L’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus ha acollit, aquest dijous 15 de maig, la jornada "Coneixem els hàbits del jovent de la ciutat? Retorn de les dades del projecte REUSCohort", en què s’han presentat en detall els principals resultats de la primera onada del projecte REUSCohort, sobre salut i comportaments de salut entre joves de Reus.
Aquestes dades es van recollir durant el curs 2023-2024 sota el lideratge de la regidoria de Salut i Esports amb la col·laboració d’altres departaments com Educació i Joventut i, sobretot, dels instituts, docents i alumnes de la ciutat. En aquesta enquesta van participar 1.530 nois i noies d'entre 12 i 19 anys. L'anàlisi dels resultats ha estat realitzada per l'Interinstitucional Research Group in Epidemiology and Public Health (Epi4health), que agrupa diverses universitats i institucions de salut.
Els resultats evidencien que un de cada cinc persones adolescents escolaritzades a la ciutat de Reus reporten un consum de risc d'alcohol. Per parlar del consum de risc en joves cal entendre què significa aquest concepte i com es defineix segons les guies de salut pública. Per a la valoració del consum de risc s’utilitza la Unitat de Beguda Estàndard (UBE), que equival a aproximadament 10 grams d’alcohol, el que correspon a un got de vi, una cervesa mitjana o un xarrup de licor.
Consum d'alcohol com a pràctica social
El consum de risc es defineix com aquelles quantitats o patrons que augmenten significativament la probabilitat d’efectes perjudicials per a la salut. En dones, es considera de risc consumir més d’una UBE al dia de mitjana setmanal o fer 4 o més consumicions en una sola ocasió. En homes, aquest límit s’incrementa a dues UBE diàries o 5 o més en una sola ocasió. És important destacar que els límits de consum de baix risc són de 20 g/dia per a homes i 10 g/dia per a dones, encara que qualsevol quantitat d’alcohol comporta riscos per a la salut.
El consum d’alcohol forma part de la nostra cultura de manera molt arrelada i, sovint, es mostra com una pràctica social acceptada, tot i els nombrosos efectes negatius que pot comportar per a la societat i per aquest motiu caldria implementar mesures que conscienciïn la comunitat en general sobre els riscos associats a aquest consum.
Una proporció elevada d’adolescents declara malestar emocional, baixa satisfacció amb la imatge corporal i nivells d’activitat física insuficients, especialment entre les noies. L’alimentació és un altre punt crític: el 96% del jovent presenta una dieta inadequada o millorable, i gairebé una de cada cinc noies (19,6%) està en risc de realitzar conductes alimentàries de risc, una xifra que dobla la dels nois (9,4%).
En canvi, els nois tenen més predisposició a adoptar conductes de risc associades a rols de masculinitat, com ara el joc amb diners, la conducció sota els efectes de substàncies i el consum de cànnabis. Així i tot, el consum de drogues com l’alcohol i el tabac —socialment més acceptades— és lleugerament superior entre les noies.
- Les administracions tenen un paper rellevant en les mesures de prevenció.
- Ajuntament de Reus.
Relacions socials i sexualitat
El context social no queda exempt de dificultats: un percentatge alt d’adolescents reporta haver patit bullying, especialment els nois, els quals també declaren més sovint no tenir una xarxa d’amistats amb qui compartir vivències. L’àmbit de la sexualitat també preocupa: es detecta un ús inconsistent del preservatiu, un elevat consum d’alcohol abans o durant les relacions sexuals, i un ús generalitzat de pornografia entre els nois.
Per tot plegat, els resultats d’aquest primer informe assenyalen la necessitat urgent de mirar la salut adolescent amb una perspectiva interseccional, tenint en compte el gènere i la situació social. A més, es detecta que a mesura que augmenta l’edat, els hàbits saludables disminueixen, fet que reforça la importància de fer prevenció i promoció de la salut abans que els comportaments no saludables s’arrelin.
L’informe REUSCohort 2023-24 vol esdevenir una eina útil per al diagnòstic i la presa de decisions relacionades amb la salut del jovent de la ciutat de Reus. El seu objectiu és ajudar tots els agents implicats —escoles, famílies, professionals de la salut, responsables municipals— a orientar accions concretes que promoguin el benestar equitatiu dels adolescents de la ciutat.
