El Gegant del Calçot de Valls ha fet el salt a la gran pantalla. Ahir dijous dia 9 de febrer, el famós programa televisiu APM? de TV3 va dedicar un reportatge a la típica calçotada vallenca. Concretament, la secció 'Catalunya on falla' dirigida per la Nerea Sanfe va fer parada a la capital de l'Alt Camp per tal de descobrir alguns secrets de la menja típica per excel·lència de la zona.
La Nerea es va endinsar en l'apassionant món dels calçots i, evidentment, ho va fer a Valls. Amb el president de l'IGP Calçot de Valls va visitar un camp de ceballots i va aprendre com collir-los i, el més divertit, com menjar-los. A favor d'ella hem de dir que ho fa sense guants, però la seva tècnica amb el porró és més que millorable.
[youtube]6xvDZKlBDlw[/youtube]
També va fer una aparició estel·lar el famós Gegant del Calçot, el més alt del món, que només es deixa veure un sol dia a l'any pels carrers, durant la Gran Festa de la Calçotada, l'últim diumenge del mes de gener.
Neix el 1989
El Gegant del Calçot de Valls és l’emblema i mascota de la Gran Festa de la Calçotada. La seva estrena es va produir el 29 de gener de 1989, durant la festa d’aquell any, a proposta de la Unió Anelles de la Flama.
Es va fer amb la concepció que inventar un element com un calçot gegant només ho podia fer la ciutat bressol d’aquest plat tan característic, i que no hi havia cap mena de perill en la tradició popular d’un personatge d’aquesta mena, totalment fill de la imaginació. No obstant això, avui dia són moltes les poblacions que tenen gegants d’aquesta mena, fins al punt que l’any en què se celebrava el desè aniversari del gegant es va fer una trobada d’elements festius vegetals, en què participaren les figures com la Ceba de Sabadell, els Ceps de Sant Sadurní d’Anoia...
Aquest gegant del Calçot pesa 60 quilos, fa 4 metres d’alçada i el fa ballar una persona, que hi veu a través de la reixa on hi ha l’escut de Valls. La música del ball d’aquesta figura és una creació de Roser Olivé, i s’interpreta amb flabiol i tamborino; aquesta melodia, precisament, va suposar la recuperació de dos instruments tradicionals en les festes de carrer de Valls. Els passos del ball són simples, amb una coreografia poc acotada obra de Lluís Musté.
