La Guàrdia Civil ha detingut 30 persones i n'ha investigat una altra a les províncies de Tarragona i Barcelona, com a presumptes autores de diverses ciberestafes amb què s'haurien embutxacat prop de 90.000 euros. L'operació, anomenada Bartarra, es va posar en marxa a Cantàbria després que els afectats denunciessin els fets. L'institut armat va rastrejar els diners robats i va localitzar els presumptes autors a Catalunya. Els detinguts haurien usat diferents modalitats d'engany, entre les quals el 'smishing' i el 'vishing', consistents en enviar missatges i fer trucades falses suplantant entitats bancàries.

A més, haurien enganyat les víctimes venent-los articles en línia que mai els van arribar o emprant l'estafa del 'fals fill'. Així mateix, també s’han practicat tres detencions per 'sextorsió', una mena d'estafa en què després d’accedir a pàgines de contactes, les víctimes reben amenaces per fer-los pagar sota el pretext d’haver ofès les dones dels anuncis.

Es feien passar per entitats bancàries

Segons la Guàrdia Civil, la major part dels arrestats, 24 dels detinguts i l’investigat, haurien participat en fraus coneguts com a 'smishing' (pesca per missatge) i 'vishing' (pesca per veu). En aquests casos, les víctimes haurien rebut un missatge de text aparentment enviat per la seva entitat bancària, alertant d’un problema amb la banca digital i oferint un enllaç per resoldre’l. Després de facilitar les seves dades, els afectats rebien una trucada suposadament del mateix banc on se’ls demanava un codi de verificació, amb el qual els estafadors validaven transferències a favor seu.

Els agents també han detectat altres tipus d’enganys digitals, com càrrecs no autoritzats en targetes bancàries utilitzades per fer compres a internet. En un altre cas, diverses víctimes van denunciar haver comprat per la xarxa una excavadora i cartes col·leccionables que mai no van arribar a rebre. Per aquests fets s’han detingut tres persones més.

Paral·lelament, la Guàrdia Civil ha indicat que continua recollint denúncies per l’anomenat mètode del 'fals fill', en què els estafadors haurien contactat amb les víctimes fent-se passar pels seus fills i els haurien demanat diners amb l’excusa d’una urgència.

Finalment, també s’han practicat tres detencions per 'sextorsió', una mena d'estafa en què després d’accedir a pàgines de contactes, les víctimes rebien amenaces per fer-los pagar sota el pretext d’haver ofès les dones dels anuncis que havien consultat.