El Govern de la Generalitat va presentar, aquest dilluns 19 de maig, el nou Pla de Barris, que comptarà amb una dotació prevista de 1.000 milions d'euros per part de la Generalitat i entre 600 i 700 milions que invertiran els ajuntaments. Un pressupost que comprendrà els pròxims cinc anys, és a dir, fins al 2029 i s'adreçarà a millorar la situació de les zones més vulnerables en un total de 120 municipis de Catalunya, entre els quals es podria trobar la capital del Baix Camp.
Un primer condicional, perquè la tercera fase del pla de barris depèn de l'aprovació dels Pressupostos del 2026, pendent de les negociacions amb ERC i els Comuns; i un segon, perquè cada municipi interessat a formar part del programa -i que compleixi amb els criteris de selecció- pot presentar candidatura amb un projecte de transformació i "prosperitat". L'objectiu, com va detallar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, és "intervenir en la recuperació de barris, centres històrics i municipis en conjunt", posant un èmfasi especial en les zones més afectades pel canvi climàtic.
Des de l'Ajuntament de Reus, l'alcaldessa Sandra Guaita fa una valoració molt positiva del desplegament que pretén fer el Govern, ja que assegura que "com a ajuntament, ja es posen gran part dels recursos per a les grans transformacions urbanístiques de la ciutat, però cal una empenta més". Alhora, confia que aquesta vegada -la tercera fase del Pla de Barris- es portarà a terme fins al final i de forma satisfactòria gràcies a la "suma de voluntats entre el govern municipal i la Generalitat".
De fet, encara que de moment només han presentat la candidatura i han d'esperar a ser seleccionats, confien que tirarà endavant. Tenint en compte que "l'any passat, la zona ja va ser escollida per al projecte pilot del programa Barris amb futur -que no ha tingut continuïtat en l'actual mandat-, ho han utilitzat per ampliar-lo amb la llei de barris, buscant que sigui en positiu per a la ciutadania que hi viu", assenyala Guaita.
Una intervenció integral
Pel que fa al projecte que ha presentat l'Ajuntament per a la zona sud (barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat), aquest inclou 120 propostes entre iniciatives que ja s'estaven treballant, com l'Eix Cívic Astorga o la rehabilitació energètica de les comunitats del barri Fortuny, així com altres noves que abastaran, també, iniciatives culturals i d'acció comunitària. Com a municipi de més de 20.000 habitants, Reus podia demanar un finançament d'entre 6 i 25 milions d'euros per als seus projectes.
Segons detalla l'alcaldessa, precisament, per licitar el projecte era essencial que l'àmbit d'actuació anés "més enllà de l'urbanístic" i que tingués "les tres potes, inclosos factors mediambientals -transició ecològica- i socioeconòmics". Fins i tot, ha apuntat que per incorporar una proposta a la Llei de Barris i Viles cal que la zona potencial d'intervenció "tingui una renda per sota de la mitjana de Catalunya i, en aquest cas, la zona sud de Reus té continuïtat lineal social, econòmica i urbanística".
Cal recordar que les fases anteriors del Pla de Barris de la Generalitat van donar lloc als barris del Carme i Sol i Vista i Immaculada tal com es coneixen avui dia i que van quedar accions pendents, alguns projectes es van prorrogar, de la convocatòria del 2009 al 2019, i d'altres s'han anat completant o impulsant de nou amb el pas del temps.
