Les societats recreatives i culturals es van començar a estendre a mitjan segle XIX amb l'objectiu de cobrir un buit social que els ajuntaments o altres organismes públics no atenien. Es tractava d'espais de socialització, lúdics, on s'organitzaven activitats esportives, culturals, jocs de taula, entre moltes altres, on la ciutadania es podia trobar i reunir lliurement. Al Camp de Tarragona, eren habituals les sessions de ball i teatre, com la sarsuela, també s'organitzaven festes populars i altres esdeveniments que s'allunyaven dels models de sociabilitat que promovia l'església.
Molt vinculades a la cultura popular, sovint van adoptar un important paper en la defensa de la llengua catalana i, a més, conjuntament amb els sindicats i altres ateneus, eren entitats privades i molt polititzades. En funció de les ideologies, precisament, totes les societats a la demarcació han viscut alts i baixos, moltes de les quals van ser obligades a tancar durant la Guerra Civil, o bé, amb l'arribada de la República. Per exemple, a Reus, amb més de 170 anys d'història, El Círcol continua actiu amb importants seccions i una programació d'activitats molt estable, mentre que de la Societat La Palma, amb vida entre el 1897 i el 1939, només n'ha sobreviscut el local d'estiu, l'actual Racó de la Palma, al carrer Ample.
En altres municipis del Baix Camp, encara "funcionen" la Societat Recreativa de Riudecanyes -va ser la Societat Joventut d'Unió Republicana del 1910 al 1939-, que organitza sessions de cinema, àpats populars i activitats diverses, o la Societat Recreativa "La Unió", ubicada al carrer Pont de l'Abadia de l'Aleixar. A l'Alt Camp, la Societat Recreativa de Picamoixons, fundada el 1871, va ser durant molts anys l'entitat vertebradora de la vida social i cultural del poble, i a la capital de comarca es conserva també, com a Bé Cultural d'Interès Local, el Bar Societat Recreativa de Valls, que data del segle XX.
I al Tarragonès, conflueixen dues entitats amb històries ben diferents, El Casino de Constantí i El Fènix de Vila-seca, que continuen aixecant la persiana, amb l'orgull d'una trajectòria centenària, i es troben en diferents "moments vitals", però mantenen l'esforç per continuar el llegat.
Constantí: de Cal Pigat al Casino
Els orígens del Casino de Constantí van ser al bar de Cal Pigat, on es troba ara la plaça dels Drets Humans i on es va crear "la Unió de Joves del cafè Tarrida, que era l'home que el regentava ja fa més de cent anys", explica el president actual de la societat, Joan Reig. Com en altres indrets, la política va impulsar el naixement d'aquests espais de trobada on fer activitats culturals i xerrades.
Després, la Societat es va rebatejar com a Casino i es va acabar traslladant a un edifici modernista del carrer Major, obra de Pere Caselles i que data de l'any 1914, protegit com a Bé Cultural d'Interés Local. En aquest cas, s'hi reunien joves de dretes, però, pels conflictes derivats de la Guerra Civil, es va aturar l'activitat durant un temps -de la mateixa manera que va passar amb el Sindicat, d'esquerres, fins que UGT i CCOO van recuperar tot el patrimoni- i, al llarg dels anys es va anar corregint la tibantor entre ambdues entitats.
Inicialment, a més, el Casino estava vinculat a la cooperativa i era, per tant, la Caixa Rural de Crèdit, fins que la democràcia va obligar a separar la part recreativa. Reig descriu que "l'activitat era molt intensa, sobretot a l'estiu; hi havia una orquestra, tenia sala d'esbarjo i els diumenges es feia ball amb gramola a la sala del pis de dalt". També, s'hi projectava cinema mut.
La societat constantinenca manté la seva activitat de forma ininterrompuda des de fa aproximadament 15 anys. "Durant molts anys, va estar estigmatitzada per ser la casa dels franquistes, però avui és una casa oberta gràcies a les noves generacions i les onades migratòries dels anys seixanta i setanta, amb què molts es van integrar en el teixit associatiu", apunta Joan Reig, qui reconeix que ja no té el sentit que tenia en el seu moment, quan no hi havia televisió a les cases, "la vida es feia als cafès" i el Casino era una de les societats més multitudinàries.
El Fènix de Vila-seca torna a «resorgir» de les cendres
Un grup de 27 joves de Vila-seca van fundar, l'any 1883, la Societat Recreativa La Il·lustració, amb seu a Ca Còrdoba, una casa ja desapareguda; després, el Govern Civil de Tarragona va fer clausurar la ciutat i, al cap de poc temps, es va refundar com a Casino Recreatiu El Fènix i, més endavant, conegut popularment com El Fènix. "Tornar a sortir de les cendres ha sigut una constant en l'entitat, sempre hi ha hagut moments en què ha estat a punt de desaparèixer", relata Pineda Vaquer, membre de la junta actual.
De fet, aquest 2024, han fet que reneixi de nou, recuperant l'emblemàtic edifici del carrer de la Font, que feia dos anys que estava tancat. Vaquer explica que els antics llogaters dels espais van posar-hi una discoteca i un restaurant, que va haver de tancar per la pandèmia i, sumat a problemes amb la llicència, van decidir traspassar a un segon llogater que mai va arribar a obrir, però que no pagava. La junta renovada enguany mateix va prendre la cessió que l'Ateneu va fer de la seva seu a l'Ajuntament -per no poder fer front al deute- com un punt d'inflexió en què havien de lluitar per salvar la Societat El Fènix.
Després d'anar a judici i aconseguir sentència a favor, van poder entrar a l'edifici, on tot estava per fer i tot era possible. "Ha portat molta feina, però tenia molt de potencial i era una llàstima que es perdés", assenyala Pineda Vaquer. La nova junta va presentar un projecte i va agafar les regnes perquè tornés a funcionar com a cafeteria i poder aprofitar les dues sales laterals per fer actes culturals.
Impulsats, especialment, per un passat en què El Fènix havia organitzat representacions teatrals, esdeveniments esportius i socials, tenia una biblioteca i un bar; l'objectiu és continuar creixent per mantenir viu el llegat d'aquest espai que va acollir les primeres festes majors -com es coneixen avui- del municipi, les primeres curses del Cos de Sant Antoni; va veure néixer el primer club de futbol local i comptava amb una pista de ciclisme; on se celebrava el Carnaval i es disfressava a la canalla, s'havia jugat a escacs i al billar i hi havia hagut tant secció de fotografia com filatèlica, a més de la primera sala de cinema de Vila-seca.
La cultura i la restauració, vies de supervivència
Encara més, la voluntat de la junta del Fènix és engegar un calendari regular d'activitat i no tornar a tancar, no tornar enrere. Així, encara que s'han trobat més traves de les esperades perquè, asseguren que "la burocràcia s'ha fet tan gran que està matant l'associacionisme i els ha tret temps per fer allò que realment volien", han pogut engegar un cicle de monòlegs, que ja van iniciar Marc Sarrats i Magí Garcia i que continuarà les pròximes setmanes.
A més, han col·laborat amb el Festival Accents, acollint l'actuació del cambrilenc Eloi Duran, i els encantaria ser un dels espais de la FiM, la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca. "La idea és fer sinergies amb totes les accions culturals que hi ha al Camp de Tarragona; si no tenim capacitat per programar-ho, podem llogar l'espai, però volem fomentar artistes i iniciatives del territori", recalca Vaquer.
La seva proposta unia cultura i restauració, amb un espai de cafeteria, perquè "creien que l'alternativa seria morir" i es negaven a abandonar-ho, referma la presidenta de la societat, Laia Espina. Aquesta mateixa combinació és la que segueix el Casino de Constantí, on conflueixen els "dijous pizzeros" -una de les accions dels actuals cafeters- i els cafès de mitja tarda amb els assajos de les danses tradicionals, com el Ball de Pastorets, el Ball de Cavallets o les sardanes.
El seu vincle amb la cultura popular és molt estret i, també, han acollit "assajos de Dames i Vells, presentacions de llibres, sessions de cinema i titelles per a la canalla", enumera Joan Reig, així com s'han estrenat com a subseu de l'Accents, amb el concert de Joan Masdéu. No tenen una programació periòdica, però en el seu calendari mai falten el "Quinto de Nadal", l'entrega de regals per la Cavalcada de Reis, un sopar al carrer per Sant Feliu, sortides culturals i l'esdeveniment estrella: l'Aplec d'aplecsmodernistes dels Països Catalans, en què Constantí viatja als anys seixanta, a l'estil mod, treu les vespes al carrer i balla al ritme de northern soul.
Patrimoni dels pobles, memòria col·lectiva
Sobre el futur de les societats recreatives i culturals al Camp de Tarragona, Reig considera que "els ajuntaments haurien de fer-se càrrec dels edificis perquè són patrimoni dels municipis i, de fet, en molts pobles, s'han fet centres cívics o biblioteques per contribuir al manteniment", que si han d'assumir els socis és molt més complex i progressiu. Les coses van canviant, però "és bonic que els fills tornin al Casino quan es fan grans", conclou.
També al Fènix de Vila-seca el llegat i els records estan molt presents, gràcies a la tasca dels socis més antics, que han aguantat malgrat tot, i les famílies que n'han format part tota la vida. L'entitat s'acosta a l'any del seu 150è aniversari i prepara un documental per preservar la memòria orial dels associats més grans, les vivències de la infantesa i els costums que no han perdut encara avui, com obrir un plim sota l'ombra per celebrar que és Festa Major.
I de la mateixa manera que a l'altre municipi del Tarragonès, només aspiren que "els seus fills puguin tenir un espai segur i tranquil, on poder-se trobar amb els familiars; no cal fer grans escarafalls". "Molta gent explica que ha conegut la seva parella, han tingut fills aquí, venien amb la família i ara hi ha membres que ja no hi són; hi ha molta part emocional", evidencia Laia Espina. De moment, el 2025 els espera amb una versió actualitzada de totes aquelles activitats que es feien tradicionalment i moltes ganes de ser referents un cop més.
