Després de dos anys de sagnia, la ciutat de Tarragona va protagonitzar al 2023 el creixement més important dels últims temps en relació al nombre d'empadronats. Segons dades de l'Idescat, ja hi ha 138.262 tarragonins, una xifra rècord que es veu acompanyada per un increment generalitzat: tant al global de Catalunya, com a tota la demarcació, així com a cadascuna de les deu comarques.

I és que la capital ha sumat 3.379 habitants als 134.883 que tenia al 2022. Per trobar una xifra semblant cal remuntar-se als anys 2009 i 2010, quan l'Idescat incloïa al còmput els veïns de la Canonja, entitat municipal descentralitzada (EMD) que es va segregar l'octubre de 2010 i que aquest 2023 ha sumat 49 veïns, fins als 5.922.

En aquella època, Tarragona va arribar a comptabilitzar més de 140.000 empadronats, però la xifra real es trobaria al voltant dels 135.000 -sense els canongins-. D'aquesta manera, el terme municipal actual ha vist incrementada la seva població en prop de 30.000 en els darrers 30 anys i la previsió, a l'espera del nou POUM, és la d'arribar al 2050 a un màxim de 172.000, és a dir, 35.000 més.

El fet que s'hagi revertit la tendència a la baixa impacta en el debat polític local existent al voltant del Pla General d'Urbanisme: el PSC, fins fa mig any a l'oposició, reclamava durant la campanya electoral polítiques de construcció d'habitatge nou i assenyalava que altres municipis absorvien la demanda que no s'estaria satisfent a la capital. Aquest 2023, però, i sempre segons les dades de l'organisme estadístic de la Generalitat, quantitativament Tarragona ha crescut més que cap altra població a tota la demarcació. Ara bé, aquest fet coincideix amb la inflació dels preus de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, i que ha reanimat l'atractiu de les localitats del Camp de Tarragona per als antics residents de la primera corona metropolitana de Barcelona.
 
La segona ciutat a créixer més ha estat Reus, que amb 1.738 habitants més se situa en els 108.479. La capital del Baix Camp supera així tres anys d'estancament i suma un nou rècord històric, amb 709 veïns més que la seva segona millor marca, al 2008. I si bé en termes absoluts és la tercera, les accelerades de Calafell i de Salou són proporcionalment les més rellevants: no només han aconseguit totes dues trencar la barrera dels 30.000 veïns sinó que ho han fet amb pujades de 1.529 i de 1.196, respectivament, fins als 30.631 i els 30.224.

Tal com ja és costum en els darrers anys, lideren el creixement generalitzat a tota la costa, amb un segon lloc destacat per a Cambrils, que ja té 36.496 veïns empadronats, 821 més al 2023. Es tracta d'un fenomen que es repeteix a Cunit (15.278, +656), al Vendrell (39.601, +529), a Vila-seca (23.176, +495), a Torredembarra (17.670, +414), a Mont-roig del Camp (13.493, +391), a Roda de Berà (7.829, +238), a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (6.984, +234), i en menor mesura a Creixell (4.084, +103) i a Altafulla (5.693, +84).
 

El Tarragonès, la comarca que creix més en nombre d'habitants

Dels 8 milions ja de catalans, la demarcació de Tarragona n'acumula 847.566. Només per darrere de Barcelona, que ja en té 5.805.500 després d'afegir-n'hi prop de 80.000 en un any, la província tarragonina és la segona en aquest creixement, amb 17.491 més, i continua en una alça aparentment imparable. En tercer i quart lloc hi ha Girona (809.266) i Lleida (446.793), que també sumen més població però no suficient com per escalar posicions.

Al Tarragonès, només tres municipis -la Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Salomó- tenen un balanç negatiu respecte a l'any anterior, i són precisament tres dels pobles menys densament habitats. És sobretot aquesta comarca la que destaca d'entre les deu existents al sud de Catalunya, amb un global de 6.610 habitants més, en total 270.038.

I és que a banda dels costaners, també s'ha notat l'empenta a pobles com el Catllar (5.115, +194), la Pobla de Montornès (3.221, +120), Constantí (6.788, +103), el Morell (3.893, +90), la Secuita (1.800, +35), els Pallaresos (4.963, +33), la Riera de Gaià (1.778, +26), Vilallonga del Camp (2.423, +25), la Pobla de Mafumet (4.076, +24) i Renau (158, +6).

En el segon lloc del rànquing hi ha el Baix Camp, que gràcies a sumar 3.836 habitants més ja en té 201.361; mentre que el Baix Penedès continua destacant amb un increment de 3.342 veïns, fins als 115.802. Molt a prop hi ha el Baix Ebre, amb 80.974 habitants (1.338 més al 2023), que obté majoritàriament la pujada gràcies a la capital, Tortosa (34.639, +749). Un fet similar es produeix al Montsià (70.023, +1.277), amb 463 veïns més a Amposta (22.270).

L'Alt Camp tanca la llista de comarques amb un major increment de població, amb 577 habitants més, fins als 46.117, la major part dels quals residents a Valls, la capital, que aconsegueix trencar de nou la barrera dels 25.000 (25.014, +287). Aquest fet no es produïa des de l'any 2012, si bé el rècord al bressol dels castellers i de la calçotada data de 2010, quan es van registrar 25.158 empadronats. A l'altre costat de la balança hi destaca Alcover, el segon municipi més gran de l'Alt Camp, que s'estanca perdent població (-12, 5.278).
 

Gandesa només suma 40 veïns nous i Flix en perd 83

Ben lluny del desenvolupament demogràfic existent a Tarragona, Calafell o Salou, les comarques d'interior lluiten per la seva supervivència. Especialment la Terra Alta, última en el rànquing i que només creix en 64 habitants, fins als 11.472 de 2023. D'aquests, 40 corresponen a la seva capital, Gandesa, que arriba als 3.140. Una situació similar es dona al Priorat, segona comarca de la demarcació on menys creix el padró, sumant 77 veïns (9.315). L'Idescat apunta que, d'aquests 77, 69 són de Falset, que en registra un total de 2.809. El creixement tímid de Cornudella de Montsant (+15) no ha fet girar la balança tampoc enguany.

Proporcionalment, també és rellevant -en comparació amb la resta de comarques- el poc increment existent a la Ribera d'Ebre. Allà, la pujada és de 108 veïns, fins als 22.028, i la seva capital (Móra d'Ebre) en té la quarta part (5.649, +64). Per contra, el segon municipi en nombre de veïns, Flix, en perd 83 (3.343). Els qui sembla que comencen a recuperar-se de l'estancament endèmic són els de la Conca de Barberà, amb 270 veïns més, si bé continuen amb les dues desenes de milers d'habitants habituals. Montblanc i l'Espluga de Francolí tenen pujades de 46 (7.456) i 35 (3.733) respectivament.