionament a finals d'any, però depèn molt d'aquesta inversió, que podria ser d'una o de tres, més de tres no.
- Com serà la línia a seguir de la nova presidència del Port referent als creuers?
- Potser hi haurà algun matís, per promocionar el territori, però és que em consta que Global Ports estan oberts a introduir aquestes millores. La desestacionalització turística, per exemple, els mesos que tenim major afluència de creuers és al maig i a l'octubre; i un tipus de creuer que no és el mateix que a altres ciutats. La taula institucional anirà dirigint-ho cap allà on toqui, amb uns combustibles no contaminants, amb l'electrificació de molls... La meva conclusió és que si és bo pel territori es continuarà fent, si no és bo pel territori, algun dia es deixarà de fer, però no correspon al Port de Tarragona decidir-ho, pot ser un actor més del consens territorial.
