Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El barraquisme persisteix: l’altra cara de Tarragona més enllà del Francolí

En zones com Entrevies o Riu Clar hi ha assentaments de xaboles que ocupen quasi 10.000 metres quadrats
Entrada a un complex de xaboles a tocar del barri de Riu Clar a Tarragona. | Ángel Ullate

 

El barraquisme, aquell fenomen que es va donar en la Catalunya dels seixanta, encara és viu a Tarragona. El riu Francolí fa de barrera perquè romangui amagat entre canyes, arbustos, indústries o vies de tren. Però l’altra cara de la ciutat, aquella que no apareix en els vídeos de promoció turística o en l’agenda de l’alcalde, és una realitat que no es pot amagar. En l’actualitat, hi ha més de 9.500 metres quadrats d’assentaments informals a la zona del Francolí, Entrevies i l’Ermita de la Salut.

 

Segons el treball «El fenomen dels assentaments informals a la Catalunya del segle XXI. El cas de la ciutat de Tarragona», del geògraf Eduard Ferrer Torres, a Tarragona hi ha més de 15 hectàrees relacionades amb el barraquisme. Es tracta de camps de cultiu i accessos no pavimentats que condueixen a petits nuclis de cases fetes amb xapes metàl·liques, fusta i altres materials reciclats.

 

Les barraques de Riu Clar, un nucli compacte

A poc més d’un centenar de metres del barri de Riu Clar, s’alcen a la vora de la carretera desenes de cases. La llum comença a escalfar el fang que roman des de fa dies al camí central del nucli de xaboles. Tot serveix per aixecar-les: tanques, fustes, xapes metàl·liques, restes d’electrodomèstics, material d’obra...

 

Les gallines es deixen sentir uns metres més enllà de la T-11. El vent bufa i mou les aspes d’un ventilador incrustat a sobre d’una tanca. El soroll dels vehicles que agafen l’autovia es barreja amb el lladruc dels gossos que fan de guardians d'un terreny custodiat també per senyals de trànsit i reixes. Al centre del camí principal, on amb prou feines hi cap un vehicle, se senten cops d'aixada.

 

Una tanca de dos metres protegeix un hort cuidat. Un home gran mira amb sospresa, aixada en mà. Té les botes plenes de sorra i rostre cansat. «Jo no visc aquí, només hi tinc l'hort. Els que hi viuen estan més a dins», diu, amb poques ganes de seguir la conversa. Uns metres més endavant les xaboles continuen. Fins i tot hi ha una autocaravana vella i oxidada, de la qual penja un fil d'estendre la roba amb una tovallola mullada a sobre. D'habitants, però, no se'n veu cap

 

Autocaravana ubicada al mig del nucli de xaboles que hi ha a Riu Clar. | Ángel Ullate

 

Xaboles a Entrevies: mosquits, pudor i deixadesa industrial

El polígon d'Entrevies és un altre dels indrets on les xaboles romanen des de fa anys. S'hi pot accedir en cotxe mitjançant un camí particular de sorra que comença a l'autovia de Salou. A peu, el trajecte més curt es fa creuant les vies del tren al costat de l'A-27. Les fàbriques abracen les barraques a un costat i l'altre. Els rails tracen la línia fronterera al davant de les precàries construccions. Els mosquits, la pudor i la deixadesa industrial, amb tot tipus de residus, són el pa de cada dia pels habitants d'aquest recòndit indret.

 

El fang és de color negre. Els residus industrials es noten al terra i a l'aire. Fa pudor, molta pudor. El brunzit dels mosquits és constant. És el mes de novembre, però aquests insectes no marxen mai d'Entrevies. Els tolls d'aigua de les darreres pluges els alimenta. També el Francolí, pròxim a aquesta zona amagada de Tarragona, i l'aigua estancada que acumula excrements i brutícia de tot tipus

 

Camí d'accés al complex de xaboles ubicat al polígon industrial d'Entrevies a Tarragona. | Ángel Ullate
 

Uns metres més endavant del pont de l'A-27 comença el complex. Tal com passava a Riu Clar, no hi ha ni una ànima. Només un altre soroll d'aixada trenca el silenci momentani que es crea quan no passen vehicles per l'autovia. Un home d'uns seixanta anys saluda. «Jo no hi visc aquí, només venim els matins a cuidar l'hort i passar l'estona», diu, en una reacció similar a la viscuda a Riu Clar. «Els que hi viuen estan més a dins, però no hi podràs arribar perquè està ple de fang», acaba dient abans d'entrar al seu terreny i seguir llaurant. 

 

A mida que s'avança, la pudor és més forta. Un sofà custodia l'entrada d'una xabola. Els gossos borden. No es veu ningú a l'interior, però hi ha cadires, una taula, roba estesa i sabates de nen llençades a terra. No deu ser fàcil viure al mig d'un polígon industrial, al davant de les vies del tren i al costat del Francolí. 

 

Un sofà custodia l'entrada d'unes xaboles al polígon d'Entrevies a Tarragona. | Ángel Ullate

 

La Guàrdia Urbana es presenta periòdicament a Entrevies

Pocs tarragonins deuen conèixer què passa a Entrevies. Arribar-hi és complicat. La Guàrdia Urbana de Tarragona, però, hi patrulla de tant en tant. «Fan un cens de les persones que dormen aquí», diu l'home que cuida un hort a l'entrada del complex. Des de l'Ajuntament de Tarragona, però, ho desmenteixen. «La Guàrdia Urbana hi fa patrulles periòdicament per saber com està la situació, però no hi fa cap cens», asseguren fonts municipals. 

 

Els terrenys d'Entrevies on s'ubiquen les xaboles són de propietat privada. Fa uns anys, els amos van fer fora la gent que hi vivia, però al cap de poc temps es van tornar a ocupar. Des de la regidoria de Territori asseguren que «la solució més viable per posar ordre en aquest espai és que Renfe adquireixi els terrenys, atès que es troben al costat de les vies i que en fan ús per deixar-hi material». 

 

Les barraques i xaboles de Tarragona seguiran dempeus, en situació de precarietat i sense cap tipus de servei com aigua corrent, electricitat o clavegueram. Cinquanta anys després de la creació d'aquest fenomen, sembla que a la ciutat no hi ha voluntat per donar les condicions adequades a la gent que hi viu. L'altra cara de Tarragona existeix. El Francolí només és una barrera geogràfica, però serveix per tapar allò que molts no volen mostrar. 

 

Interior d'una barraca ubicada al polígon d'Entrevies de Tarragona. | Ángel Ullate

 

 

Comentaris