ARA MATEIX

Cremen dos vehicles i diversos contenidors al barri tarragoní de Campclar

ÚLTIMA HORA

El Nàstic destitueix l'entrenador Xavi Bartolo i fitxa Toni Seligrat

Llacs d'aigua dolça i cristal·lina sota el carrer Gasòmetre a la cova urbana de Tarragona

Es va descobrir l'any 1996, però resten encara milers de metres per explorar | La Societat d'Investigacions Espeleològiques reclama suport institucional per fer-ho

 

La Cova Urbana de Tarragona és un dels secrets més ben guardats de la ciutat. Es tracta d'un conjunt de galeries descobert l'any 1996 per la construcció d'un edifici al carrer Gasòmetre. Fins al moment s'han explorat uns 350 metres  longitudinals de la cavitat, però el que resta és tota una incògnita: un llac subaquàtic que s'allarga aproximadament des del carrer Cervantes fins, com a mínim, la Rambla Nova. La Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) reclama «suport» institucional i «facilitats» per poder seguir amb l'exploració. L'última immersió va ser el passat mes de març, quan van aconseguir arribar més lluny que mai. Ara, desitgen «professionalitzar» l'activitat per «progressar». «Tarragona, juntament amb Budapest, és l'única ciutat europea amb aquestes cavitats subaquàtiques», afirmen des de l'entitat. 

 

 

De la porta d'un pàrquing a descobrir el món amagat del subsòl tarragoní

Són les deu del matí d'un dijous d'agost. Cinc membres de la SIET es troben a un bar del carrer Gasòmetre, a pocs metres del número 32. Periodista i fotògraf de TarragonaDigital els acompanyen. «Anem cap al pàrquing?», pregunta el president de l'entitat especialitzada en espeleologia, Josep Lluís Alminyana. Efectivament, l'entrada a la Cova Urbana de Tarragona s'amaga sota l'edifici del número 32 del carrer Gasòmetre. De fet, es va descobrir el 16 de novembre de 1996, quan començaven les obres del bloc. 

 

Aquesta és la porta d'entrada al pàrquing des del qual es pot accedir a la Cova Urbana de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Cal dirigir-se fins a la quarta planta inferior per arribar a l'entrada de les galeries, entre cotxes, motos, places de pàrquing i trasters. Mitjançant un pou curt, els integrants del grup baixen fins a la primera sorpresa: una galeria romana que s'utilitzava per traslladar l'aigua del subsòl fins al Teatre. Les marques de la mà de l'home —que daten del 200 a.C.— encara són visibles a les parets, rugoses i amb petites cavitats horitzontals. El camí segueix per un pas estret, que condueix als pous. Mitjançant cordes i escales metàl·liques, espeleòlegs i aficionats descendeixen fins a l'inici del llac subterrani. 

 

Emilio Becker, de la SIET, explica quina és la ruta que se seguirà durant la baixada a la Cova Urbana. | Àngel Ullate

 

El secret més ben guardat del carrer Gasòmetre 

Un paratge d'aigua cristal·lina, estalagmites i formacions minerals s'estenen en la primera galeria. Al sostre, de color ocre, és possible veure la corrosió del pas del temps i els signes que demostren com l'aigua omplia tot l'espai en un passat remot. El llac anomenat CEO és el primer que es troba en el recorregut. Mitjançant sifons curts i fàcils de travessar, que comuniquen amb dos llacs més, el grup arriba a la sala Josep Maria Forné. Duu el nom del constructor de l'edifici, qui «va posar totes les facilitats del món perquè nosaltres exploréssim les coves», explica Josep Lluís Alminyana. 

 

L'aigua és cristal·lina durant tot el recorregut, però s'enterboleix quan es trepitja el fang del fons. | TarragonaDigital

 

L'aigua dels llacs és completament transparent i es manté a uns 18 graus de temperatura. El nivell, però, ha baixat considerablement en els últims anys. Els estudis realitzats per la SIET indiquen que, malgrat que és molt difícil de saber, l'aigua que omple la Cova Urbana de Tarragona prové de la conca del riu Gaià. «La falla que trenca al Gaià segueix fins a Tarragona i coincideix amb la ubicació de les coves», explica un dels membres de l'entitat, Alberto Sánchez.

 

Topografia orientativa de la Cova Urbana. La gran part blava correspon a la sala Rivemar, però cal modificar-ne les dimensions. L'entrada s'ubica a l'esquerra.   | SIET

 

Rivemar: el misteri d'un llac subterrani de milers de metres

Després de la sala Josep Maria Forné, un conjunt de passadissos, gateres i petites cavitats condueixen el grup fins a la sala Rivemar. El terra i el sostre d'aquesta galeria coincideixen plenament, atès que possiblement un despreniment va ser l'encarregat d'obrir el pas. Aquí és el punt on les exploracions es van aturar l'any 1997, quan es creia que ja s'havia descobert tota la cova. «El que no sabíem era el que amagava el llac», relata Alminyana. 

 

Imatge d'una de les grans galeries que es troba entre els llacs subterranis de la Cova Urbana. | Àngel Ullate

 

 

Dues baixades plenes de fang comuniquen amb dues petites obertures d'aigua, també cristal·lina. En aquest punt comença una gran extensió submergida que, segons els càlculs dels exploradors, s'allarga des del carrer Cervantes fins, com a mínim, la part superior de la Rambla Nova. La primera immersió la va realitzar Sergi Pérez, membre del grup, l'any 1997. Després van arribar algunes exploracions més, gràcies a les quals es van descobrir galeries com la dels Vuits o Alprasa. 

 

Dos dels membres de la SIET durant la visita a la Cova Urbana. En imatge, una dels corredors per accedir a la Sala Rivemar. | TarragonaDigital

 

Espeleobusseig, clau de l'èxit per seguir explorant

Després de descobrir que el llac subterrani s'estenia fins a límits insospitats, la SIAT va començar a formar els seus membres en busseig. La dificultat augmenta, no només pels requisits tècnics, sinó per la complicació de traslladar tot l'equip —ampolles de busseig, material electrònic i avituallament— fins a l'extrem de la cova. Això ha provocat que, durant els últims anys, les immersions s'hagin interromput. «Necessitem diners, perquè si no, això és impossible», lamenta Emilio Becker. 

 

Imatge de la Cova Urbana de Tarragona. | TarragonaExperience

 

Becker és una de les últimes incorporacions del club. Busseja des dels 14 anys, i ara s'ha especialitzat en espeleobusseig. El passat mes de març, acompanyat d'altres membres del grup com Javier Puértolas, van explorar durant dos dies seguits el llac. El resultat va ser aconseguir arribar 200 metres més enllà de la galeria dels Vuits. O dit d'altra manera, endinsar-se en una zona que mai havia conegut la petjada de l'home. La gran dificultat durant les immersions és la visibilitat, atès que el fang es mou amb el moviment de les aletes i enterboleix l'aigua. «No veiem ni la llum del focus», assegura Javier Ángel Puértolas. 

 

Els membres de la SIET surten d'un dels pous que comuniquen amb el gran llac subterrani. | TarragonaDigital

 

La SIET es reunirà amb l'alcalde Ricomà per buscar suport institucional

«Anirem a veure al senyor alcalde, perquè no pot ser que els tarragonins no coneguin aquesta meravella». Ho reclama Becker, però també el president i la resta de membres de l'entitat. Aquest 2019, la SIET espera reunir-se amb l'alcalde Pau Ricomà. La voluntat, buscar fórmules perquè les exploracions continuïn i, a més, per donar a conèixer la Cova Urbana de Tarragona als ciutadans. 

 

Continuar amb les exploracions comporta incrementar la despesa en material tècnic i electrònic. Des de la SIET creuen que, si hi hagués més pressupost, les immersions podrien fer-se de manera ininterrompuda i les investigacions avançarien ràpidament. Fins i tot voldrien convertir l'espai d'entrada a la cova en un Centre d'Interpretació, però reconeixen que això és molt més difícil atès que es troba en una propietat privada. Malgrat tot, continuaran treballant per seguir descobrint el subsòl aquàtic de Tarragona. 

 

Josep Lluís Alminyana, president de la SIET, durant la trobada amb TarragonaDigital després de visitar la Cova Urbana. | Àngel Ullate

 

Visitar la Cova Urbana de Tarragona, a l'abast de tothom

La SIET programa visites guiades a la Cova Urbana de Tarragona el primer cap de setmana de cada mes. A través de la pàgina web es pot contactar amb l'entitat. Tothom major de 10 anys i sense malalties cardíaques o coronàries hi pot accedir. La visita dura aproximadament unes quatre hores, tot depenent de la magnitud del grup. 

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris
Pere Serra Vilas
Tenen alguna cosa en comú, les coves del carrer Gasòmetre de Tarragona i la d'Espluga de Francolí?
Enric
Aquest llac quan jo era petit el van descubir els meus amics i jo ara fa 30 anys i entravem per la antiga i abandonada fábrica de chertreuse...es a dir....que desde el Carrer gasometre res de res.....ve de mes lluny...que ho mirin be