El caos ferroviari i les avaries a Rodalies són un constant als trens de Catalunya, però, especialment, les incidències caracteritzen la zona sud i, en concret, la línia R15, que connecta Barcelona i Riba-roja d'Ebre per Tarragona i Reus. A més, des del tall per les obres al túnel de Roda de Berà, l'R15 continua perdent freqüències i, fins i tot, parades. Des del passat 3 de març, cap tren s'atura a l'estació dels Guiamets al Priorat, que havia donat servei durant gairebé 135 anys.

Encara que l'estació feia anys que funcionava com a baixador, els trens de la línia Reus-Casp (per Móra la Nova) i els de l'R15 de Rodalies continuaven recollint i portant viatgers. Actualment, el servei comercial ha desaparegut, els trens circulen sense parar entre Capçanes i Móra d'Ebre, i viceversa, i als Guiamets només es manté el pas de mercaderies.

Aquest tancament va provocar debat entre col·lectius amb opinions contràries, ja que alguns aposten per la rendibilitat i eficiència del transport -en detriment dels pocs usuaris de l'estació- i altres defensen, precisament, les estacions més petites i la gent que en depenen. Des de l'ajuntament prioratí reconeixen que ha sigut "l'evolució natural" d'un servei que anava cada cop més en desús, principalment per les dificultats que tenien els passatgers per accedir a la infraestructura.

Amb tot, lamenten que en cap moment se'ls informés del cessament del servei. No hi va haver cap comunicació oficial per part d'Adif ni de Renfe, però, mentre es restablia la circulació ferroviària fins a Barcelona, als Guiamets deien adeu als trens després de més d'un segle.

Una ubicació poc accessible i enmig del bosc

El pantà dels Guiamets separa el poble de l'estació, que es troba al vessant oposat, a la carretera que va a la Serra d'Almos i a més de 2 quilòmetres del centre del municipi. Està situada en un lloc remot, una ubicació poc accessible que queda enmig del bosc i que "ofereix" un camí relativament complicat i poc segur per als vianants que hi vulguin arribar a peu. De fet, com explica l'alcalde Jordi Soldevila, "la gent dels Guiamets tendim a anar al baixador de Capçanes, que està una mica més allunyat, però és de més fàcil accés per la carretera comarcal; o a l'estació de Marçà", perquè en el moment en què han d'agafar el cotxe és més còmode l'alternativa.

Tant a Capçanes, el municipi veí (a 3,4 km), com a Marçà (a 7,4 km), els viatgers poden agafar el tren al poble i tenen lloc per aparcar el seu vehicle a l'entrada de l'estació. "Si comparem el traçat de la carretera, als Guiamets has de passar per la presa i no és un camí per on pugui passar tothom", valora Soldevila, qui entén que molt pocs veïns baixessin a l'estació pròpia del municipi i optessin per algun dels altres dos quan encara paraven trens als Guiamets.

L'historiador i exalcalde del poble, Miquel Perelló, comenta que "ja als anys noranta, la gent va començar a utilitzar la de Capçanes perquè si et quedaves tirat i no passava el tren, estaves dins del poble, en canvi, als Guiamets, estaves enmig del bosc; i a l'hivern, a les set de la tarda, era un lloc molt hostil". Anar a Capçanes gairebé queda més a prop que la del mateix Guiamets, que "està enmig del no-res, és incòmode i s'utilitzava força fins que els veïns van començar a tenir cotxe", apunta Perelló.

Sense viatgers sobre el paper

Ambdós veïns dels Guiamets coincideixen que les grans administracions menyspreen les necessitats dels pobles petits i, després que l'Ajuntament lamentés públicament no haver rebut un avís previ al tancament, els van respondre argumentant que la manca d'usuaris havia motivat la decisió d'Adif. L'actual batlle assenyala que "es troben lluny de tot arreu i el nombre d'usuaris sempre surt que és molt baix, és un mal endèmic a la comarca del Priorat".

"Des del Consell Comarcal, ja es va comentar fa molt de temps que el millor transport que hi podria haver hauria de ser sota demanda", continua, i exemplifica que el transport escolar està en marxa, però habitualment s'acaba emprant el cotxe privat. En aquesta línia, l'historiador i antic mestre de l'escola de Marçà, Pere Audí, evidencia que "si puges a Marçà, com passava als Guiamets, no hi ha lloc on comprar un bitllet i, en moltes ocasions, si no passa el revisor, viatges gratuïtament fins a Reus o Tarragona i, després, quan a finals d'any comptabilitzen els viatgers, surten la meitat o menys dels reals que han utilitzat el servei".

Així, les xifres dels usuaris prioratins no s'ajusten a la realitat, però són prou argument perquè l'Estat decideixi tancar línies i estacions. "Des de Madrid i sense conèixer la zona, reben un informe que diu que el tren l'agafa una quantitat ínfima de gent cada any i, des d'una òptica capitalista, s'entén que pensin a tancar perquè no hi ha benefici", afegeix Audí. Alhora, eren instal·lacions difícils de mantenir i sovint vandalitzades pel seu estat d'abandonament.

També, la majoria dels trens que circulen per la línia són locals i el Priorat és una zona de baixa densitat de població, per tant, se sumen pocs viatgers. Davant aquesta problemàtica, però, l'Ajuntament dels Guiamets reclama una millor connexió amb Falset: "D'acord, si no tenim tren, quina opció hi ha?", exposa Jordi Soldevila, qui exigeix una solució per garantir serveis bàsics als municipis del voltant, com arribar al CAP de Falset o a l'Hospital de Móra d'Ebre, a una població que quan estigui més envellida ja no podrà agafar el cotxe i no tindrà un transport públic que cobreixi les seves necessitats. 

Antecedents de la línia: l'R15 i les mercaderies

El tren va arribar als Guiamets l'any 1891, amb la posada en marxa del tram entre Marçà-Falset i Móra la Nova, amb la línia projectada per la Companyia dels Ferrocarrils Directes, i, com en molts altres indrets, des del principi estava pensada per al transport de mercaderies. Fins i tot avui dia, Pere Audí afirma que "la línia continua amb la maledicció de les mercaderies" i que "encara es manté per això, perquè el pas a les nits és continu, ja que la línia fins a Barcelona per Lleida no és tan directa i la de Manresa encara fa més tomb", explica.

"Si no fos per les centrals nuclears i el Port de Tarragona estaria tancada ja als viatgers", conclou l'historiador. Amb tot, la qüestió econòmica per la producció i comercialització de vi també va beneficiar la comarca, com indica Miquel Perelló, ja que "el tren va ajudar al comerç, tant als cellers privats com a la cooperativa". D'aquesta manera, Marçà-Falset es va convertir en una estació clau com a centre d'exportació vitivinícola, amb els empresaris que viatjaven de Madrid a Barcelona i que van veure el potencial productiu de la zona. Al contrari que Guiamets, la ubicació plana de Marçà va afavorir moltíssim i era la més pròxima a la capital prioratina.

Com a antecedents de l'R15, l'historiador Pere Audí apunta que les empreses privades eren les que, en aquella època, presentaven els projectes ferroviaris a l'Estat i, per tant, es pensaven únicament en clau de negoci, no pas per a les persones, i a l'engròs, no pels territoris que havien de travessar. Així es va plantejar la línia més directa des de la Meseta nord fins al Mediterrani, des de Lleó i Burgos, passant per Saragossa i cap a Barcelona o València.

Tot plegat va fer que les aspiracions de la gent del Priorat i les esperances quedessin sota mínims, perquè la rendibilitat econòmica manava per sobre de tot i quan les empreses tenien pèrdues, marxaven. Entre els projectes que van fracassar o que es van descartar, Audí enumera que es volia fer un túnel de 7 km perquè el tren anés directament des de Capçanes a parar a la zona de Mont-roig del Camp, que va ser inviable veient el cost que havia tingut el túnel del Coll de la Teixeta.

Un patrimoni del poble: conservació de l'estació

Pràcticament 135 anys de trajectòria és el llegat de l'estació dels Guiamets. Una història que la CUP va reivindicar amb una moció en el plenari del Consell Comarcal del Priorat del passat mes de març, per posar en relleu la importància històrica de la infraestructura com a punt estratègic en l'evacuació de ferits durant la batalla de l'Ebre o en la construcció del pantà, quan va permetre portar els materials i els treballadors.

La conservació i rehabilitació de l'estació és una de les preocupacions del consistori local, especialment, de l'immoble que hi ha al costat, Vil·la Enriqueta. A l'antiga masia hi van viure els treballadors fins als anys cinquanta, però abans, durant la Guerra Civil espanyola, va funcionar com a hospital de campanya a la rereguarda, on molts veïns del poble curaven els malalts i ferits que després eren transportats en tren fins a Reus. Com comenta l'alcalde, la voluntat de l'Ajuntament és catalogar-la com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i que, a llarg termini, es pugui conservar i potenciar perquè és part de la història dels Guiamets.

No obstant això, no són gaire optimistes pel que fa a les converses amb altres administracions per poder protegir i continuar el manteniment de l'espai, sobretot ara que ha deixat de funcionar i que quedarà com a "estació fantasma". Actualment, l'Ajuntament està treballant per començar a redactar el seu primer pla turístic per explicar la història del poble, una "assignatura pendent", ja que encara no han sigut capaços de "definir tot el que tenen com a municipi i com ensenyar-lo als visitants". Pròximament, tot plegat podria dotar-se d'entitat i sentit, no només per l'estació, també per l'embassament o els refugis antiaeris.

Per la seva banda, Perelló destaca que l'estació va connectar els Guiamets amb Reus i Barcelona i que l'arribada del ferrocarril "va portar també les idees d'esquerres i anarquistes al Priorat, la ideologia obrerista va arribar a molts llocs del territori a mesura que es feia la via del tren; de fet, la primera vaga documentada va ser a l'estació".