- Quan va presentar la candidatura a Tarragona va dir que farien boicot a la legislatura si el nou Govern no treballava per la República. A què es referia?
- Nosaltres hem dit clarament que si hi ha una victòria ple bloc sobiranista i aquest bloc aposta per la república i el procés constituent, que és la continuació de la legislatura de la que venim, nosaltres donarem suport i fins i tot podríem parlar de formar part de govern sempre que el camí a seguir sigui aquest. En cas que en el bloc sobirania hi hagi una força que vulgui explorar de nou una via que està demostrat per passiva i per activa que està morta o bé, que no hi hagués una majoria sobiranista al Parlament, doncs farem el boicot a la legislatura.
- Què vol dir fer el boicot?
- Farem un acte conscient de boicot, un acte responsable. Intentar esgotar la legislatura però, per una banda, evitant que hi pugui haver retrocessos en l'autogovern magre que tenim i per l'altra, que totes aquelles propostes que vagin en la línia autonomista no puguin prosperar perquè entenem que el debat ara és un altre.
- Això suposa paralitzar Catalunya, no deixar que avanci?
- El país ni està aturat ni estarà aturat. Ara mateix tenim a sobre un 155, que provoca que no hi hagi Govern i el país funciona perfectament. La qüestió no és fixar a curt termini, el debat que estem tenint ara es basa a construir una república i és obvi que durant un temps es pugui produir algun daltabaix en l'Administració però en tot cas, si hi ha alguna paralització serà legislativa i no pas del funcionament de l'Administració, ja que són dues coses diferents.
- Què és el que canviarà a partir del 21-D per fer efectiva la República, si s'entén que qualsevol altre intent provocarà una nova aplicació de l'article 155?
- Això és el que han dit d'Espanya. Per això diem que aquestes eleccions són una farsa. L'altre dia Cospedal va dir que s'havien convocat perquè guanyés el bloc constitucionalista, cosa que ja sabíem, i un altre ministre també va deixar anar que si guanyaven els independentistes, es tornaria a aplicar el 155. La qüestió de tot plegat és unilateralitat i desobediència i sobretot el que cal remarcar és que les institucions no estan soles, estan amb el poble. Ja s'ha acabat aquest paternalisme que hi ha hagut fins ara del Govern amb la gent del carrer i també s'ha acabat amb els dubtes dins del Govern de com tirar endavant aquest procés.
- I la repressió?
- És obvi que hi haurà repressió però si el Govern ens diu que es va aturar tot perquè el govern espanyol el va amenaçar, això és facilitar-los la feina, ja que cada vegada que es vulgui fer alguna cosa, només farà falta que l'estat espanyol amenaci perquè fem un pas enrere. Entrarem en un carrer sense sortida i a més, estarem legitimant la seva estratègia.
- Què cal fer doncs?
- El que s'ha de fer és avançar a pas ferm des del Govern, tenint en compte que el carrer cada vegada està més organitzat, amb més estructures de poder popular i amb aquestes dues línies avançar d'acord amb un tercer pivot, el reconeixement internacional. Sobre això, ja hem vist que només s'ha posicionat en dues ocasions, per l'1-O i pel 27-O. Hem vist que no ha servit de gran cosa anar a fer xerrades a fora, si realment el que volem és que la comunitat internacional es posicioni, el que s'ha de fer és actuar i això només passa per la unilateralitat, perquè no hi ha cap tipus de marge de maniobra per negociar res amb l'estat espanyol i així, deixar palès quin és realment el conflicte polític que hi ha.
[blockquote]"Si realment el que volem és que la comunitat internacional es posicioni, el que s'ha de fer és actuar i això només passa per la unilateralitat"[/blockquote]
- La unilateralitat i la desobediència que demanen, però, vindrien acompanyades de tensió i inclús de violència.
- La violència ja ha arribat perquè hi han hagut més de 1.000 ferits, fet que des de l'estat espanyol es nega. Fins i tot Cs, que és un partit català, vol condecorar els agents de policia que van agredir els ciutadans de Catalunya el dia 1-O. Aquí està la dialèctica.
- Exacte i per això dèiem que no només ens plantegem el boicot si guanya el bloc constitucionalista sinó que també ho farem si els partits independentistes es tiren enrere perquè entenem que és una via morta. Demanem que ERC i JuntsxCat defineixin clarament què volen fer, perquè la gent ha de saber què han de votar el 21-D. De moment no han començat bé, no pot ser que encara es vagi amb el paternalisme, com deia abans, de "vosaltres voteu i aneu cap a casa, que nosaltres ja farem".
- Per què no hi ha hagut una llista unitària?
- El motiu és perquè la llista unitària és fal·laç. Perquè quan ells plantegen la llista unitària és el que va dir fa uns dies la Marta Pascal, que és de fer una llista amb molta gent però qui prendria les decisions seria un partit i aquest era el PDECat. Nosaltres sempre hem estat oberts a fer una llista unitària però amb independents i que les decisions es prenguessin per consens entre totes les forces, no com ha passat amb JuntsxSí, que hi havia dos partits i independents però les decisions les prenia Convergència (CDC). N'estic convençut perquè no crec que ERC estigués d'acord amb els concerts a les escoles de l'Opus Dei ni a favor dels pressupostos que es van plantejar. CDC va ser qui va marcar el camí.
- Amb la llista unitària hi havia més possibilitats d'aconseguir una majoria clara?
- S'ha demostrat que no. El 27-S es van presentar dos partits -ERC i CDC- amb JuntsxSí i el resultat va ser que van perdre representació en comparació amb l'anterior legislatura. La CUP es va presentar per separat i va passar de 3 diputats a 10 diputats. Per tant, el que crec és que el fet de presentar-se per separat, possibilita que la gent pugui votar el seu partit sense diferència. El que és més important és que quedi clar que ha de fer cadascú al Parlament.

Xavi Milian, cap de llista de la CUP Foto: Jonathan Oca
- Les eleccions del 21-D es poden entendre com un plebiscit?
- Jo crec que no. S'equivoca molt qui es pensi que el 21-D és un plebiscit, de la mateixa manera que vam veure el 27-S que no ho va ser. Tothom diu que aquest dia es van perdre en vots, però això no ho sabem. Sí que és veritat que la CUP i JuntsxSí van treure un 48% dels vots però també crec que en altres partits hi havia votants independentistes i per tant, l'única forma de fer un plebiscit és fer un referèndum. En aquest escenari sí que hi ha una resposta binària i es pot calcular clarament qui està pel 'sí' i qui pel 'no'. Malauradament aquest referèndum no es va poder fer de forma pactada i es va fer de forma unilateral i al final el va acabar de defensar la gent al carrer perquè el Govern, com vam veure, tampoc l'hagués defensat. Dir que les eleccions són un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos perquè la decisió de votar un partit o un altre, en aquestes eleccions, no és només si estàs a favor de la independència o no.
[blockquote]"Dir que les eleccions són un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos"[/blockquote]
- Repeteixen des de la CUP que aquestes eleccions són una farsa i que són imposades per l'estat espanyol. Per què es presenten?
- Per dues raons molt senzilles. Per poder fer un acte de boicot a aquestes eleccions, sols no podíem i necessitàvem que les altres forces també ho fessin perquè la participació no arribés ni al 30% i d'aquesta manera, haguessin estat del tot il·legítimes. Però un cop ERC i PDECat decideixen presentar-se, teníem al cap que no fa molts anys enrere, al País Basc va haver-hi quatre anys de govern del PSOE perquè hi van haver partits que no es van voler presentar a les eleccions i això no ens ho podíem permetre. Com a responsabilitat hem decidit presentar-nos.
- La campanya electoral s'està desenvolupant amb candidats empresonats i altres a l'exili a Brussel·les. Una campanya del tot atípica.
- Les eleccions aquestes només tenen un objectiu clar que és aconseguir amb l'excepcionalitat el que no han pogut amb les urnes. Tenim una part del Govern empresonat, l'altre a l'exili i una altra part va sortir al carrer fa pocs dies, no perquè el jutge defensi les lleis i la justícia sinó perquè electoralment a l'Estat li ha interessat deixar-los anar. Estem en un escenari d'incertesa i no sabem què passarà d'aquí al 21-D.
- És una coincidència que el jutge mantingui a la presó un representant d'ERC, un del PDECat, un d'Òmnium i un de l'ANC o està tot pensat?
- No sé si és una coincidència o no, però el que sí que tinc clar és que si l'estat espanyol hagués pogut empresonar els més de dos milions de persones que van votar l'1-O, ho hauria fet. L'estratègia es basa en els càlculs electorals per poder imposar-se.
[blockquote]"Tinc clar és que si l'estat espanyol hagués pogut empresonar els més de dos milions de persones que van votar l'1-O, ho hauria fet"[/blockquote]
- S'han fet passos per aconseguir la República però molta gent es demana si ara tornem a estar al cap del carrer amb aquestes eleccions. On ens trobem?
- El 21-D és un obstacle més a salvar però entenc que aquest període de reflexió que suposa una campanya electoral ha de servir per aprendre de les lliçons del que ha succeït durant aquestes darreres setmanes. Que permeti agafar més força de cara al 21-D i no cometre els mateixos errors. Deixar enrere els dubtes interns en el bloc sobiranista de no saber què fer, d'aquest paternalisme sobre la ciutadania i de la subestimació que ha fet el Govern sobre la capacitat repressiva del govern espanyol, entre altres.
- Un resultat de la CUP a Tarragona el 21-D?
- Crec que creixerem perquè el projecte de la CUP no es fa des de Barcelona o Madrid, que creen en un laboratori un partit sinó que és una formació que parteix de la base. Cada cop que hi ha unes eleccions, siguin autonòmiques o municipals, fem nosaltres els pobles i cada vegada hi ha més nuclis organitzats, la base es fa més gran i per tant, tenim més suport electoral perquè ara ens coneix molta més gent. Augmentarem segur en vots i no descarto que puguem treure el segon diputat.

Xavi Milian, cap de llista de la CUP Foto: Jonathan Oca