El proper dissabte es col·locarà la Creu Commemorativa de la Guerra del Francès, restaurada per les tècniques en Conservació de Béns Culturals, Anna Valls i Marina Prats, a proposta de l’Associació Setge de Tarragona 1811. La creu es troba a pocs quilòmetres d’un dels monuments més emblemàtics de la nostre ciutat: l’Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Ambdós formaven part del conjunt escultòric que es troba a l’antiga finca dels germans Puig i Valls coneguda com a Mas del Arcs i actualment convertida en parc ecohistòric per la seva rellevància cultural i natural. Aquest parc va ser dissenyat per l’il·lustre enginyer de monts tarragoní Rafael Puig i Valls, precursor de l’educació ambiental i dels espais naturals protegits, amb el seu arquitecte de confiança Julio Maria Fossas i Martínez; seguint les pautes dels jardins romàntics anglesos, on el binomi escultura i natura formaven un tot per suggerir les màximes d’aquella època: llibertat, anarquia, incertesa, canvi, vida i mort. Com exemples vius tenim el Parc Samà a Cambrils.

 

Amb la restauració de Creu Commemorativa de la Guerra del Francès es recupera una part important de l’historia de Tarragona, doncs a  l ‘indret hi ha sepultats milers de cossos, ja sigui soldats francesos, espanyols o habitants de Tarragona, creiem que la ciutat ha de preservar la seva memòria” ha manifestat Francico Zapater, regidotr de Relacions Ciutadanes.

 

Pel que fa a la creu, va ser erigida l’any 1910 en aquest indret, en honor a les restes òssies descobertes pels germans mentre cultivaven les seves terres, amb la convicció que eren de les víctimes produïdes per la guerra contra les tropes napoleòniques des del 28 de juny de 1811 al 18 d’agost de 1813. Aquests fets l’acrediten fonts documentals,  les quals expliquen que molt a prop va estar ubicat un improvisat hospital de sang on varen morir entre altres militars, el coronel Gómez governador del fort de l’Oliva, el general francès Salme i entre altres molts caps i oficials de l’exèrcit sitiador, els quals varen ser enterrats en un camp immediat que els francesos varen convertir en cementiri.

 

Els autors de la creu van ser els germans Pellicer, i l’inscripció ubicada al costat de P. Ricart. Hi ha indicis de que la creu fou destruïda durant la Guerra Civil, es corrobora per l’existència de marques de bala a la columna, per la troballa de tres cartutxos de bala de la mateixa època, com també el fet de que no hi hagi, o almenys no coneguem l’existència de fotografies posteriors a la guerra on apareixi la creu dempeus.

 

Malauradament per la majoria de tarragonins aquest successos han restat en l’oblit, fet que es reflecteix  en l’estat de conservació  en que es trobava l’obra, la qual estava fragmentada en nou trossos repartits en diferents indrets. La seva Conservació-Restauració  ha consistit en realitzar tractaments de desinfectació, neteja, dessalatge, i una elaborada recomposició dels diferents elements. Les zones més deteriorades han estat consolidades, i s’ha reintegrat volumètricament les parts faltans necessàries per una correcta lectura de l’obra  sense crear un fals històric. S’ha finalitzat el procés amb una capa de protecció.