La titular del Jutjat del Contenciós-Administratiu Número 2 de Tarragona ha determinat que l'Hospital Joan XXIII va actuar de manera negligent l'any 2014 en atendre un pacient que va morir d'un infart mentre era traslladat a l'Hospital de Bellvitge (Barcelona), perquè la unitat cardíaca del centre feia deu minuts que estava tancada. La sentència, que ha consultat Europa Press, considera provat que va existir un "retard injustificat" en l'activació del protocol codi infart, que té com a finalitat atendre el pacient en el mínim temps possible en aquests casos. Ara l'Institut Català de la Salut haurà d'indemnitzar la demandant i vídua del mort.

El pacient va anar al centre el dia de Nadal del 2014 i se li va fer un electrocardiograma a les 19.34 h. No obstant això, no es va avisar al cardiòleg fins a les 20.10 h, deu minuts més tard que tanqués la unitat hemodinàmica de l'hospital.

Com que la unitat estava tancada, els facultatius van avisar una ambulància a les 20.30 h per traslladar el pacient a l'Hospital de Bellvitge, a una hora de camí, "amb un clar incompliment dels temps marcats protocol·làriament" i sense cap pauta de tractament farmacològic alternatiu.

El pacient va tenir una primera aturada cardíaca a les 21.23 h, i se'l va estabilitzar per continuar amb el trasllat, tot i que la doctora de l'Hospital de Bellvitge amb qui va contactar el Joan XXIII va manifestar "dubtes sobre les escasses probabilitats d'èxit de l'operació".

El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va començar el trasllat definitiu a les 22.25 h, sense que l'equip del Joan XXIII prescrivís tampoc llavors "el tractament alternatiu establert protocol·làriament", i el pacient va morir d'una segona aturada cardíaca poc després, a les 22.50 h, a l'altura del Vendrell (Tarragona).

"Pèrdua d'oportunitat de vida"

Al judici, relata la sentència, el cardiòleg va justificar el trasllat a Bellvitge per no poder avisar el personal de la unitat hemodinàmica del Joan XXIII, que va sostenir que ja se n'havien anat a casa. La jutgessa considera que aquesta explicació "manca de justificació perquè, a més d'haver transcorregut només deu minuts" des del tancament, segons el protocol de l'hospital la unitat havia d'assistir a tot pacient candidat a angioplàstia primària que arribés a les urgències abans de les 20 h.

La sentència considera acreditat que el pacient va tenir una "pèrdua d'oportunitat de vida", de la possibilitat de rebre un tractament que el salvés, motiu pel qual l'Institut Català de la Salut (ICS) haurà d'indemnitzar la demandant i vídua del mort.

"La seqüència dels fets determinants del lesiu resultat i la relació de causalitat és suficient per comprendre les deficiències amb què van incórrer els facultatius, que no van fer servir els mitjans i recursos dels quals disposaven per prestar l'assistència sanitària que necessitava el pacient", detalla la resolució.

En un comunicat, el bufet Verdún Legal, que representava la demandant, ha celebrat que a l'estimació del recurs contenciós-administratiu: "Es fa justícia a un dany innecessari i evitable". Verdún Legal ha recordat que la mort del pacient va provocar "importants mobilitzacions a Tarragona i un mes després es va posar en servei" la unitat hemodinàmica durant les 24 h del dia.