La conselleria de Patrimoni ha organitzat conjuntament amb L’Institut Català d’Arqueologica Clàssica (ICAC), el Museu Bíblic i l’Associació Cultural Sant Fructuós, les jornades «Amphiteatrum. Memoria Martyrum et Ecclesiae», que s’emmarquen dins l’edició Tarraco Viva 2013 i que pretenen fer un aprofundiment en el coneixement i la difusió del conjunt monumental de l’amfiteatre. Es duran a terme el divendres 17 i el dissabte 18 de maig i estan obertes al públic en general, tot i que el nombre de places és limitat pel que fa a les jornades de dissabte al matí.

 

Aquest monument, únic en la seva transformació morfològica en l’espai i en el temps, ha estat el motiu d’estudi d’aquestes institucions de la ciutat i de fora, i ja l’any 2009 es va engegar un programa de recerca i difusió per tal de conèixer aquesta peculiaritat i el paper del cristianisme com a factor de la metamorfosi estructural del conjunt.  En aquest sentit, s’han dut a terme diferents projectes divulgatius i aquest mes de maig, coincidint amb Tarraco Viva, se’n presenten de nous.

 

En primer lloc, tal i com va avançar Tarragona Diari , el diari digital de Tarragona, s'engegarà el projecte de musealització a les dues cambres laterals de la porta triumphalis de l’amfiteatre, que s’habilitaran i s’obriran al públic com a dos nous espais d’exposició. El primer d’ells es transformarà en espai audiovisual, mentre que el segon espai expositiu allotjarà una exposició a partir de plafons amb textos, fotografies, documentació planimètrica i infogràfica que permetrà obtenir una visió de l’evolució del monument i els resultats de les seves transformacions al llarg del segles.

 

Així mateix es faran visites guiades especialitzades en aspectes de la transformació històrica del monument i en especial en el paper del cristianisme com a agent d’aquesta evolució des de l’execució dels cristians l’any 259 a l’arena de l’amfiteatre fins els nostres dies.

 

També, i per aprofundir encara més en les campanyes d’intervenció arqueològica i arquitectònica d’aquests últims anys, s’ha disposat la realització del seminari El conjunt monumental de l’Amfiteatre de Tarragona: un dissabte de recerca i divulgació científica, que es faran dissabte 18 de 10 a 14h al Caixaforum.

 

Per últim, el divendres 17 a les 19h, es presentarà una publicació pedagògica que permetrà materialitzar la síntesi de les experiències transferides al gran públic. La publicació seguirà el format del catàleg de l’exposició Praesidium, Templum et Ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. Memòria d’una exposició temporal editat a inicis de l’any 2012 per tal de traslladar al gran públic els coneixements científics obtinguts durant les campanyes arqueològiques a l’interior de  la Catedral de Tarragona. D’aquesta manera la nova edició serà trilingüe (català, castellà i anglès) i es distribuirà en format PDF per tal de ser divulgada a través dels mitjans de comunicació de massa.

 

La realitat històrica de l’amfiteatre romà de Tarragona

En època romana i abans de la construcció del amphitheatrum al segle II dC, fou àrea de necròpolis a l’entorn d’una via periurbana. L’edifici va estar actiu com a tal fins a mitjan segle V. En el segle III, l’emperador Heliogàbal el restaurà i poc temps després, per decret dels emperadors Valerià i Gal·liè, l’any 259, l’amfiteatre fou l’escenari de l’execució del bisbe de Tàrraco, Fructuós, i dels seus diaques Auguri i Eulogi. Aquests màrtirs foren cremats vius al aplicar-se la pena capital de la damnatio ad vivicomburium o vivi crematio per un delicte de lesa majestat contra l’Estat, al no acceptar, aquests clergues, retre públicament culte a la religió oficial.

 

Aquest episodi restà en la memòria de la comunitat cristiana de Tàrraco i en època visigòtica es bastí a l’arena de l’amfiteatre una església memorial i una àrea cementirial. Amb la incursió arabo-bereber, a inicis del segle VIII, l’església restà abandonada fins que, amb la restauració cristiana de la Seu de Tarragona, en el segle XII, sobre la fonamentació del temple visigòtic es bastí un temple romànic, sota l’advocació de Santa Maria del Miracle. En el segle XVI l’església quedà sota la tutela dels Pares Trinitaris que instal·laren un convent annex al temple. Ja en el segle XIX, l’espai es transformà en Penal provincial de la ciutat fins l’any 1910, moment en què el recinte fou traspassat al govern municipal. I no fou fins el segle XX quan es va iniciar la recuperació del conjunt així com diferents intervencions arqueològiques.