"La nova llei sembla que havia sortit per emparar els gats comunitaris, però les incidències continuen", lamenten des de l'associació Reus Gats davant un seguit "d'atacs" contra les colònies felines que s'han donat, els últims mesos, en diferents punts de la ciutat. La zona principal seria la urbanització Aigüesverds, on segons una veïna va denunciar a través del grup de Facebook - Què està passant a Reus, "algú estaria enverinant els animals". En aquesta línia, una altra resident de la urbanització assegurava que "un veí va amenaçar de matar els gats de la colònia" i que alhora "deixava sortir els seus gossos sense lligar pel barri".

Altres colònies afectades serien les de la Boca de la Mina, al polígon Agro-Reus i el barri Pelai, casos sobre els quals l'associació Reus Gats està tramitant i recopilant informació. Ja han presentat denúncia als Mossos d'Esquadra i esperen una resolució per veure què poden fer com a entitats. Exposen que parlen de "presumptes enverinaments" perquè les proves per analitzar la classe de verí són molt costoses; no obstant això, asseguren que el veterinari hauria confirmat tant els símptomes d'enverinament en gats de dues colònies diferents de Reus, com balins que els haurien disparat i ferides provocades per l'atac de gossos, que són el conflicte més habitual a Aigüesverds, on alguns veïns i les gestores de la colònia haurien advertit a l'associació del fet que diferents propietaris insten els seus cans a perseguir els felins.

En el nucli urbà, en canvi, apunten que "estan més protegides perquè el ciutadà, per por que hi hagi més represàlies, respecta més que no pas en zones perifèriques" com les ja esmentades, el barri Montserrat o la urbanització Blancafort. Les entitats que gestionen les colònies, Reus Gats i Nou Refugi Baix Camp, compten amb el suport tècnic de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament, amb qui estan treballant per desenvolupar campanyes de sensibilització i/o per implementar sancions, ja que la llei d'acord amb la llei ara empara aquestes circumstàncies i es considera un delicte.

En aquelles zones "menys protegides" és on es troben més incidències a dia d'avui, però el problema és que "no hi ha proves ni evidències, els veïns ens poden avisar, però no hi ha fotos ni vídeos". Llavors, és complex perquè si no s'enganxa el presumpte autor o autora in situ, malgrat els informes del veterinari, no poden fer-hi res. "Són coses complicades de demostrar", reconeixen, però confien a poder fer arribar a la ciutadania que hi ha d'haver una convivència i respecte vers els animals del carrer.

Control de les colònies felines

D'altra banda, l'associació Reus Gats explica a TarragonaDigital que la situació s'ha agreujat, però els incidents ja eren freqüents amb els gats comunitaris d'arreu del municipi. Al llarg d'aquest últim any, s'han trobat amb actes incívics vers les colònies: els retiren el menjar, els llencen aigua, trenquen les casetes construïdes per a ells, etc.  Actualment, l'entitat té censades unes vuitanta colònies de gats al terme municipal. També, des de l'entitat recorden que els alimentadors i gestors de les colònies "existeixen per intentar controlar-les i que no es facin més grans, sinó que es puguin reduir de manera natural i respectuosa, d'acord amb el projecte CER". El quid de la qüestió és alimentar i cuidar els gats perquè tot estigui més net i els animals estiguin més sans.

Per aquest motiu, l'ordenança municipal prohibeix donar-los menjar, no perquè no siguin alimentats, sinó perquè ho facin unes persones sabedores de quines són les millors condicions per a ells i per a la finalitat de reduir les poblacions (quan alimentar-los, quin tipus de menjar, quina quantitat, de manera controlada i supervisada). "A la gent li sap greu i els alimenta, entenem la bona fe, però posant menjar provoquen que vinguin altres animals; si només els alimentessin les persones gestores, podríem conviure tots molt millor i seria més fàcil", evidencien des de Reus Gats. La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i benestar dels animals, va establir que els ens locals són els responsables de gestionar les colònies felines del seu municipi, controlar-les i treballar per garantir una convivència pacífica entre la ciutadania i els animals.

L'Associació Catalana de Municipis descriu que "les colònies de gats ferals estan formades per gats no domèstics amb un grau baix o nul de socialització, abandonats o perduts –o descendents de gats que ja es trobaven en aquesta situació-, que viuen en llibertat en espais públics o privats". "Aquestes poden generar problemes de salubritat pública relacionats amb el deteriorament de les condicions en els espais en què són alimentats, especialment a causa de la seva superpoblació (males olors, brutícia, presència de plagues, molèsties als veïns, problemes d’inseguretat, etc.)", afegeixen.

Així, l'obligació dels ajuntaments, o de les associacions de protecció animal o empreses especialitzades a qui derivin el servei, és identificar els felins amb un microxip, esterilitzar-los i desenvolupar programes de gestió integral de les colònies. A més, la Generalitat de Catalunya recalca la importància de portar aquests gats de carrer a una revisió veterinària, abans de la seva esterilització i marcatge. El mateix departament convoca subvencions per finançar aquestes mesures de control.

El projecte d'una gatera municipal

La futura gatera municipal de Reus i la protecció dels animals van ser tema de debat en el plenari del passat mes de gener, arran d'una moció de la CUP en què es criticava el govern per no actuar ni invertir prou en l'àmbit de benestar animal. El regidor de l'àrea, Daniel Rubio, va respondre amb les línies de treball que s'estan seguint per a impulsar un Centre d'Acollida i Recuperació Felí, d'acord amb la legislació actual.

Les entitats que s'encarreguen de la gestió de les colònies felines, Reus Gats i Nou Refugi Baix Camp, mantenen reunions periòdiques de coordinació amb la regidoria de Medi Ambient i compten amb un conveni, en el marc del "Projecte Gat", per donar atenció veterinària als felins comunitaris. "Intentem posar fil a l'agulla per trobar solucions conjuntament", expressen des de l'associació Reus Gats.

Segons les previsions inicials de l'Ajuntament, la gatera es projectaria com un espai de gairebé 300 m² per a l'acollida, gestió i recuperació de fins a 150 gats susceptibles de ser donats en adopció. Així mateix, al web municipal de Benestar Animal es pot consultar informació sobre les normatives vigents, els drets i obligacions per a una tinença responsable, animals en adopció a Reus i altres qüestions relacionades.

Paral·lelament, segons ha informat Reus Gats, el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, va convocar una primera trobada per treballar conjuntament per elaborar un protocol ètic per a la gestió de les colònies felines. El nou marc d'actuació comptarà amb la participació d'entitats animalistes arreu de Catalunya, tenint en compte que més de 200 associacions es van unir en una plataforma en defensa dels gats comunitaris per rebutjar l'esborrany del protocol presentat pel Govern.