Reus era una ciutat molt diferent l'any 1975, tota la societat espanyola ho era, a les acaballes del franquisme i abans de la transició democràtica; el context socioeconòmic i, per tant, les necessitats de la ciutadania i les empreses eren completament unes altres. Amb tot, hi va haver un seguit de botiguers que van veure clar el lema "la unió fa la força" per crear un principi d'associació comercial, la primera de Catalunya i de l'Estat, que acabaria esdevenint la Unió de Botiguers.

Els responsables d'aquesta fita pionera van ser Tomàs Barberà, Xavier Amorós, Antoni Baiges i Josep Pujol, amb l'objectiu de resoldre problemàtiques comunes, acompanyar els professionals del sector i defensar els seus interessos. "Veien que podrien fer un comerç més potent i 'posar cullerada' també en l'àmbit polític", descriu l'actual presidenta de la Unió de Botiguers de Reus (UBR), Rosa Lucas, sobre la necessitat de tenir una veu pròpia i fer-se escoltar davant les administracions. "Ells ho van aconseguir, van partir d'unes idees i ho van fer gran, i 50 anys després, hem aconseguit tenir veu i vot a l'Ajuntament", afegeix.

L'estatus com a referent comercial sempre ha marcat la capital del Baix Camp i, fins i tot, mig segle enrere, com va quedar palès amb el suport immediat que van rebre els impulsors de l'entitat: arran d'unes conferències al Centre de Lectura el 1976, es va constituir una primera junta gestora amb una trentena de membres que van assentar les bases. La junta general fundacional -com a Associació sindical de comerciants detallistes de Reus- es va fer el 14 de juliol d'aquell any, a la casa sindical, l'antic edifici del Sindicat Vertical, que havia sigut l'única organització legal durant el franquisme.

Llavors, ja hi havia 249 botiguers escrits, 83 de les quals eren dones. Més endavant, la UBR va contribuir a la creació d'entitats similars en altres municipis, així com de la Unió de Botiguers de Catalunya, el 1978, que, posteriorment, va desaparèixer i va sorgir la Confederació de Comerç de Catalunya. També, van impulsar la primera Llei de Comerç a Catalunya i, als anys noranta, van incorporar les noves tecnologies, com un exemple d'adaptabilitat als temps canviants que es manté encara avui.

El valor de la permanència i la continuïtat

La Unió de Botiguers reusenca sempre es troba al voltant dels 250 associats, entre comerços que tanquen i altres que obren de nous, però destaquen especialment una desena de botigues centenàries, que no només donen identitat i emblema a Reus, també expliquen la història de l'entitat. Des dels seus inicis, n'han format part establiments com Tomàs Barberà, El Barato, la bicentenària Confiteria Padreny, Farmàcia Piqué, Casa Pujol, La Creu Blanca o la recentment desapareguda Casa Borrull.

"L’entitat va ser molt important quan va començar i ho continua sent avui dia", reivindica Rosa Lucas, qui posa en valor el compromís que comporta mantenir-se units, al llarg de les dècades i amb tots els inconvenients que han viscut. Assenyala, en aquest sentit, que "ser de la UBR és ser contínuament la veu de Reus ciutat, en primera persona; estem comunicats constantment, donem avantatges als comerciants i fem d'intermediaris amb l'Ajuntament per transmetre'ls les seves angoixes".

La ferma aposta pel comerç de proximitat, però, enfronta actualment i de cara a futur diversos reptes, com la manca de relleu generacional, una competència molt més agressiva amb descomptes exagerats i els nous canvis de consum amb les vendes en línia. "Tenim la problemàtica de les xarxes socials i Internet, a més de la joventut, que no vol continuar amb el comerç tradicional", lamenta la presidenta de la UBR i advoca per continuar-ho lluitant, oferint subvencions i oportunitats per obrir portes al jovent.

En paral·lel, Lucas aprofita l'efemèride d'aquest 2025 per recordar el paper de les dones dins la trajectòria comercial, ja que va ser la primera entitat local a escollir una dona presidenta, la Leonor Bartolí, l'any 2010; la segona dona va ser Meritxell Barberà, qui va agafar el càrrec just abans de la pandèmia i va haver de liderar la UBR en context inèdit per al comerç -i en tots els sentits-; i Rosa Lucas n'és la tercera. "Les dones som potents i estem demostrant que podem tirar endavant una entitat amb la mateixa fortalesa, és una manera de reivindicar-nos", afirma. De la mateixa manera, agraeix la tasca de la seva junta i la de totes les persones que els han precedit al capdavant de la UBR, amb un total d'onze presidències en cinc dècades. 

50 anys d'UBR, centenars d'històries

DL'associació comercial va engegar la commemoració amb una nova imatge gràfica, obra de la dissenyadora Olga Penas, que 'viatja' als orígens de l'entitat i representa tots els comerços, serveis i restauració que s'aixopluguen sota el seu paraigua amb "històries úniques" que són el "cor del comerç local". El passat 22 de març, van donar el tret de sortida als actes de celebració amb una passejada pels carrers comercials de Reus, en què van visitar, conjuntament amb les autoritats, alguns comerços històrics en un recorregut que va comptar amb actors i actrius de Bravium Teatre caracteritzats com a comerciants de l'època modernista.

Així ho recull, de fet, l'historiador i periodista Josep Cruset, autor del llibre La Unió de Botiguers de Reus, història d'una entitat precursora, que s'ha presentat aquest dimecres 14 de maig, a una botiga de Casa Navàs plena de gom a gom. Més enllà de les vivències de l'associació i la seva llarga trajectòria, explica l'evolució de la societat reusenca i catalana a nivell econòmic, polític i social de l'últim mig segle. El volum, que en paraules de Cruset, és "la crònica de cinquanta anys que han canviat profundament el comerç i la ciutat mateixa", es pot adquirir a les llibreries associades des d'aquest divendres 16 de maig. 

L'associació comercial ha tingut una influència significativa en qüestions com la definició de l'urbanisme o la projecció de la ciutat. "L'obra parla de la nostra història, però també ho fa de la història del comerç de Reus; de la importància que ha tingut, té i que volem que continuï tenint", ha expressat Rosa Lucas. A més, l'acte de presentació ha comptat amb una taula rodona sobre comerç amb la participació de Tomàs Barberà, com a membre de la junta fundacional, qui ha recordat la primera acció de la UBR, "Volem el Vertebrat", que va ser possible gràcies al suport dels mitjans de comunicació.

"Aquest és un any de goig", celebra la presidenta Lucas, quan tot just comença el programa d'activitats que estan organitzant. Per al pròxim diumenge 25 de maig, a les 17 hores, preparen un "vespreig" a la discoteca Sabana Reus, amb música, sortejos i altres sorpreses, una festa que serà oberta al públic a partir de les 18 hores. També, del 5 al 15 de juny, es podrà visitar al Palau Bofarull l'exposició "50 anys d'una ciutat comercial", que posteriorment es traslladarà, de forma itinerant, als aparadors dels associats a la UBR. Passat l'estiu, s'anunciaran més activitats.

Amb tot plegat, la presidenta de la Unió de Botiguers referma que "Reus gaudeix d'un comerç esplèndid i a tot arreu és envejada", i assegura que "perdre el comerç seria treure-li el 70% del seu encant, perquè és l'alegria de la ciutat". Per això, recalca que l'associacionisme comercial els permet tenir molta activitat (com les recents propostes de Shopping Night i el "Reus és Rosa"), amb múltiples accions de promoció, per repartir premis entre la clientela i, sobretot, per guanyar visibilitat.

Reus: comerç, comerç, comerç

Així mateix, com a centre comercial obert i a l'aire lliure, que identifica la ciutat en el seu Tomb de Ravals, el més important són els comerços que aixequen la persiana dia rere dia. Un dels més antics de la ciutat és la Confiteria Padreny i la seva propietària, Glòria Vicheto, assenyala que "caldria impulsar més el comerç, sobretot en qüestions econòmiques per part de l'Ajuntament de Reus, amb ajuts o la reducció d'impostos" i reconeix que l'entitat ha de servir per "fer pressió" en aquest sentit. També, proposa que es podria fer un reconeixement monetari als establiments centenaris per ajudar a gestionar i a mantenir-se després de tants anys, "perquè també fan ciutat, no només són un negoci".

Com a expresidenta, Meritxell Barberà celebra que "el fet d'estar units significa molt, perquè tenen una representació de cara a les institucions que els comerços per si mateixos no podrien assumir i, així, poden sentir-se escoltats, demanar ajuts per a fer accions conjuntes i promocions, i també ser la veu si veuen coses que no els agraden al municipi". La UBR és l'encarregada de transmetre tots aquests neguits i preocupacions i ella recalca el "doble orgull" d'haver representat els botiguers durant uns anys i que el seu pare fos un dels fundadors; pel qual tenen un "vincle molt fort amb l'entitat".

Tanmateix, descriu el gran canvi del sector, des del comerç físic a les vendes en línia, passant per l'arribada dels centres comercials; "50 anys en què els temps han canviat, però el comerç reusenc ha mantingut la seva essència", afirma. Davant reptes com el relleu generacional, Meritxell Barberà agraeix l'esforç de l'Ajuntament amb serveis com Reempresa, que és "una bona iniciativa per donar a conèixer comerços que estan a punt de desaparèixer i que hi hagi relleu". En aquesta línia, n'és un exemple poc habitual el del Barato, un negoci familiar on treballen actualment la quarta, cinquena i sisena generació.

La més jove, amb tan sols vint anys, Anna Casas, destaca que "és un orgull formar part d’una associació que impulsa iniciatives pel comerç, perquè sempre es busca que sigui de proximitat i no es perdi". Ella explica que ha crescut a la botiga des de petita i que han sigut uns referents per a ella per la feina que fan i, precisament, "per oferir un servei molt proper i una atenció personalitzada", està convençuda que la gent continuarà venint a comprar, en lloc d'anar a les grans superfícies o a Internet, "perquè ens venen a demanar consell".

Per la seva banda, des de la Cristaleria Marsal, que enguany celebra 95 anys, expressen que davant les crisis que s'estaven patint i el tancament de moltes botigues, "van veure que si s'ajuntaven, tindrien més força perquè se'ls escoltés". Són crítics i lamenten que "tot està molt aturat i la situació és molt complicada"; fins i tot, adverteixen que "seria bonic reactivar el comerç perquè la gent es trobarà un dia en què sortirà al carrer i, en lloc d'anar a les botigues, anirà directament al bar; es perdrà allò d'abans d'anar a comprar en família o de trobar un botiguer de tota la vida darrere del taulell".